Expressionisme

L'expressionisme alemany va ser una avantguarda artística que va destacar en àmbits com la pintura, la música o el cinema que pretenia expressar l'horror i la humiliació que sentien els alemanys després de la seva derrota en la Primera Guerra Mundial. En general, l'expressionisme sol ser entès com un estil artístic caracteritzat per la deformació de la realitat amb l’objectiu d'expressar-se de forma més subjectiva, donant més importància als sentiments que a la descripció objectiva de la realitat. Degut a les circumstàncies històriques en que es va desenvolupar, l'expressionisme mostrarà el pessimisme i angoixa de l'individu, que a la societat moderna i industrialitzada, es veu alienat.

Imatges de "El gabinet del Dr.Caligari" de Robert Wiene(1919).

Característiques:

  • Il·luminació i fotografia tenebrista a base de clarobscurs.
  • Rodatges a l'interior dels estudis amb il·luminació artificial amb l'objectiu de crear ambients inquietants o descoratjadors.
  • Decorats amb angles agressius i deformacions que recorden a les pintures expressionistes de l'època.
  • Interpretacions molt expressives, els actors gesticulen exageradament amb el rostre, les mans i tot el cos.
  • Maquillatges exagerats per simular deformitats físiques.
  • Disfresses i atrezzo de caràcter exagerat i teatral, amb aspecte sinistre.
  • Temàtiques relacionades amb la solitud, la misèria, l'explotació, la sexualitat, les perversions, el terror, el crim, la mitologia gòtica, la fantasia o la ciència ficció.

Films a destacar:

Das Kabinet des Dr. Caligari / El gabinet del Dr. Caligari (Robert Wiene, 1919)

Der Golem, wie er in die Welt kam / El Gòlem (Paul Wegener, Carl Boese, 1920)

Nosferatu, eine Symphonie des Grauens / Nosferatu (F.W.Murnau, 1922)

Metropolis / Metropolis (Fritz Lang, 1926)

Robert Wiene:

Es considera que el primer film que representa l'estil expressionista va ser "El gabinet del doctor Caligari" (1919), obra de Robert Wiene caracteritzada per la distorsió de la realitat tant pel vestuari i maquillatge dels personatges, com per l'ús de picats, contrapicats i extranyes angulacions de càmera, i sobretot per l'agressiu disseny de decorats.

Paul Wegener:

Un altre autor important va ser Paul Wegener, codirector del film "El Golem" (1920), pel·lícula on es mescla el gènere fantàstic i el terror, inspirada en una llegenda de la comunitat jueva de l'àrea germànica on un rabí jueu dona vida a una monstruosa estàtua de fang de 2 metres d'alçada per defensar el call jueu de Praga d'un atac antisemita.

Friedrich Wilhelm Murnau:

F. W. Murnau és possiblement un dels més grans dels directors expressionistes. Destaca pel seu gran film de terror "Nosferatu, el vampir" (1922), considerada una de les grans obres mestres d'aquest estil. Es tracta d'una adaptació de la novel·la gòtica "El comte Dràcula", que destaca per la seva il·luminació tenebrista, els maquillatges, les disfresses i deformacions dels personatges. Murnau també va dirigir altres grans pel·lícules com "L'últim"(1924) o "Faust" (1926). El 1927 va marxar a Hollywood, fitxat per la 20th Century Fox, on va triomfar amb la pel·lícula "Sunrise" que va guanyar el primer premi Oscar a la millor pel·lícula i millor direcció.

Fritz Lang:

Fritz Lang (i la seva dona Thea von Harbou, guionista de molts dels seus films) és l'atre director expressionista més important, tot i que moltes de les seves pel·lícules es troben a mig camí entre l'expressionisme i la nova objectivitat. Ésreconegut per la seva gran obra mestra, la pel·lícula de gènere futurista "Metropolis" (1927). Aquesta pel·lícula destaca pels seus clarobscurs, els seus decorats, els efectes especials o la creació d'estereotips del cinema futurista com el científic boig o l'androide. Altres grans films expressionistes de Lang són "Els Nibelungs" (1924), pel·lícula fantàstica basada en la mitologia germànica, "El doctor Mabuse, el jugador" (1922), "El testament del doctor Mabuse" (1933) o "M; el vampir de Düsseldorf" (1931).