Cinema soviètic

Després de la revolució russa, finalitzada en 1917, va fer caure l'Imperi Rus i es va establir la Unió Soviètica. Envers això, els seus dirigents van pensar en utilitzar el cinema com a mitjà propagandístic i d'adoctrinament. Lenin, amb la frase «el cinema és per a nosaltres, de tots els arts, el més important», va encarregar una nova cinematografia a directors de cinema inspirada en els principis de la ideologia comunista. La pel·lícula de Eisenstein El Cuirassat Potemkin de 1925 posa en imatge la revolució del 1905 i és, en definitiva, una de les pel·lícules més representatives d'aquest corrent.

Les característiques principals d'aquest corrent són:

  • Realisme molt marcat (sense al·legories).
  • Incorporació de masses, gent anònima, protagonitzant l'escena (pel·lícules sense un sol protagonista).
  • Donaven molta importància al muntatge. (Efecte Kuleshov)
  • Temàtica social, política i històrica; directors a favor del règim comunista. Exaltació de l'obrerisme i patriotisme.

Films a destacar:

  • Oktyabr / Octubre (S. M. Eisenstein, 1925)
  • Konets Sankt-Peterburga / La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927)
  • Bronenosets Potyomkin / El cuirassat Potiomkin (Sergei M. Eisenstein, 1925)
  • Mat / La mare ( Vsevolod Pudovkin, 1926)

Vsevolod Pudovkin (1893 - 1953)

Director de cinema de la Unió Soviètica, conegut per ser el director de La Mare (1926). És una adaptació cinematogràfica de la novel·la de Màxim Gorki, que narra la vida d'una dona camperola a través del sofriment a causa de la situació en la que es troben ella, el seu fill i el seu marit.

Pudovkin també és conegut per la pel·lícula La fi de Sant Petesburg (1927).

Sergei M. Eisenstein (1898 - 1948)

Director, muntador i teòric cinematogràfic del corrent soviètic. Va ser mundialment conegut per la seva obra mestre El Cuirassat Potemkin (1925), la qual va pràcticament assentar les bases d'aquest corrent cinematogràfic. Entre les seves obres també en destaca Octubre (1925).

El protagonista en les seves obres és la massa, el poble. El moviment està determinat per l'acció i per al muntatge, repudiant el muntatge clàssic, i derivarà les seves teories sobre el muntatge de l'estudi dels ideogrames japonesos.

El Cuirassat Potemkin consta d'una escena de 170 plànols, la més destacada del rodatge, en la qual el poble és brutalment agredit per les forces tsaristes en les escales de Odessa, on crea un tempo artificial que fa durar l'escena 6 minuts.