Nouvelle vague

(Nueva ola) (1950)

Un nou grup de cineastes francesos, els quals va en contra de les estructures que el cine francès imposava. El nom d’aquest moviment sorgeix per un grup de joves francesos pertanyents al cercle intel·lectual de la revista “Cahiers du Cinema” (Cuadernos de Cine).

Aquests cineastes busquen la llibertat creativa, l’espontanïetat i l’experimentació. D’altra banda també critiquen la submissió del cinema francès a la literatura, rebutgen la dominació del productors per sobre de l’obra en si i reivindiquen l’autor com a la figura més important.

Característiques:

  • Pressupostos molt reduïts que permeten accedir a la industria cinematogrèfica pels seus propis mitjans.
  • Rodatge en exteriors.
  • Utilitzen pocs mitjans tècnics.
  • Ús de càmeres lleugeres per rodar a mà i amb llibertat.
  • Moviements de càmera: Travelling i panoràmica.
  • Tot tipus de so, provinent de l’escena (en directe).
  • Personatges sense rumb ni expectatives.
  • Improvisació de rodatge i dels actors.
  • Muntatge discontinu.
  • Plànols-homenatge a altres autors.

Amb els plans utilitzats en aquest moviment cinematogràfic volien transmetre naturalitat en l’escena, perquè s’assemblés a la realitat. Els més utilitzats són: el pla detall, el pla seqüència, el picat i el contrapicat.

Jean-Luc Godard (1930-actualitat)

És un director i guionista francès d'ascendeincia suïssa. Godard i altres crítics de "Cahiers Du Cinéma", com François Truffaut, Claude Chabrol o Eric Rohmer, es van convertir en cineastes a la part final dels anys 50 configurant la nouvelle vague. Va polititzar les seves pel·lícules des dels temps revolucionaris de 1968, any en què va crear el Dziga Vertov Group, conjunt de cineastes atrets per les ideologies marxista i maoista que incloïa, entre d'altres, a Jean-Pierre Gorin.

François Truffaut(1932-1984)

François Truffaut va ser un director i guionista francès, nom fonamental de la nouvelle vague al costat de Jean-Luc Godard o Claude Chabrol. Truffaut es va iniciar com a autor de cinema rodant curtmetratges, que ell mateix va qualificar dècades després com pretensiosos i sense història, propis d'un aficionat. Va estrenar el seu primer llargmetratge, "Els 400 Cops" (1959), un drama iniciàtic amb trets autobiogràfics.

Obres importants:

- À bout de soufflé (Jean-Luc Godard, 1959)

- Bande à part (Jean-Luc Godard, 1964)

- Els 400 cops (François Truffaut, 1959)