Determinar les necessitats d'informació de col·lectius de consumidors, empreses i organitzacions en matèria de producció i consum responsable de béns i serveis.
Sensibilitzar i desenvolupar accions per a la divulgació d'informació sobre el consum responsable i responsabilitat social de les empreses.
La societat de consum exigeix cada vegada més ciutadans conscients, crítics, solidaris i responsables dels seus actes de compra. Important ciutadans conscients resPonsables crítics solidaris
Les administracions públiques juntament amb les associacions ciutadanes, han d'assumir responsabilitats en la formació de les persones, en l'àmbit de l'educació al consumidor. La progressiva transformació de la societat industrial en societat de consum, comporta la necessitat de realitzar accions tant polítiques-legislatives com educatives.
Per a fer front als problemes que planteja els excessos de la societat de consum, sorgeixen diferents iniciatives, tant per part d'associacions o d'institucions públiques, que estan exercint un paper important en la societat actual.
L'acte de consumir és específicament humà, ja que, encara que tots els éssers vius consumen per a subsistir, és l'home l'únic ésser viu capaç de crear-se necessitats artificials. No obstant això, al llarg del procés històric, han canviat els béns objecte de consum, la manera de consumir i el propi concepte. En les societats preindustrials la producció depenia de les necessitats i demandes.
Els antecedents de les nostres bases legals de protecció al consumidor tenen com a referent la Constitució Espanyola, que en el seu article 51 insta els poders públics a promoure l'educació dels consumidors i usuaris. En 1984 les Corts Espanyoles aproven la Llei General per a la Defensa dels Consumidors, el capítol cinqué dels quals se centra en el dret a l'educació i formació en matèria de consum.
Consumidor.
Són consumidors o usuaris les persones físiques o jurídiques que adquireixen, utilitzen o gaudeixen com a destinataris finals, béns mobles o immobles, productes, serveis, activitats o funcions, qualsevol que siga la naturalesa pública o privada, individual o col·lectiva dels qui els produeixen, faciliten, subministren o expedeixen. Font: Llei 26/1984 per a la defensa dels Consumidors i Usuaris.
Un consumidor és una persona o entitat que consumeix béns o serveis.
Els principals consumidors són:
Les persones particulars o consumidors domèstics.
Les empreses que consumeixen en el marc de la seua cadena de producció o prestació de serveis.
Les Administracions Públiques a través de les seues compres i contractacions públiques o serveis.
En l'actualitat, està cada vegada més assumit que els hàbits de consum han de ser sostenibles i responsables. Això és, que el consum ha de guiar-se per uns certs criteris socials i mediambientals per a garantir un entorn saludable i just per a tota la humanitat, no solament en l'actualitat, sinó també per a les generacions esdevenidores.
La psicologia del consumidor és l'estudi del comportament del consumidor. S'encarrega de buscar i estudiar les diferents motivacions del consumidor per a l'adquisició d'algun producte o servei. Això és, si s'és capaç de conéixer el que motiva cada acte de compra, les empreses tindran més possibilitats d'augmentar les seues vendes i estar més prop del consumidor final. Alguns punts a tindre en compte, per part de l'empresa, per a aconseguir un major nombre de vendes en els seus productes són: Distància, Música, Colors o preu per exemple si s'ofereix algun tipus de descompte o cupó promocional.
Estudia el conjunt d'actes del consumidor per a adquirir un producte o servei incloent el procés de decisió que impulsa la compra. Aquest model serveix per a comprendre millor i optimitzar el procés de comunicació des de l'empresa fins als consumidors. És un model satisfactori per a explicar el comportament del consumidor, sense importar l'edat. Té en compte aquella part de la informació rellevants per al procés de decisió, la qual cosa afavoreix l'anàlisi de la informació i l'argumentació del procés realitzat pel consumidor. També és un model que entén que l'ésser humà pren les seues decisions a partir de l'experiència i la informació que resideix en la seua memòria, la qual cosa li permet no solament la possibilitat d'ampliar, millorar i canviar el coneixement sobre les coses, sinó també crear expectatives a partir del que s'espera d'un producte, funció clau en el moment d'avaluar el producte i que permet generar lleialtat per part del comprador a partir de la confiança i la satisfacció. Les quatre variables que influeixen en aquest model són:
Input: són els estímuls que rep el consumidor.
Procés d'informació: Comprén la fase des que s'exposa la informació fins a l'atenció, comprensió, acceptació i extensió de la memòria.
Procés de decisió: comprén la fase de cerca d'opinions fins que s'arriba a la compra. És a dir, es produeix una operació interna o cosa que és el mateix, una pròpia avaluació, i també es produeix una operació externa, és a dir, la influència de l'entorn.
En aquest model, les variables que influeixen en la decisió final són:
Ambientals: per exemple la cultura viscuda o la classe social a a el qual es pertany.
Individuals: per exemple, els estils de vida adquirits o l'experiència pròpia viscuda.
Moltes vegades, els consumidors ens deixem portar per impulsos consumistes. És més, es calcula que el 60 per cent de les compres es fan sense reflexió prèvia. Al llarg dels pròxims epígrafs estudiarem pautes per a evitar aquestes formes de consum, que són les que tota persona responsable ha de deixar de costat, i optar per altres fórmules més sensibles i coherents.
Té en compte quatre camps.
Camp primer: es refereix al contacte existent entre el consumidor i l'empresa, és a dir, amb les necessitats o la predisposició del propi consumidor. El missatge està emés amb diferents elements. L'empresa és la primera interlocutora, arribant al consumidor des de l'element primari (logotip de l'empresa), fins a un missatge publicitari. En aquest camp és especialment important tindre en compte el perfil del consumidor: les seues necessitats o la situació sociocultural.
Camp segon: constitueix el procés d'investigació i d'avaluació per part del consumidor. Ací s'integren els mitjans dels quals es disposa amb els fins. Per exemple, veure si es pot permetre la compra d'aqueix producte econòmicament. Decidir si es compra o no. Es comparen els productes analitzant les expectatives. En aquest cas, l'avaluació està directament relacionada amb la motivació.
Camp tercer: és l'acte de compra en si i està molt relacionat amb la situació.
Camp quart: és el període posterior a la compra. En aquest moment és quan es posa en evidència si el producte satisfà les necessitats del consumidor o no. És ara quan s'adquireix l'experiència amb el producte.
Aquest model tracta els principis d'aprenentatge del comportament del consumidor. Se li dona molta importància als estímuls ja que explica la transformació dels estímuls del consumidor. Els estímuls que rep el consumidor són els que es transformen en decisions de compra. Aquest model li dona importància a quatre tipus de variable.
Vbles. entrada o estímuls.
Significatiu: és la producció en si.
Simbòlics: es refereix a la publicitat.
Socials:algú ens parla del producte.
Variables hipotètiques
Procediment d'aprenentatge:
a) les motivacions, que són subjectives,
b) conjunt evocat, que són les variables objectives,
c) els criteris d'elecció.
Procés de percepció: en aquest procés s'inclouen:
a) sensibilitat a la informació,
b) biaixos perceptius, que són els que matisen, filtren i fins i tot poden transformar-se en la motivació inicial,
Variables de sortida.
Atenció a la informació disponible.
Coneixement.
Actitud cap a marques / models.
Cerca.
Intenció de compra.
Comportament de compra.
Variables exògenes
Importància de la compra.
Situació financera.
Cultura.
Pertinença a grups socials.
La societat de consum es caracteritza perquè en ella adquireix més importància el consum que la producció d'objectes. O dit d'una altra manera, perquè en ella quasi s'ha resolt el problema de la fabricació d'objectes i passa a ser autènticament problemàtic el fer que aquests objectes siguen consumits per grans capes de la població. Tradicionalment, el gènere humà ha fabricat objectes per a atendre les necessitats de la població. Es produïa amb la finalitat de satisfer les necessitats dels individus.
En aquest sistema de producció que es podria denominar artesanal, el treball i la qualitat de la persona que els realitzava resultaven de summa importància en l'elaboració del producte. Entre l'encàrrec de fabricació d'un determinat producte i la seua realització definitiva transcorria, forçosament, un període de temps, ja que l'obtenció de la mercaderia no era immediata.
Per tant, el número i la varietat de mercaderies existents eren molt escassos, perquè el productor artesà només disposava de la seua destresa, de les seues eines i del seu temps per a la fabricació d'aquests. No obstant això, amb l'arribada de la revolució industrial, en els segles XVIII i XIX, les necessitats individuals o socials i les condicions de treballs artesanals ja no eren els factors decisius per a la producció. L'especialització en el treball i la innovació de sistemes va suposar la maquinització que van permetre produir més objectes en menys temps i en sèrie.
Després de la revolució industrial, quan les empreses estan en condicions de fabricar productes en sèrie, l'objectiu ja no és com donar eixida a la sobreproducció, sinó en com fomentar en els ciutadans la demanda de tals productes. Conseqüència d'aquesta nova situació és l'aparició en el mercat d'una poderosa indústria destinada a crear noves necessitats per a consumir nous productes a través de sondejos, estudis d'opinió o estudis de mercat, entre altres. La funció del consum deixa de ser la de satisfer necessitats, per a passar a contribuir al sosteniment de la producció.
Quan arriba el moment del treball en cadena o en sèrie, el treballador arriba a perdre el control sobre el producte i sobre la totalitat del procés productiu, com havia sigut habitual fins a aqueix moment. Amb la fabricació en sèrie, la indústria es veu obligada a estimular i fomentar en els ciutadans la demanda dels objectes fabricats per a assegurar els guanys del capital invertit.
A partir d'aquest moment es produeix en funció dels interessos dels fabricants, per la qual cosa es desenvolupen tècniques d'estudi de mercat i tècniques de venda, ja no es fabrica segons les necessitats dels consumidors.
Hui dia, l'automatització o robotizació fa que la informàtica s'incorpore al procés productiu i despersonalitza el procés de fabricació d'objectes i el converteix en el resultat d'una acurada planificació. D'aquesta manera apareixen unes noves forces que substitueixen a l'hegemonia que fins fa relativament poc temps tenien la necessitat i la demanda. Això és, el màrqueting, la publicitat, la moda i els mitjans de comunicació, que en l'actualitat són els pilars bàsics de l'economia basada en el consum i de les noves formes de convivència.
Les diferents formes de producció han condicionat, doncs, de manera decisiva, la forma d'organització social, és a dir, la manera en la qual treballen els individus. El lloc en el qual s'incorporen a la cadena productiva o la tasca que realitzen en ella, acaba condicionant, i fins i tot determinant, la seua posició social, el seu estatus, el seu paper i les seues possibilitats dins de la societat.
El consum actual consisteix, no en la utilització d'un instrument, sinó en la compra d'un “fetitxe”, és a dir, d'un objecte quasi màgic que atribueix valors de significació a l'usuari. Aquest no compra en funció de les seues necessitats o de la utilitat del producte, sinó pels significats associats al producte, i per la distinció social que proporciona la seua adquisició. Els productes es converteixen, doncs, en indicadors socials, això és, indiquen la classe social de l'individu que els adquireix.
Per primera vegada en la història els béns de consum s'ofereixen a tots els ciutadans sense tindre en compte privilegis o classe social. No obstant això, després d'aquesta aparent abundància igualitària, el consum és un element diferenciador. Els individus consumeixen en funció de les seues possibilitats econòmiques, les diferències en la manera de consumir marquen les diferències socials. Aquest fenomen de l'abundància es posa de manifest en l'exposició acumulativa d'objectes a la qual s'està acostumat. Els objectes exposats en uns certs establiments, que obrin les 24 hores del dia, on es venen tota classe de productes, són un símbol en la societat de consum. Representen la facilitat i la disponibilitat, que, en teoria, el consumidor pot accedir al món del consum.
Els mitjans de comunicació de masses exerceixen un paper fonamental en el desenvolupament de la societat de consum. A causa de la seua capacitat de difusió i a la seua enorme influència es converteixen en l'instrument privilegiat per a dirigir i controlar la demanda de les masses. A través de la publicitat els fabricants intenten informar sobre els seus productes, imposar modes, introduir nous productes i, en definitiva, orientar constantment als diferents grups cap al consum continu. D'aquesta manera, es pot continuar produint nous productes i assegurar-se les vendes i els guanys. Els mitjans de comunicació de masses s'han convertit en les institucions bàsiques de la societat de consum, ja que uniformitzen els comportaments, transmeten les novetats, proposen actituds i, en moltes ocasions, són el principal escenari dels conflictes socials.
Quin significat té en el nostre món consumir? És només una acció més entre altres? És una acció clau en la societat? Quin significat té consumir per als individus i els grups? Quina funció li atribueixen? Es té consciència del que suposa la societat de consum?
Les respostes que cadascun done a aquestes preguntes són les claus per a determinar si s'actua consumint de manera responsable i sostenible. L'aspecte fonamental de l'activitat del consumidor consisteix en el fet que qui consumeix aconsegueix un estat de satisfacció, això és, una eufòria derivada de l'adquisició d'alguna cosa que, evidentment, es considera capaç de proporcionar benestar.
El consum desmesurat de hui dia té el seu aparador més marcat en aquesta mena de comerços. Aquesta eufòria procedent del consum, s'associa a uns certs valors: abundància, plenitud i sociabilitat (o relació amb els altres), entre altres. En general, sembla que el consum s'uneix a valors oposats a la mort, ja que consumir és, “aconseguir vida”. La clau d'una actitud consumista consisteix a atribuir als objectes o serveis adquirits la capacitat de proporcionar-nos eufòria o benestar.
Es consumeix per a obtindre seguretat i serenitat, demostrant al temps la pròpia integració en el sistema de valors socialment acceptat. S'ha estudiat en diverses ocasions que molts individus compraran per a posar remei a situacions d'angoixa o ansietat. La compra, quasi suposa per a molts, una teràpia, una cura.
Per tant, moltes vegades pensem que la seguretat i la serenitat provenen directament del consum, i que consumint obtindrem aquestes dues qualitats. Res més lluny de la realitat a la qual ens podem enfrontar. Per a adquirir una consciència clara de l'acte de consumir cal aprendre a descobrir els valors atribuïts a cada objecte. Es tracta del significat social de cada producte, de discernir els trets que componen aquest significat. El consumidor té el poder per a decidir què comprar i quins són els productes a emplenar en el seu carro buit de la compra.
Actualment existeix un interés general cap a la societat del benestar, la qual cosa porta inclòs mantindre un cos sa i estèticament agradable. La majoria dels consumidors pensen que de les coses més importants en la vida és la salut i això s'ha de veure reflectit en els comportaments de la vida diària. Un alt percentatge de consumidors canviaria el producte que adquireix si trobara un altre més saludable i amb un preu similar, d'ací la importància de la formació i informació en matèria de consum. f
En el tema de l'alimentació, existeixen principalment dues tendències, menjar menys i menjar millor. En l'actualitat es tendeix més a ingerir menjars més sans i equilibrades, abans que reduir la quantitat d'aliments. Adquireix gran importància la informació nutricional dels aliments i begudes que es consumiran. En l'etiquetatge dels productes ha d'aparéixer informació nutricional bàsica que inclou dades sobre el valor energètic del producte, les proteïnes, hidrats de carboni i greixos.
A causa de l'existència d'una gran varietat d'aliments i begudes durant el dia, un dels patrons de consum que s'estudien per a controlar el pes és el balanç calòric, això és, la quantitat de calories que un aliment té per unitat o pes. Aliments alts en aigua o fibra dietètica contenen menys calories per gram, mentre que els aliments alts en greixos són generalment més alts en calories. Una dieta amb aliments de poques calories, contribueix significativament a la pèrdua o manteniment del pes. És el mateix dir, tindre una dieta rica en el consum de verdures, fruites i fibra dietètica. Encara que el consum total de calories diàries és important per a aconseguir un balanç calòric i el control del pes, també és important considerar els nutrients i altres propietats beneficioses dels menjars i begudes que s'ingereixen. Cada individu ha de seleccionar el patró d'alimentació saludable que més gaudi, per a així poder mantindre-ho durant llarg temps i evitar caure en patrons no saludables.
“Per nutrició entenem el conjunt de processos mitjançant els quals el nostre organisme utilitza, transforma i incorpora als seus propis teixits un cert nombre de substàncies que han de complir els fins bàsics: aportar l'energia necessària perquè es mantinga la integritat i el perfecte funcionament de les estructures corporals, proporcionar els materials necessaris per a la formació d'aquestes estructures i, finalment, subministrar les substàncies necessàries per a regular el metabolisme.
Per contra, l'alimentació és simplement el procés mitjançant el qual prenem del món exterior una sèrie de substàncies que, contingudes en els aliments que componen la dieta, són necessàries per a la nutrició.” Dr. Gran Covián
L'alimentació i nutrició constitueixen drets fonamentals que consten en la Declaració Universal dels Drets Humans. Són requisits bàsics per a la promoció i protecció de la salut, i permeten un correcte creixement i desenvolupament amb qualitat de vida i ciutadania. Antigament es considerava que un ésser humà gruixut era un ésser humà sa; la grassor era per tant l'espill de la salut. El menjar no era només considerat com una necessitat fisiològica, sinó un acte social i fins i tot un plaer de les classes socials més elevades i al mateix temps es consideraven erròniament que els aliments més nutritius eren els més rics en greixos. Ha sigut en el segle XX on s'ha arribat a la conclusió contrària. Un individu sa és aquell que té, entre altres condicionants, un pes equilibrat.Els aliments grassos no són els més nutritius; encara més, no tot el que l'home ingereix en la seua alimentació és aprofitable per l'organisme. De totes les substàncies químiques que componen la dieta diària solament algunes d'elles serveixen al metabolisme, són els denominats nutrients: proteïnes, hidrats de carboni, lípids i minerals. Resulta recomanable prendre aliments que siguen el més beneficiós possible per al cos humà.
Tot ésser humà ha necessitats energètiques de cobrir, o cosa que és el mateix, necessitats calòriques, ja que la quilocaloria (1.000 calories). És la unitat d'energia utilitzada. Quilocaloria. És la quantitat de calor necessària per a elevar la temperatura d'un gram d'aigua pura de 14,5 a 15,5 graus centígrads.
Les necessitats energètiques han de cobrir:
El metabolisme basal. És la despesa d'energia per a mantindre el cos en repòs físic i mental. Aquest metabolisme es calcula aproximadament en 1 quilocaloria per 1 quilo de pes durant una hora, de manera que per a calcular el metabolisme basal d'un home de 65 quilos seria: Definició 65 quilos 65 quilocalories/hora 1
Despesa física. És la quantitat d'energia necessària per al moviment i el treball realitzat per l'organisme i, així mateix, variable en funció de l'esforç desenvolupat. En la següent taula apareixen exemples de treballs i la seua despesa en quilocalories al minut.
Molt lleuger (assegut) 2,5
Lleuger (oficina) 2,5 – 4,9
Moderat (caminar) 5 – 7,4
Pesat (córrer) 7,5 – 9,9
Molt pesat (llenyataire) 10 – 12,5
Extraordinàriament pesat (esport professional) 12,5
Són els principis orgànics solubles en aigua que són, en general, sòlids i incolors. La seua funció és la de creixement i renovació. Les proteïnes es componen d'elements més xicotets denominats aminoàcids, que al seu torn es poden dividir en: Aminoàcids sintetitzables pel propi organisme. Aminoàcids essencials, no sintetitzables, que han de ser ingerits en la dieta, estant molt distribuïts en tots els aliments de la naturalesa. La característica que indica el valor nutritiu d'una proteïna és el tant per cent d'aminoàcids essencials continguts en aquesta.
Les necessitats proteiques encara hui no estan completament aclarides i la quantitat òptima d'ingestió encara està per determinar. L'important en la nutrició proteica no és tant la seua quantitat, sinó la seua qualitat, això és, la composició d'aminoàcids essencials, per la qual cosa s'han de procurar diversos tipus d'aliments: carns, peixos, llet o vegetals, a fi d'assegurar no sols el pes, sinó també la variabilitat. La diversitat alimentosa sempre és bàsica per a tindre pauses saludables i per a complir tots els principis que hem exposat en els epígrafs anteriors i en els següents. En la infància la necessitat proteínica del xiquet és major en ser major el seu creixement i desenvolupament, triplicant a vegades la necessitat del consum adult.
Proteïnes.
Són els principis orgànics solubles en aigua que són, en general, sòlids i incolors. La seua funció és la de creixement i renovació. Les proteïnes es componen d'elements més xicotets denominats aminoàcids, que al seu torn es poden dividir en:
Aminoàcids sintetitzables pel propi organisme.
Aminoàcids essencials, no sintetitzables, que han de ser ingerits en la dieta, estant molt distribuïts en tots els aliments de la naturalesa.
La característica que indica el valor nutritiu d'una proteïna és el tant per cent d'aminoàcids essencials continguts en aquesta.
L'important en la nutrició proteica no és tant la seua quantitat, sinó la seua qualitat, això és, la composició d'aminoàcids essencials, per la qual cosa s'han de procurar diversos tipus d'aliments: carns, peixos, llet o vegetals, a fi d'assegurar no sols el pes, sinó també la variabilitat. La diversitat alimentosa sempre és bàsica per a tindre pauses saludables i per a complir tots els principis que hem exposat en els epígrafs anteriors i en els següents. En la infància la necessitat proteínica del xiquet és major en ser major el seu creixement i desenvolupament, triplicant a vegades la necessitat del consum adult.
Els greixos i els sucres exerceixen un important paper en l'aportació d'energia.
Els sucres s'utilitzen sobretot en el metabolisme del sistema nerviós i la seua manca en la dieta, així com la dels greixos, poden originar malalties de gravetat i una disminució lògica d'energia disponible per l'organisme.
Funcions dels minerals en l'organisme
Serveixen de materials de construcció.
Serveixen com a components dels líquids de l'organisme.
Regulen el metabolisme.
D'entre els elements minerals destaquen: calci, fòsfor, magnesi, ferro, sodi, iode. zinc, coure i fluor.
Les vitamines són elements indispensables que exclusivament es prenen dels aliments, ja que no es poden sintetitzar per l'organisme en mancar aquest dels mecanismes metabòlics necessaris per a ello.su funció és a manera d'intermediària, ja que no participa de les funcions plàstica o energètica.
Avitaminosis. Manca en la dieta de vitamines podent produir-se malalties d'alta gravetat.
Hipervitaminosi. Excés de vitamines que poden tindre efectes molt greus sobre la salut.
Les necessitats vitamíniques estan molt estudiades i l'important en el seu consum és saber que una dosi més elevada és absolutament inútil, arribant en determinats casos a produir toxicitat. Cal tindre especial cura quan a una persona se suplementa amb vitamines. En una nació desenvolupada és molt difícil l'avitaminosis, ja que una dieta mínima ja sol comprendre tota la quantitat necessària que es necessita assegurar en el consum humà.
És obvi que no seria possible establir una dieta adequada mesurant en mil·ligrams totes les vitamines, proteïnes, greixos i sucres per separat. Els aliments s'agrupen llavors per a facilitar aquesta labor en set grups:
Llets i derivats Carnes, peixos i ous Llegums, tubercles i fruita seca Verdures i hortalisses Fruites Cereals, sucre i begudes Grasses i diversos
Ració calòrica. És la quantitat de calories necessàries per a una vida normal calculades per pes i dia.
Per al seu càlcul s'ha de tindre en compte:
Metabolisme basal. Despesa calòrica del cos durant el repòs.
Activitat corporal. Despesa calòrica derivada del moviment i l'activitat fisiològica i psicològica del cos.
Necessitats del creixement. Aportació necessària per al desenvolupament.
Necessitats calorífiques. Aportació necessària de calories referit a l'increment de la producció de calor per part de l'organisme després de la ingestió d'aliments.
Els hàbits alimentosos han de ser cuidats des de les primeres etapes del creixement infantil per la importància fisiològica i social que l'alimentació té en els nostres dies. La instauració d'aquests hàbits ha de ser compartida pels centres educatius i les famílies, havent d'existir entre ambdues un acord comú a fi d'abreujar el període d'aprenentatge i evitar problemes de conducta en l'alimentació.
Es denominen deficiències o dèficits alimentaris a les mancances de nutrients bàsics que originen malalties del desenvolupament i creixement. Els errors bàsics són quatre principalment:
Hipoalimentació. Alimentació deficitària que pot basar-se en poca ració alimentosa o una mala elecció dels aliments. Un error freqüent és l'abusar de les carns i peixos descurant les dietes vitamíniques, provocant malalties de carència i desnutrició. La majoria dels casos existents es troben als països menys desenvolupats. Especial atenció mereixen els xiquets, ja que des de les primeres etapes del creixement infantil és quan s'han d'instaurar bons hàbits alimentosos.
Sobrealimentació. Excés en la ració alimentosa, de tal forma que pot aparéixer l'obesitat amb possibles seqüeles de malalties cardiovasculars. Aquest excés no té cap raó, ja que l'organisme menysprea la sobrecàrrega alimentosa produint-se fins i tot quadres tòxics davant l'allau vitamínica proporcionada.
Mala alimentació. Es basa en la desorganització dels menjars, la ignorància dietètica, l'abús de determinats productes, la falta de temps de preparació dels aliments o la manca d'higiene, entre altres.
Alimentació artificial. Augmenta constantment i es basa en la comoditat en temps i esforç de l'aliment preparat, així com l'ús de complexos farmacèutics per a eliminar greixos, engreixar, sobrealimentar o completar dietes. En alguns casos no són més que reclams publicitaris sense cap base científica.
En la societat actual, en la qual el temps sembla ‘escassejar’ per a tots, es fa més evident tindre uns hàbits alimentaris i nutricionals que permeten portar una existència més saludable. Entre aquests hàbits cal tindre en compte el que es menja i la manera de menjar, el fet de beure begudes alcohòliques, si es practica algun tipus d'exercici físic, el consum de tabac i quin tipus de vida s'emporta, per exemple, si està carregat d'estrés.
Parlar d'hàbits alimentaris des del punt de vista nutricional fa que calga tindre en compte els aspectes culturals i socials, econòmics i psicològics que influeixen en la vida de la persona. Per exemple , hi ha aliments que són més característics d'una regió que d'una altra pel que seria més habitual el seu consum si s'ha nascut en aquesta regió. Aquests factors defineixen les diferents particularitats que existeixen entorn de l'alimentació i que permet triar el quin, com, quan, on i en companyia de qui es realitzarà l'acte de menjar. Actualment, en un món globalitzat, adquireix especial importància l'entorn en el qual cada persona es troba. Sobretot , els horaris laborals i familiars i els tipus d'aliments als quals es pot accedir, que són els que marquen l'alimentació diària de cadascun. Accedir a aliment que permeten l'adaptació als temps que corren sense sacrificar la qualitat de l'alimentació ni els hàbits alimentaris és al que moltes empreses dedicades a l'alimentació aspiren i en el que fan major recalcament en les seues campanyes publicitàries. 2
Cada vegada que es realitza un menjar, no perd importància a pesar del seu quotidianitat i el repetit del fet. Per això, és especialment important crear alternatives eficaces que permeten satisfer les noves necessitats propiciant estils de vida saludables. És a Espanya on existeix especialment una cultura celebrativa al voltant del menjar, ja que no hi ha acte festiu que no hi haja una cosa amb la qual brindar i alguna cosa que emportar-se a la boca. Fins i tot s'arriba a dir que grans negociacions s'han realitzat al voltant d'una taula, ja que menjar i beure pot arribar a relaxar les tensions que s'estiguen vivint en aqueix moment.
En països del vessant mediterrani, com és el cas d'Espanya, el menjar és summament important, i els temps dedicats a ella també. Quan un ciutadà espanyol viatja pel món descobreix que Espanya, al costat de l'Argentina, és l'únic país en el planeta que té aqueixos usos horaris, tan tardans, per a fer els tres menjars principals (desdejuni, esmorzar i sopar).
Els principals aspectes que s'haurien de tindre en compte en els hàbits alimentaris i nutrició són:
Les dietes
Els nous aliments
L'etiquetatge
Els hàbits de compra i consum
L'alimentació fora de casa
Per estudis realitzats s'observa que són els més joves (menors de 30 anys) el que tenen pitjors hàbits en l'alimentació i els majors de 60 anys els que s'alimenten millor. Per a ajudar a millorar l'alimentació no hi ha ‘fórmules màgiques’, sinó realitzar el que d'una manera o d'una altra sempre es repeteix: consumir més ensalades, fruites i verdures, dedicar més temps als menjars, ja que és un fet important per a la ment i el cos i menjar menys grasses. És recomanable no compensar mals hàbits alimentosos o la falta d'exercicis per medicaments si abans no s'ha consultat a un metge especialista.
En els últims anys, s'ha produït a Espanya un augment de les persones amb sobrepés i obesitat, la qual cosa comporta a problemes en la salut com un alt colesterol, hipertensió diabetis i un lleuger augment d'al·lèrgies alimentàries. Un altre aspecte a considerar és el nombre elevat de xiquets que mengen en els col·legis. Ja s'ha aconseguit que en els centres educatius es tinguen menús equilibrats i que els pares sàpien el menú amb anterioritat per a així poder organitzar els berenars i sopars com a complementàries al menjar del migdia. Cal prestar especial atenció a l'obesitat infantil, ja que l'augment de l'anomenat ‘menjar porqueria’ i a la publicitat de la mateixa ha pogut ser un element clau en aquest tema. A més, crear bons hàlits alimentosos des d'edats més primerenques pot evitar l'aparició de malalties a mesura que es vagen complint anys.
Les funcions que han de complir els nutrients, que són les proteïnes, els hidrats de carboni, els lípids i els minerals són:
Funció energètica. Els aliments són substàncies combustibles i, de la mateixa forma que la gasolina, en cremar-se posen en funcionament una maquinària; els aliments en oxidar-se en els teixits alliberen energia acumulada que manté en funcionament els processos vitals. Aquesta energia es mesura en forma de calor. Els nutrients o principis immediats que proporcionen energia en l'home són els lípids o grasses i els hidrats de carboni o sucres.
Funció plàstica. En aquesta funció té especial importància les proteïnes, ja que compleixen una doble funció:
Creixement. Les proteïnes són la massa del cos que, a manera de rajoles apilades en perfecte ordre, van alçant l'esquelet, músculs, vísceres… Tal és la seua importància que, en mancar d'ells parcialment, el creixement es deté, el desenvolupament s'atrofia i pot sobrevindre la mort. Són els elements de construcció de l'organisme. És imprescindible en totes les etapes de la vida, però si no s'obtenen les proteïnes necessàries durant la infància, pot implicar problemes a curt i mitjà termini.
Renovació. Davant el desgast per l'esforç els elements envellits i substituïts per altres nous, compleixen la seua funció de manera immediata, reemplaçant les cèl·lules mortes o inservibles.
Funció de regulació. Aquesta funció està realitzada per vitamines, minerals i enzims. La seua missió bàsica és organitzar i dirigir els processos metabòlics, guiant i facilitant les reaccions químiques de l'organisme.
Els riscos de salut i seguretat d'un producte varien molt segons la categoria a la qual pertanyen. Els possibles riscos en matèria d'alimentació no són els mateixos que en peces de vestir, productes de neteja o aparells electrònics.
Algunes propostes per a uns hàbits de consum sa i segur en la vida quotidiana poden ser:
Optar per aliments frescos, enfront dels plats prefabricats o els aliments altament processats.
Comprovar que no s'ha complit la data de caducitat del producte. Triar fruites i verdures segons la temporada. Es poden obtindre productes especialment frescos, saborosos i econòmics. Moltes vegades aquests productes provenen a més d'alguna localitat pròxima, per la qual cosa no han pogut madurar plenament i no han requerit llargs i contaminants trajectes de transport.
Assegurar que l'alimentació siga variada i equilibrada, completa i suficient, segons la “Piràmide Alimentària”, per a així incloure tots els grups d'aliments en la seua proporció adequada. Les necessitats alimentoses canvien segons l'edat, el tipus de vida i l'activitat física.
Vetlar per una correcta manipulació dels aliments en la llar, especialment de l'ou fresc, peix o els aliments congelats, per a així evitar intoxicacions.
Triar aliments certificats com a ecològics. Això és, en el seu cultiu, no s'utilitzen substàncies perjudicials per a la salut o el medi ambient, com poden ser els fertilitzants, plaguicides o herbicides, i són lliures d'organismes genèticament modificats (OGM). A més, les tècniques utilitzades en l'agricultura ecològica potencien la fertilitat natural del sòl i la capacitat productiva dels ecosistemes, i respecten els cicles naturals dels cultius. Evitar productes alimentosos que són, o que contenen, organismes genèticament modificats. Encara que la biotecnologia ofereix uns certs beneficis, s'ha de considerar els riscos potencials.
Fixar-se en l'etiquetatge nutricional i altra informació en l'envàs dels aliments. La informació nutricional bàsica inclou dades sobre el valor energètic del producte, les proteïnes, hidrats de carboni i greixos.
“L'estudi de les relacions dels éssers vius amb el mitjà en què es desenvolupen físic i biològic, es diu ecologia. Per tant, qualsevol modificació en el medi influeix de manera directa en la vida. Les mesures higièniques (depuració de l'aigua i de l'aire, calefacció i neteja en general), contribueixen a la millora de les condicions de l'hàbitat humà i amb això a un augment en la qualitat sanitària del nostre entorn. Per contra unes certes actituds (pol·lució, enverinament de l'aigua,abocaments…) representen un perill per a la vida i la salut” Claude A. Villèe
La higiene és la branca de la medicina que té per objecte l'estudi de les condicions que influeixen en la conservació i millora de la salut de l'home, tant en el seu aspecte individual, com en la seua relació amb els altres i el mitjà en el qual viu. La higiene general és la que es refereix al conjunt de normes encaminades a la millora de les condicions de vida de la persona.
Aquest tipus d'higiene comprén les següents branques:
Personal o individual. Depén de cadascun.
Ambiental. És el conjunt de factors externs, ja siguen físics o biològics, en el qual es desembolica l'home, influint sobre aquest i determinant la seua manera de ser i de viure.
Urbana (i rural). Les normes d'higiene urbana tendeixen a evitar que la convivència siga perjudicial per a la salut de la persona.
Alimentària. És la part de la higiene que tracta la prevenció de les malalties que poden tindre el seu origen o ser transmeses pels aliments, sent les més importants les infeccioses.
Epidemiològica. Es dedica a l'estudi de les formes i freqüències de difusió de les malalties, tant les infeccioses com les denominades socials, que són les que per afectar un determinat grup social, o a un elevat nombre d'individus, fan necessari adoptar mesures especials i generals per a la seua prevenció o curació.
La higiene individual ensenya com previndre malalties, especialment les contagioses, mitjançant normes d'higiene corporal i del vestuari, tendents a eliminar del nostre cos determinats agents patògens i microorganismes nocius, que juntament amb la pols existent en el medi ambient, especialment en les grans ciutats i concentracions industrials, són altament perjudicials per a la salut. Llavar-se les mans, les dents, els peus, el pèl, la cara, posar-se roba neta…, són hàbits que no poden deixar passar per alt, especialment en la població infantil.
Segons els experts d'UNICEF (2000), existeixen sis recomanacions bàsiques per a inculcar a la població infantil uns certs hàbits higiènics.
Predicar amb l'exemple. Tant en la higiene personal com en la de la llar, l'adult és la referència que té el xiquet.
Inculcar hàbits des de xicotet. Repetir les vegades que siguen necessàries el per què de la higiene personal, argumentant tant els beneficis personals com els de la comunitat.
Regularitat. Els hàbits han de repetir-se diàriament, perquè realment s'integren dins de les tasques diàries a realitzar. La rentada de mans és un acte que cal realitzar diverses vegades al dia per a evitar la transmissió de gèrmens i tindre una correcta higiene personal.
Educar des de la infància és el més adequat, fins i tot des del moment de nàixer, els fills estan aprenent. No cal esperar a l'ensenyament formal i reglat per a instruir en determinades pautes de consum i higiene als més xicotets.
Entorn propici. Els articles d'higiene personal han d'estar a l'abast de la persona que els vaja a utilitzar, per exemple, sabó, pasta dental o paper higiènic. Fins i tot es poden adquirir segons grandària, color i textura que siguen més d'acord amb els gustos de la persona que els vaja a utilitzar. El lavabo ha de ser agradable. Mostrar els beneficis que s'obtenen una vegada que es realitza.
Creativitat. Si hi ha algun mètode que no funciona per a crear hàbits, s'ha de ser creatiu i inventar tàctiques noves
En el dia a dia de la vida adulta existeix nombrosos hàbits higiènics que es realitzen de manera automàtica, sense parar-se a pensar sense és la millor manera de realitzar-ho.
A continuació, es detallen alguns hàbits higiènics com a exemple que poden millorar l'eficàcia dels mateixos.
Rentada de la roba de llit. Per a evitar que els bacteris generats es transmeten després de la rentada, és recomanable llavar la roba de llit a la màxima temperatura i evitar que romanga humida.
Atenció amb el vàter. Els gèrmens fecals es poden dispersar per l'aire. Per això, és recomanable mantindre sempre la tapa baixada.
Raspall de dents. Pot acumular bacteri, per la qual cosa s'aconsella canviar-ho, almenys, cada tres mesos. En finalitzar cada raspallat cal comprovar que el raspall queda prou net de restes de menjar i de pasta dental.
Melic. Segons diversos estudis, en el melic d'una persona es poden detectar milers de bacteris, per la qual cosa és necessari prestar especial atenció a la neteja d'aquest.
Rentada del cabell. Encara que hi ha persones que se solen llavar el cabell diàriament, els experts opinen que això elimina el seu del cuir cabellut. Es recomana llavar-ho 2-3 vegades a la setmana i amb un xampú suau. En cas de necessitar un altre tipus de xampú és recomanable que visite un especialista perquè recomane el més adequat.
Lents de contacte. Les lents poden convertir-se en un vehicle de transmissió de bacteris que poden danyar els ulls causant infeccions. En el moment de posar-les o llevar-les sempre cal llavar-se les mans amb un sabó neutre.
Altres elements a tindre en compte en la higiene són:
Aliments caiguts a terra. Han de recollir-se immediatament i, sobretot, no menjar-ho. Amb el simple fet de caure a terra, l'aliment pot recollir el 99% dels gèrmens presents en la superfície. Òbviament, tot depén, de la mena de sòl, però cal evitar que els aliments caiguen damunt de les catifes o sobre superfícies humides. Una vegada recollits, cal llavar-se les mans.
Assecadors per a les mans. En els banys públics és comú trobar un assecador de mans d'aire calent. No obstant això, no sempre la millor opció és usar-ho. Es recomana utilitzar millor tovalloles de paper, per a evitar deixar alguna resta a les mans.
Higiene en el vestir. Després del bany o dutxa és recomanable posar-se roba neta i tindre en compte que diàriament cal canviar la roba interior i a buscar la roba per a vestir-se més adequada segons siga l'ocasió. Les sabates han de ser flexibles al peu de cadascun i no provocar dolor ni cap tipus de ferida o molèstia.
Aigüera de la cuina. És la zona de la cuina que pot acumular major nombre de gèrmens. Les restes d'aliments i els plats humits fomenten el creixement dels bacteris, per la qual cosa es recomana assecar-los directament després del fregat o si s'utilitza rentavaixelles, tornar a donar amb un drap sec als utensilis de cuina abans de col·locar-los en el seu lloc.
Productes per a la higiene facial. És aconsellable utilitzar productes específics, recomanats pel metge o el dermatòleg, perquè no resulten agressius i no continguen alcohol, ja que productes o sabons inadequats poden resultar abrasius.
L'exercici físic està prenent una gran importància en l'ocupació del temps lliure, creant hàbits saludables per al manteniment de la salut i prevenció de malalties. El ritme de vida actual, amb jornades interminables i multitud d'obligacions diàries, pot fer que l'esport no tinga un lloc. De totes maneres, per a ningú és un descobriment que l'exercici físic, més que una mera afició, és una cosa necessària per a aconseguir el benestar físic i mental que a vegades es troba a faltar en els nostres dies.
Per a realitzar algun tipus d'exercici físic és recomanable trobar alguna motivació que faça més fàcil la pràctica d'aquest, com per exemple, gaudir de l'aire lliure, dormir millor, eliminar tensions o trobar el pes ideal. No obstant això, a vegades, l'impuls inicial dona pas a una sèrie d'excuses que fan que ja no es faça exercici físic. Per tant, l'important és crear hàbits quasi diàriament i ja els resultats vindran quasi sense esperar-los.
Existeixen tres factors principals a tindre en compte a l'hora de triar l'exercici físic més adequat per a cadascun:
Resistència càrdio-respiratòria. Capacitat de realitzar activitat física sense sentir-se massa agitat.
Flexibilitat. Capacitat d'estirament dels músculs, articulacions i lligaments sense experimentar dolor.
Potència. Capacitat de fer esforços intensos. 24/1/22 12.36 3.2.3. Hàbits d'exercici físic.
Algunes recomanacions que poden ajudar a tindre hàbits d'exercici físic són:
Sentir-se millor. És recomanable triar allò que s'adapte millor als gustos i condició física de la persona. No és necessari córrer maratons ni escalar muntanyes, sinó mantindre una bona forma.
Anar progressivament. Per a això és millor començar a practicar exercici d'una manera suau, per a anar augmentant el ritme progressivament. Si en un únic dia es vol aconseguir els objectius, l'esgotament físic i el cruiximent apareixeran i poden aparéixer com a pensaments la pròxima vegada que es vulga practicar esport, fent que l'esforç siga major a la realització de pràctiques esportives.
Variar les activitats. En cas que practicar esport comence a convertir-se en una cosa avorrida, una possibilitat és canviar d'activitat. No es tracta de convertir-se en un expert en alguna especialitat esportiva, sinó a sentir-se millor amb un mateix.
Tindre un còmplice. Fer exercici físic al costat d'uns altres pot resultar més agradable. Tindre objectius individuals i/o conjunts pot resultar més motivador.
Altres recomanacions per a tindre hàbits d'exercici físic són:
Convertir-ho en prioritat. El temps que es dedica a la pràctica esportiva no hauria de ser qüestionable, ja que sempre existirà alguna cosa que es pose com a prioritari per a deixar de practicar-ho. Es recomana triar l'hora que més puga afavorir. Algunes persones trien als matins d'hora, abans de començar la jornada, unes altres a la nit, per a finalitzar el dia. Ajuda a crear hàbits tindre un horari i no modificar-lo a no ser que siga estrictament necessari. Es pot realitzar activitat esportiva en molts moments del dia, per exemple, realitzar desplaçaments caminant, baixar-se en una parada d'abans, pujar escales en lloc d'ascensor. Així es pot guanyar en condició física i en realitzar esport notar que no costa tant com s'imaginava.
Equipar-se adequadament. Tindre la bossa esportiva preparada i segons l'estil de cadascun pot ajudar a motivar-se.
Reconéixer l'esforç realitzat. Donar-se mèrit pel fet de la pràctica esportiva, ja que cap camí fàcil, porta a alguna cosa que meresca realment la pena. No deixar-se portar per la frase el perfecte és enemic del bo (Voltaire). No sols val la pena realitzar exercici si es compta amb almenys una hora. Els dies en què no es puga comptar amb aqueix temps, cal no oblidar que fins i tot un passeig de quinze minuts val la pena.
Energia positiva. Si algun dia apareix el cansament, no deixar-se véncer per ell. Portar a la ment les sensacions que es tenen durant i després de la realització d'exercici físic pot ajudar a no deixar-se véncer per la peresa.
Realitzar un planning. Tindre objectius reals a curt termini i anotar els assoliments que es van aconseguint cada dia. Veure l'evolució que es va aconseguint ajuda a augmentar la motivació de realitzar exercici físic.
Divertir-se. Convertir l'exercici físic en una cosa divertida, en un joc, fa que es visca la pràctica esportiva com una cosa motivadora i que es trobe a faltar quan no es realitza.
Escoltar música o estar en bona companyia permet no pensar en ela exercici físic com una obligació.
Gaudir amb els resultats. En practicar esport i sentir-se millor pot ser perquè es va perdent pes, perquè la forma física millora i permet realitzar accions que abans no eren possibles o perquè es viu l'activitat esportiva com una cosa motivadora.
Siga com siga la motivació per a practicar esport, quan s'aconseguisquen els objectius plantejats cal no oblidar gaudir-los i sentir-se bé amb un mateix.
Els beneficis de l'activitat física, disminuint així els riscos per a la salut. L'activitat saludable serà aquella que produïsca efecte positiu sobre el cos. Segons siga el que més es necessite millorar serà més adequat realitzar uns exercicis o altres. És recomanable sempre acudir a una persona especialitzada per a rebre assessorament, ja que un exercici inadequat pot provocar lesions.
SISTEMA CIRCULATORI: Enforteix les parets del cor. Disminueix pulsacions en repós. Redueix la tensió arterial. Augmenta i millora la xarxa i calibre de les artèries
SISTEMA RESPIRATORI: . Respiració més àmplia i profunda Augmenta l'eficàcia dels músculs encarregats de la respiració Posa en funcionament gran nombre d'alvèols
Sistema muscular. Estimula el creixement dels ossos. . Augmenta la quantitat de sang repòs que arriba al múscul. Augmenta la grandària dels músculs. Afavoreix la lubricació i protecció de les articulacions.
Previndre malalties: Prevé i ajuda a disminuir el sobrepés i l'obesitat. Prevé i millora la hipertensió, diabetis, osteoporosi, ansietat i depressió. Disminueix els nivells del colesterol dolent. Disminueix l'ansietat i la depressió.
Una de les característiques definitòries de la nostra societat actual és el consum, així l'arribem a definir com a societat de consum, per descomptat, aquest fenomen es dona als països desenvolupats. No obstant això, les societats de consum descobreixen prompte el preu que han de pagar per ser-ho: contaminació, residus tòxics, sorolls, destrucció de selves, cementeris nuclears, entre altres.
Aquests són greus problemes de conseqüències planetàries, que en la majoria dels casos cauen amb major cruesa sobre els països més pobres, a costa del benestar dels països més desenvolupats. El consum és un fenomen habitual en la vida diari de cadascun i té importants repercussions. D'un bon consum, un consum sostenible, depén la supervivència del planeta en les millors condicions possibles. Per a això és important educar en una nova ètica del consum en la vida quotidiana.
En l'actualitat existeix una nova tipologia de consumidor que trasllada la seua preocupació per la deterioració mediambiental i tria aquells hàbits de consum que percep com a ecològics. Aquestes noves exigències del consumidor han aconseguit que les empreses definisquen la seua imatge corporativa amb aspectes o factors ‘ecològics’ i oferisquen productes menys nocius per al medi ambient. Consumidor verd. El consumidor és conscient de la seua responsabilitat ecològica i activament el pot demostrar en els seus hàbits de compra. No obstant això és escèptic davant els reclams publicitaris de les empreses i prefereix una informació independent sobre com identificar un producte verd i on trobar-lo, de manera que l'estímul percebut per l'argumentació ecològica està prou diferenciat com per a modificar la seua decisió de compra. Hi ha moltes raons per les actuar com un consumidor verd.
Les més importants són:
Contribuir activament al fet que siguen efectius els drets d'informació, elecció i reclamació dels consumidors i usuaris.
Solidaritat i respecte cap a totes les persones implicades en els processos de producció dels productes o la prestació de serveis. Aquesta solidaritat es basa en la consciència de viure en una comunitat global. Preguntar-se quin efecte té els propis actes de consum en un mateix i en els altres. Protegir el medi ambient i deixar a les generacions esdevenidores un entorn saludable.
Ser conscients de l'impacte mediambiental i els residus que provoca consumir, és recomanable no sols pensar en el moment en el qual es gaudeix del producte o servei, sinó també en l'abans i el després.
En l'actualitat existeix una nova tipologia de consumidor que trasllada la seua preocupació per la deterioració mediambiental i tria aquells hàbits de consum que percep com a ecològics. Aquestes noves exigències del consumidor han aconseguit que les empreses definisquen la seua imatge corporativa amb aspectes o factors ‘ecològics’ i oferisquen productes menys nocius per al medi ambient.
“La permacultura és una filosofia de treballar amb, i no contra la naturalesa; de prolongada i atenta observació més que prolongat i la mà d'obra sense pensar, i de veure les plantes i els animals en totes les seues funcions, en lloc de tractar qualsevol zona com un sistema d'un sol producte”. Bill Mollison
Quan es consumeixen aliments cultivats de manera orgànica, sense l'addició de fertilitzants químics ni pesticides, el menjar es percep amb un sabor i textura suggestius, alguna cosa que s'agraeix mentrestant producte elaborat químicament.
L'agroecologia és capaç de crear un sistema de producció d'aliments amb alts indicadors d'eficiència i sostenibilitat i una actitud respectuosa i comprensiva de les lleis naturals. Perque és una alternativa necessària en l'actualitat que no és agressiva amb el medi ambient, i que està donant fruits beneficiosos. El terme permacultura té el seu origen a Austràlia i va vindre donat per Bill Mollison i David Holmgren.
Principis fonamentals de la Permacultura
Cura de la Terra
Curat de les Persones
Posar límiits a la població i al consum
Els permacultores són les persones que treballen en les finques agroecològiques. La creació de comunitats agroecològiques, en les quals no existeix l'afany de lucre, només existeix la necessitat de produir de manera sostenible, fa que el desig de compartir i transmetre aquests processos productius siga cada vegada més una realitat.
Segons Bill Mollison, la permacultura consisteix en el disseny i manteniment de xicotets ecosistemes productius, que conviuen de manera harmoniosa amb l'entorn, proporcionant així formes sostenibles de viure.
En el llibre “Introducció a la Permacultura” de Bill Mollison, apareixen els principis que ha de tindre un disseny d'aquesta mena d'ecosistemes:
Ubicació relativa. Cada element està situat en relació a un altre de manera que s'assistisquen entre ells. Cada element compleix moltes funcions. Cada element del sistema pot ser triat i situat de tal manera que complisca tantes funcions com siga possible. Cada funció és suportada per molts elements.
Les necessitats bàsiques com a aigua, aliment, energia i protecció contra el foc han de ser cobertes de dos o més maneres. Planificació eficient d'energia. Veure on situar plantes, animals i estructures. Ús de recursos biològics.Ús de plantes i animals per a estalviar energia. Ciclant energia.
En els sistemes moderns de proveïment d'aliments venen proveïts per transport gran, a l'emmagatzematge i la xarxa de mercats. Una comunitat sostinguda per la permacultura és independent del comerç de distribució i garanteix una dieta variada sense destruir la terra que l'alimenta. Un bon disseny d'ecosistemes productius utilitza les energies naturals, així com aquelles que es produeixen localment.
Sistema intensiu a petita escala. Dissenyar proporcionant majors avantatges, usant una certa quantitat de treball humà, un gradual establiment de plantes productores perennes, ús de recursos biològics, usos de tecnologies alternatives i ús moderat de maquinària apropiada.
Accelerar la successió i l'evolució. Els sistemes naturals es desenvolupen i canvien a través del temps donant lloc a una successió de diferents espècies de flora i fauna.
Diversitat. Realitzar un disseny integrador, redueix treball i evita impactar de manera irreversible en l'ecosistema.
Efecte bord. És la frontera entre dos mitjans, per exemple, entre aigua i aire (superfície), terra i mar (costa). Una vora actua com a xarxa, ja que els materials i les energies s'acumulen en les vores.
Principis d'actitud. Tot recurs té un avantatge i un desavantatge, depenent de l'ús que es faça d'ell. Si es veuen els desavantatges com un recurs positiu, es pot dissenyar per a fer ús d'aquest recurs.
En les grans ciutats i pel ritme de vida que s'emporta és on es troben les majors dificultats a viure l'agroecologia com una realitat. Existeixen alternatives que es poden tindre en compte, des de passar unes vacances en una granja fins a la creació d'un “hort en la llar”.
És la permacultura la que condueix a un viatge interior sobre les motivacions, limitacions, necessitats i un estudi sobre els recursos econòmics, materials i espacials del que es vol realitzar. Per exemple, si el plantejament és un “hort ecològic a casa”, serà necessari saber per què i per a què es realitza, serà necessari hores de llum, terra fèrtil, llavors ecològiques, aigua i recipients per a les plantes. Per això és necessari realitzar una bona planificació, perquè es puga fer una optimització dels recursos. En l'agroecologia es mira molt la qualitat de la terra i les varietats existents de plantes. Es respecten els “temps” de creixement de cada llavor ja que no tot creix igual ni en la mateixa climatologia.
En 1850, la ciutat de Nova York, era capaç de subministrar aliments al seu més d'un milió d'habitants sense necessitat d'utilitzar cap tècnica moderna d'agricultura. Aquesta situació, en l'actualitat, és impensable, ja que Nova York no es caracteritza precisament pels seus camps cultivats, i depén quasi en exclusivitat de la producció de la terra d'altres punts del país.
Es té la idea que l'agroecologia produeix collites menys productives que les realitzades amb ajudes de pesticides i fertilitzants. Això no és així, ja que s'ha demostrat que quan a la Terra es cuida “naturalment” la fertilitat de la terra s'incrementa.
Cada vegada que es vaticina una crisi alimentària basada en el creixement de la població i la disminució de depòsits petrolífers, es posa en auge l'agricultura ecològica. Els mètodes de permacultura poden alimentar fàcilment a la població mundial en els pròxims anys. Els mètodes actuals basats en el control productiu ja no poden donar més de si, per la qual cosa ara s'està començat a invertir en altres tipus de processos productius agrícoles. Fer el pas cap a la permacultura, suposa un canvi de pensament, d'hàbits diaris i d'organització econòmica, que impliquen directament el ciutadà. El pensament ecològic incorpora la tendència d'estar al servei de l'altre i no buscar el benefici econòmic sense més.
Ús racional dels recursos.
La preocupació constant pel medi ambient és més important cada dia, perquè el món siga més habitable i es puga continuar dient “planeta blau”. L'aparent abundància de l'aigua pot resultar enganyosa. L'aigua per al consum humà, “l'aigua dolça”, és molt escassa, ja que solament podem utilitzar una part de cada deu mil que hi ha en el món. La proporció és encara més xicoteta si no es cuida el medi ambient, si es deixen desaprofitaments i fem pertot arreu, per exemple, quan es passa algun dia en el camp. També si no es netegen les aigües que s'utilitzen abans que retornen als rius.
En els últims temps, diversos recursos naturals importants per al desenvolupament humà han vingut reduint-se de manera alarmant: el petroli, el gas natural, els minerals, els boscos i sobretot l'aigua.
Una primera classificació dels recursos naturals ve donada per la seua capacitat de recuperació. Sabies que... 28/1/22 13.04 3.3.2. Ús racional dels recursos.
Recursos naturals Renovables. Són aquells que poden ser explotats en quantitats limitades, però tenint en compte el seu procés de recuperació. També són recursos renovables aquells elements de la naturalesa en aparença il·limitada.
No renovables Són aquells que existeixen en quantitats limitades i no poden renovar-se o el procés de renovació és molt llarg.
L'aigua és un element tan important que el seu ús ha de ser extremadament acurat i que es puga gaudir d'aquest líquid element sense necessitat de danyar a l'entorn. Això és degut a:
La importància de l'aigua en totes les nostres activitats perquè és un bé preuat i sense aigua no hi ha vida possible. L'aigua dolça no és un recurs inesgotable. És indispensable preservar-la, controlar-la i si és possible augmentar-la. Alterar la qualitat de l'aigua és perjudicar la vida de tots els éssers vius.
L'aigua no té fronteres, és un recurs comú que necessita de la Cooperació Internacional. La protecció de les aigües implica un important esforç, tant en la investigació científica, com en la preparació d'especialistes i en la informació a l'usuari. L'aigua és un patrimoni comú el valor del qual ha de ser reconegut per tots. Cada persona té el deure d'utilitzar-la amb cura i no malgastar-la.
L'educació és un principi bàsic per a aconseguir aquesta fi. Per tant és especialment important utilitzar mesures per a l'estalvi d'aigua. Algunes mesures que es poden aplicar són:
En llavar-se els dent, la cara o en afaitar-se, tancar l'aixeta per a poder estalviar fins a 10 litres d'aigua.
Dutxar-se en lloc de banyar-se, es pot estalviar fins a 150 litres d'aigua.
Tindre en compte que si una aixeta degota perd 30 litres d'aigua, per la qual cosa ha de ser prioritari l'arranjament d'aixetes.
Col·locar difusors i mecanismes d'estalvi en les aixetes. S'aprofita millor l'aigua i s'estalvia el seu consum.
És aconsellable regar al vespre per a evitar pèrdues per evaporació.
No utilitzar el vàter com a poal de fem, ja que no té aqueixa funció i augmenta el consum d'aigua.
Usar la llavadora i el rentavaixella quan estiguen a una capacitat mínima mitjana-alta.
Tots podem realitzar una revolució callada, sense canvis radicals, basada en accions senzilles, des de la lògica i el sentit comú.
Apostar pel transport públic, la bicicleta o caminar, procurant utilitzar l'automòbil el menys possible o, almenys, compartir-lo.
A l'hora de comprar és preferible portar una bossa pròpia o carro, per a no tindre necessitat de comprar bosses de plàstic que generen un major fem.
Comprar la menor quantitat possible de productes empaquetats la qual cosa genera el 30% del fem domèstic.
És preferible consumir productes locals contribuint a promocionar el sector primari de la zona.
Cal estalviar paper i el que s'utilitza ha de ser reciclat i que no haja sigut blanquejat amb clor. No tirar el paper fins a usar les dues cares d'aquest. Cuidar la naturalesa, per exemple, en anar d'excursió no deixar cap desaprofitament en el camp i depositar el fem en el contenidor corresponent. Totes aquestes accions estan encaminades a mantindre en bones condicions el medi ambient atmosfèric, la qual cosa repercuteix positivament en les condicions física i mental de la persona.
En moltes ciutats espanyoles ja existeixen botigues i supermercats especialitzats en productes ecològics. La venda de productes en aquesta mena de comerços sol ser “Les persones estan generalment disposades a admetre un cert nivell de contaminació si implica més ocupació o millors nivells d'ingrés. Si bé, els impactes en el medi ambient no són un fet desitjable, la contaminació zero tampoc ho és si és que s'aconsegueix a costa de suprimir activitats econòmiques que generen beneficis majors que els seus costos. Aquesta idea és la base del desenvolupament sostenible. Es tracta de fer un ús racional dels recursos naturals dels quals es disposa.” Mariana Conte Grand
Ús racional dels medicaments. Es pot definir com la prescripció que, basada en les evidències disponibles, permet maximitzar l'eficàcia i, reduir riscos, respectar la llibertat del pacient i tot això al menor cost possible. El concepte inclou perquè aspectes clínics, farmacològics, socials i econòmics. La realització d'un ús racional del medicament ha de traduir-se en una millora en la població en termes de salut i això comportarà, a mitjà i llarg termini, a una disminució dels costos sanitaris.
La prevenció sempre és la millor manera de guanyar en salut a llargtermini. Algunes pautes que es poden tindre en compte per a fer un ús racional dels medicaments són:
Utilitzar els medicaments segons la prescripció del metge o els consells del farmacèutic.
Informar-se sobre els efectes que pot causar el consum d'alcohol mentre s'està prenent medicaments. L'objectiu no és automedicar-se.
Assegurar-se que el medicament que es pren no té cap efecte nociu, especialment si s'està embarassada o durant el període de lactància. També si es pateix algun tipus d'al·lèrgia.
Assegurar-se que el medicament no influeix en la capacitat de conduir vehicles o manejar màquines.
Avaluar amb el metge alternatives de medicina natural o tradicional.
No automedicar-se.
No compensar mals hàbits alimentosos o la falta d'exercici físic per medicaments.
Seguint les indicacions anteriors, es pot impedir que es creuen resistències no desitjades, com ja és el cas d'uns certs bacteris resistents als antibiòtics.
No hi ha dubte que l'energia més neta és la que no es consumeix. Però com l'actual model de desenvolupament econòmic i social està unit al consum d'energia, s'ha de fer un ús racional i eficient dels recursos naturals i estalviar energia sempre que siga possible.
A continuació, es donen una sèrie de consells per a optimitzar l'ús de l'energia elèctrica en la llar, ja que amb una sèrie de pautes es pot estalviar molt, tant a nivell energètic com en la rebaixa que suposa en la factura de la llum.
Desconnectar el televisor quan no s'estiga veient.
Apagar les llums i els aparells elèctrics que s'estiga usant en aqueix moment.
En comprar un electrodomèstic, triar el de menor consum en aigua i electricitat. Per a això és necessari sol·licitar informació sobre el seu consum. És aconsellable que les taques, tant en les peces com en la vaixella, es tracten prèviament. Això fa que es puguen utilitzar programes en fred o econòmics, tant en la llavadora com en el rentavaixella.
Una cuina elèctrica consumeix més energia que una cuina de gas, amb aquesta s'estalvia aproximadament la quarta part d'energia. El mateix succeeix amb l'electricitat per a la calefacció o per a l'aigua calenta, es perd el 70% de la producció d'electricitat. És preferible utilitzar l'energia solar i el gas.
Les bombetes normals que solen utilitzar en li llar es poden substituir per altres de baix consum. Encara que el preu de compra siga major, és una bona inversió, ja que consumeixen un 80% menys i duren fins a un màxim de 8 vegades més.
Targeta d'eficiència energètica per a electrodomèstics. Per a fer treballs com llegir, cosir o estudiar, entre altres, és aconsellable utilitzar la llum natural i eliminar llums indirectes, que suposen un gran consum en haver de ser de major potència. L'electricitat és un recurs molt escàs, d'aquí ve que hàgem d'utilitzar-lo d'una forma moderada. Més encara quan el rebut de la llum ha pujat a nivells increïbles en les últimes dates.
Altres consells per a l'estalvi energètic són:
En utilitzar piles, a més de no tirar al fem general les usades, seria bo que aquestes foren recarregables.
Regular la temperatura de la casa entorn dels 18° i l'aigua calenta a 45°.
No posar la calefacció per a estar en samarreta a casa.
No comprar productes excessivament embalats, ni envasos d'usar i tirar (no retornables). Separar tot el fem que es produïsca (vidre, paper, metalls,…).
Es necessita molta menys energia usant materials reciclats que matèries primeres.
En 15 minuts es ventila una habitació. Per això, tancant les finestres s'estalvia calor.
En el cas de l'habitatge, hi ha multitud d'accions que es poden realitzar per a reduir el consum energètic. Per a agrupar aquestes accions es divideixen per parts.
Frigorífic.
Mantindre la part posterior dels aparells ben ventilats deixant un espai lliure fins a la paret, ja que així permetrà la correcta circulació de l'aire i es millorarà el seu rendiment.
Netejar regularment amb un plomall o aspirador, el serpentí de la part posterior de l'aparell. La presència de pols dificulta el seu bon funcionament.
Verificar periòdicament l'estanquitat de les portes de frigorífics i congeladors. Un tancament defectuós comporta pèrdues del fred acumulat a l'interior. Una prova consisteix a col·locar un paper i tancar la porta. Si es pot extraure el paper sense dificultat, el tancament no és del tot estanc i s'està perdent tant fred com diners.
Descongelar l'aparell quan s'acumule gebre a l'interior del congelador. Una capa de gebre de 0,5 mm. Augmenta el consum en un 33 per cent.
Cuina, forn i microones
És recomanable tapar els recipients sempre que la cocció ho permeta. Això suposa un estalvi que pot arribar a ser fins d'un 60 per cent. Quan s'utilitza un forn, no s'ha d'obrir la porta per a controlar la cocció, d'aquesta manera s'evita augmentar tant la seua duració com el consum d'energia.
Calfar i descongelar en el microones estalvien temps, energia i diners.
Llavadora i assecadora
Mantindre net el filtre per a aconseguir un bon funcionament de l'aparell. El consum de l'assecadora depén del grau d'humitat de la roba. Per això és convenient disposar de llavadores amb l'adequada velocitat de centrifugat (a partir de 8000 rpm). No és necessari assecar al màxim aquelles peces que després de la rentada i assecat es vagen a planxar.
Aigua calenta sanitària
El termo ha d'instal·lar-se dins de l'habitatge. Si és a la terrassa consumirà més energia pel major refredament del termo en estar en contacte amb l'exterior. Per a reduir a la meitat les pèrdues d'aigua i energia per les canonades de distribució, es pot instal·lar una vàlvula mescladora a l'eixida del termo que proporcione directament l'aigua a una temperatura d'ús (uns 40°).
L'equip d'aigua calenta ha d'estar el més a prop possible dels punts d'ús, per a reduir al màxim les pèrdues d'energia i aigua per les canonades, que suposen més d'un 25 per cent del consum.
Regular el termo a 60º. Així s'estalvia energia i s'allarga la vida de l'aparell.
Calefacció elèctrica
Una temperatura de 20° resulta confortable per a un habitatge. Per cada grau de temperatura que puge aquest nivell, es gasta innecessàriament al voltant d'un 10 per cent més.
La calefacció elèctrica permet un estricte control de la temperatura en cada habitació, segons l'ús d'aquesta. Les temperatures recomanades en les zones principals de la casa són: 2/2 Menjador 19-21℃ Dormitori 17-19℃ Bany 21-22℃
Com a consell general per a tot l'habitatge, és recomanable el bon aïllament d'aquesta, ja que es tradueix en un menor consum de calefacció en les èpoques fredes. Un habitatge ben aïllat estalvia entre un 20 i un 30 per cent en despeses de calefacció.
Aprofitar el sol a l'hivern. Durant el dia pot proporcionar llum i calor gratis. En fosquejar, tancar les cortines i persianes per a reduir les pèrdues de calor.
Si es canvien les finestres de l'habitatge, s'ha d'instal·lar doble vidre. Si es vol conservar el que es té es pot instal·lar una doble finestra. Una quarta part de l'energia produïda en les llars es destina a cobrir el que es perd per les escletxes de les finestres. El doble cristall redueix aquestes pèrdues en un 50%.
Il·luminació
Per a augmentar la lluminositat de les habitacions és recomanable utilitzar colors clars. La il·luminació artificial ha de ser ajudada per les propietats reflectores de parets i sostre, que es veuran augmentades per la tonalitat clara dels seus revestiments, al voltant d'un 80 per cent en el color blanc, o dificultades si ho estan con tons foscos, al voltant d'un 10 per cent en el blau.
Mantindre sempre netes els llums i les pantalles fa que s'aprofite millor la llum que produeixen.
Optar per bombetes de consum reduït, com els llums halògens, una variant millorada dels llums d'incandescència, que encara sent més cares tenen un consum menor en ser una mica més elevat el seu rendiment i la seua vida, ja que és el doble de llarga que la de les bombetes tradicionals. També els llums de baix consum, que té un consum cinc vegades menor. Són una mica més cares, però en poc temps podem amortitzar el cost d'aquesta. inversió, en costos energètics i en costos de manteniment.
Utilitzar equips electrònics i regulables. Usar reflectors d'alta qualitat, per a reduir l'emissió de raigs perjudicials i tindre un control d'enlluernament. Les diferents fonts de llum i llums ofereixen una infinitat de possibilitats per a adequar la il·luminació a cada espai o activitat i en funció de l'elecció s'obté una il·luminació rendible en costos de
Cada font de llum pot tindre una tecnologia diferent per la qual cosa és difícil realitzar una comparació exacta entre elles prenent com a valor la potència energètica.
Cal anar amb compte a l'hora de relacionar la potència d'un llum amb el seu rendiment lumínic. És més requerisc comparar el flux lluminós que emet cada font de llum, ja que la potència només ha d'indicar el consum energètic i no el rendiment obtingut.
L'actual estil de vida basat en el consum excessiu i la cultura del “usar i tirar” han portat a un nivell insostenible la generació de residus. Cada vegada es consumeixen més productes processats que porten els seus embalatges i embolcalls. Es consumeixen gran quantitat de productes de poca durabilitat o sotmesos a modes efímeres que acaben prompte en el fem, per exemple, perquè arreglar-ho no és rendible.
La contaminació que causa els actes de consumir és complexa i es produeix tant en el moment d'obtindre matèries primeres per a fabricar productes, com durant la pròpia producció.
Comercialització i eliminació o recuperació dels residus, és en aquests punts on les empreses han de posar en funcionament els codis de bones pràctiques o conductes que afavorisquen que el consumidor final, decidisca triar l'adquisició de productes d'una manera responsable. D'aquesta manera la naturalesa es veu confrontada amb quantitats de residus dels quals ja no es pot desfer fàcilment. A Espanya, només els residus sòlids urbans han augmentat el 40% en els últims anys.
Residu és tot material inútil o no desitjat, originat per l'activitat humana, en qualsevol estat físic (sòlid, líquid, gasós, i les seues respectives mescles) i que pot ser alliberat en qualsevol mitjà receptor (atmosfera, aigua, sòl). Inclou per tant no sols els residus sòlids, sinó també els efluents líquids i les emissions gasoses.
Residus Sòlids Urbans (RSU). Són els fems que es produeixen diàriament en les llars, botigues, oficines, mercats, restaurants, carrers… També les fàbriques produeixen alguns RSU, particularment en les oficines, magatzems o menjadors (paper, cartó, envasos i restes d'aliments). Els residus constitueixen un problema ambiental, social i econòmic urgent. El creixent consum i el desenvolupament de l'economia continuen generant grans quantitats de residus, que requereixen un major esforç de reducció i prevenció. Els residus es consideraven d'un sol ús en el passat, però cada vegada més es reconeix el seu potencial com a recurs.
No es pot evitar totalment la generació de residus, però sí que es pot aplicar el que es diu “La regla de les Tres Erres”.
Reduir: Estalviar de matèries primeres
Reutilitzar: Allargar la vida dels materials
Reciclar: Re-Introduir materials en el sistema productiu
Són “totes aquelles deixalles que poden reciclar-se (reintroduir-se en el sistema productiu), o en processos in situ (el mateix procés productiu que els genera), o en alguna activitat de valorització que permeta el seu aprofitament material en nous processos productius”.
A continuació es proposen algunes accions dins de la regla de les tres erres: reduir, reciclar, reutilitzar:
Reduir
Avaluar les vertaderes necessitats i en funció d'aquestes realitzar l'acte de consumir.
Eliminar els efectes de la publicitat i les modes supèrflues. Comprar quantitats manejables de productes peribles per a no haver de tirar-los.
Optar per productes amb menys envàs o embolcall per a reduir el fem.
Portar una bossa de roba, una motxilla o un carret de la compra per a evitar les bosses de plàstic.
Rebutjar el menjar ràpid pel fem desproporcionat que comporta. Se sap que és una cosa molt còmoda però molt negatiu per al medi ambient.
Compartir utensilis que no s'utilitza sovint amb familiars o amics.
Utilitzar els electrodomèstics de manera responsable, per exemple, amb la llavadora i el rentavaixella utilitzar-los només quan estiguen plens i evitar posar menjar calent en el frigorífic.
Reutilitzar
Reutilitzar bosses, paper de regal i el dors del paper per a escriure.
Comprar productes fets a partir de materials reciclats, com el paper reciclat. Manifestar interés per aquests productes a les botigues on es consumeix.
Emmagatzemar l'aigua de dutxa abans que abast la temperatura òptima i l'aigua de pluja per a regar plantes i flors i per a netejar.
Comprar béns de segona mà. Existeixen botigues especialitzades en segona mà, també en línia, on es troben roba i utensilis de tota mena. Reparar les coses que es trenquen.
A l'hora d'avaluar si val la pena un arranjament professional s'ha de considerar també l'impacte mediambiental que significa la fabricació d'un nou producte. Existeixen altres maneres d'entendre la rendibilitat.
Donar, regalar o vendre les coses que ja no s'utilitzen abans de tirar-les. Tant via en línia com associacions locals es poden encarregar de distribuir el que es dona, regala o ven. Estudiar diferents opcions segons siguen els productes a entregar.
No utilitzar gots, plats o coberts de plàstic d'usar i tirar. 1/2/22 11.02 pantalla
Usar draps de cuina i tovallons de tela, en lloc de paper de cuina i tovallons de paper. Emplenar els cartutxos d'impressores.
Re-utilitzar pots, flascons o caixes per a guardar tot tipus de productes.
Comprar begudes en envasos de vidre reutilitzables sempre que siga possible, abans que llandes i botelles d'un sol ús.
Reciclar
Separar el fem i depositar-la en els contenidors corresponents o en els “Punts Nets”.
Residus perillosos com a bateries, piles, material informàtic, electrodomèstics, pintures o esmalts o de gran volum s'han de depositar en els “Punts Nets”. Paper i vidre s'emporten als contenidors blaus i verds. En alguns llocs també hi ha contenidors grocs per als envasos.
Aprofitar els residus de massa orgànica per al compostatge. Sol ser quasi la meitat del poal de fem d'una casa.
Depositar els medicaments caducats en les farmàcies.
El fem generat en la llar és el principal element de contaminació en moltes ciutats. Quan calga tirar un aparell elèctric o electrònic, s'ha de contactar amb l'empresa fabricadora i rebre informació de com reciclar-ho. Les empreses són responsables de la recollida i reciclatge dels seus productes.
La preocupació dels ciutadans per la problemàtica dels embossos, la contaminació de l'aire i del soroll i l'augment de l'ozó en la part baixa de l'atmosfera augmenta al mateix temps que s'incrementa la massificació de vehicles als carrers de les ciutats. trànsit contaminació soroll embossos
Tot això pot comportar una pèrdua de la qualitat de vida i de la salut, tant dels ciutadans com de la flora i fauna amb la qual es conviu, així com la deterioració dels monuments arquitectònics del patrimoni cultural. Aquest ús abusiu ha portat al fet que el 50 per cent d'emissions a l'ambient atmosfèrics de gasos tan problemàtics com el monòxid de carboni i els òxids de nitrogen es dega a l'excessiva utilització dels vehicles particulars, que en moltes ocasions es poden veure circulant amb un sol ocupant, amb el consegüent balafiament d'energia.
El problema de la contaminació acústica, provocada pels motors i les botzines, afecta a una gran part de la població causant, entre altres, problemes d'estrés i de mal humor en els ciutadans, agreujat al seu torn per la dificultat cada vegada major per als vianants i sobretot per a les persones discapacitades i altres amb limitacions en la seua mobilitat, de transitar per les vies de les ciutats a causa dels estacionaments dels vehicles en llocs que no els corresponen.
El trànsit és un dels principals problemes ambientals de les ciutats, la qual cosa es posa de manifest en què siga el principal agent generador de contaminació acústica, i la primera font mòbil emissora de substàncies contaminants a l'atmosfera. Per tant, és necessari que es proposen línies d'acció tendents a millorar la qualitat ambiental dels nuclis urbans mitjançant la potenciació d'un transport públic accessible i eficient, la utilització d'altres mitjans alternatius de transport ecològic, i els estacionaments per a automòbils en llocs estratègics que enllacen amb el transport públic.
Al seu torn, seria necessari per al benestar de tots els ciutadans potenciar en cadascun d'ells una actitud crítica sobre la problemàtica ambiental, en concret sobre la temàtica del trànsit urbà, per a intentar aconseguir una qualitat de vida i un benestar que afavorisca a la salut de tots. La contaminació produïda per la circulació es deu a l'excés de circulació rodada i provocada sobretot per la crema de combustibles fòssils, especialment gasolina i gasoil.
El problema del trànsit, la contaminació de l'aire i el soroll preocupen cada vegada més al ciutadà. No obstant això, encara que la majoria de les ciutats tenen greus problemes de trànsit, el nombre de vehicles als carrers no disminueix, la qual cosa contribueix a una deterioració de la qualitat de vida i de la salut dels ciutadans.
Més d'un terç de l'energia consumida per totes les maneres de transport és absorbida pels vehicles privats. Actualment es consumeixen a Espanya al voltant de 10 milions de tones equivalents de petroli en carburants a conseqüència de la utilització de l'automòbil per a fins particulars. Al vehicle privat és destinat la meitat del consum i de la despesa familiar en energia. La despesa de les famílies en carburants supera a Espanya els 6 milions de € anuals i se emeten a l'atmosfera per aquest concepte 26 milions de tones de CO₂, aproximadament 721,21 € i 2,6 tones de CO₂ per vehicle privat.
La decisió informada a l'hora de comprar el vehicle i una utilització responsable durant tota la seua vida aporta avantatges econòmics i socials a nivell individual i col·lectiu. En la compra d'un cotxe cal tindre en compte que els moderns motors i les millors tecnologies donen lloc a diferències de consum que poden superar el 25% per a cotxes de similars característiques. Per a un recorregut de 15.000 quilòmetres, una encertada elecció del model pot representar un estalvi econòmic superior als 240,40 € anuals i evitar durant la vida del cotxe l'emissió a l'atmosfera de més de 8 tones de CO₂ i reduccions importants d'altres gasos. Estalvi de 240 euros
A l'hora dels desplaçaments, és recomanable valorar la utilització del transport públic per a molts trajectes en els quals es pot substituir el vehicle privat. No sempre el cotxe és el més ràpid i còmode. En condicions reals d'ús, per a un mateix recorregut, el cotxe emet, de mitjana, el doble de CO₂ que el tren i tres vegades més que l'autobús.
La manera de conduir pot ajudar de manera eficaç a reduir el consum de combustible i, amb això, a minimitzar les quantitats de combustible necessàries per a mantindre els automòbils circulant. Pel seu costat, els fabricants estan aplicant noves tecnologies (sistemes d'injecció directa, controls electrònics de l'alimentació, utilització de carrosseries amb menor pes, entre altres), que precisen menys despesa d'energia en els seus models. És possible crear hàbits en la conducció que reduïsca el consum de carburants i augmente la seguretat al volant.
Per a realitzar una conducció eficient seria bo tindre en compte:
Elecció del model. Hui dia ja s'ha estés l'ús de turismes equipats amb motors dièsel de baix consum (coneguts per les sigles HDI, TDI, CDI, JTD, entre altres), i elevades prestacions. Per obligació legal, per a poder ser distribuïts en el mercat europeu, tots els models, de totes les marques, han de sotmetre's a una homologació que, entre altres coses, certifica els consums mínims obtinguts per aquests models en unes condicions d'utilització iguals per a tots i estandarditzades. Les xifres obtingudes serveixen com a referència comparativa, ja que en trànsit normal, aquestes xifres poden augmentar fins a un 25 per cent. En ser efectuades en les mateixes condicions per a tots, permeten obtindre clares conclusions sobre les diferències de consum entre uns i altres models. D'altra banda, convé tindre en compte que el conductor espanyol utilitza, de mitjana, uns 1.350 litres de combustible a l'any, per a una mitjana de 15.000 quilòmetres recorreguts, xifra que es podria reduir notablement amb l'adquisició de vehicles de baix consum, per exemple, amb motors d'injecció directa de gasoil, la qual cosa no està renyit amb les prestacions de qualitat i confort. En l'actualitat, els automòbils consumeixen prop d'un 30 per cent menys que fa 20 anys, arribant alguns models a necessitar menys de quatre litres cada 100 quilòmetres, i els fabricants han adquirit el compromís de reduir aquestes xifres en els pròxims anys.
Pressió que s'exerceix sobre l'accelerador. Una vegada triat el model de vehicle que es conduirà, el compromís amb la reducció de consum i la preservació del medi ambient comença amb la mentalització del conductor sobre el decisiu de la seua actitud per a la reducció de la despesa energétic.la pressió que s'exerceix sobre l'accelerador és el factor principal per a determinar el consum de combustible. A partir de 80 km/h el consum de carburant augmenta de manera espectacular i passar de 100 a 120 km/h suposa un increment d'un 35 per cent. Una velocitat moderada contamina menys, és més segura i estalvia combustible i diners. En pujar a un cotxe es tracta d'estar relaxat i de conduir amb suavitat, adoptant un sistema de conducció anticipat, mirant cap avant i tan lluny com siga possible i respectant les distàncies de seguretat, per a preveure els canvis de velocitat. Amb això s'estalvia entre el 10 i el 15 per cent de carburant. És recomanable realitzar una pausa si es porta més de dues hores conduint o comencen a aparéixer símptomes de cansament. La manera de conduir un vehicle és un factor determinant per a la durabilitat d'aquest. Durant la marxa és recomanable evitar les acceleracions brusques, sense forçar les marxes més enllà del seu règim normal, i mantindre una velocitat regular, accelerant i frenant de manera progressiva. És convenient passar com més prompte millor a les marxes llargues, canviant de pressa i sense esgotar les velocitats.
Apagar i arrancar de nou en llargues caravanes. Quan s'estiga en un embós amb parades llargues, convé no deixar el cotxe al ralentí, ja que mantindre'l així durant dos minuts consumeix més que parar el motor i tornar a arrancar. És bo estar informat de possibles rutes alternatives en cas que s'arribe a un embós.
Reduir l'ús d'aire condicionat. L'ús de l'aire condicionat provoca un augment entre un 10 i un 20 per cent en la despesa del combustible i transitar amb les finestres obertes, un 5 per cent.
Manteniment del vehicle. Un cotxe ben mantingut contamina un 10 per cent menys que un que no ho està. En aquest sentit, hi ha una sèrie d'elements als quals s'ha de prestar una especial atenció. Entre ells es troba el filtre de l'aire, que si està obstruït provoca un sobreconsum de fins a 2 litres per cada 100 quilòmetres. També augmenten la necessitat de carburant les bugies brutes, així com el mal estat dels sistemes d'encesa i alimentació. Cal complir els terminis suggerits pels fabricants en els canvis i controls del cotxe, ja que un manteniment adequat disminueix les emissions contaminants, s'estalvia combustible, augmenta la seguretat i s'allarga la vida del vehicle. Cada vehicle té el seu propi llibre. El manteniment d'un vehicle és garantia de seguretat física i ambiental. on es pot portar el control de quan seria la pròxima revisió a realitzar. Es recomana portar-ho a un taller que done confiança i garantia perquè no sorgisquen problemes en cas d'algun contratemps.
Reduir la velocitat i el pes. Més de la meitat de la potència del motor es consumeix a véncer la resistència de l'aire, que augmenta com més gran és la velocitat i el pes del cotxe. Per això, convé suprimir tot accessori no indispensable i, en cas de portar càrrega, és convenient optimitzar la seua ubicació. Si es té una baca per al cotxe, només posar-la quan se li vaja a donar ús. Es recomana evitar un pes innecessari, ja que cada 50 quilos extres augmenta el consum en quasi un 1,5 per cent.
Pressió dels pneumàtics. Els pneumàtics són també elements que poden resultar contaminants si no es porta un control precís sobre el seu estat. Cal comprovar amb freqüència si la pressió és la correcta, perquè si no és així, pot augmentar el consum de l'automòbil fins a un 5 per cent. Un bon estat del pneumàtic fa que la conducció siga més eficient.
Amb aquestes senzilles normes, es pot aconseguir una conducció més relaxada, segura i reduir la pròpia factura domèstica energètica. Els canvis en els hàbits i conductes de la població són processos que requereixen d'unes certes condicions per al seu èxit. D'una banda, és necessari que la pròpia ciutadania observe la necessitat del canvi com a solució a un problema plantejat o, simplement, com a millora i superació d'una situació prèvia. La necessitat de canvi en els hàbits de transport està objectivament plantejada i justificada, a causa de la saturació viària i a la contaminació ambiental i acústica.
La major part de l'espai de la ciutat es destina al trànsit o aparcament dels cotxes. El carrer perd el seu caràcter de lloc de trobada i relació i es converteix en un lloc inhòspit, on els xiquets poden no tindre espai per a jugar. Per a això, es poden establir mesures relacionades amb la millora d'aquest espai.
Mesures de conversió en zona de vianants
Augment de carrers amb prioritat per a vianants.
Estrenyiment de calçada i recuperació de paviment tradicional en centres històrics.
Carrers de convivència de trànsit per als vianants i vehicles només residents / transport públic. T
indre en compte els documents locals de planificació.
Ubicació de terminals de transport públic en vores del centre urbà.
Increment de parades d'autobusos públics en centre urbà.
Mecanismes de participació ciutadana en plans de conversió en zona de vianants.
Mesures per a la implantació d'aparcaments públics. Per a resoldre els obstacles que es poden derivar en aquesta implantació, cal tindre en compte els següents aspectes:
Espai disponible.
Ús al qual està destinat.
El tipus d'usuari que pot accedir a aquest aparcament, per a tindre en compte els factors de qualitat i la facilitat d'accés.
La normativa existent en cada localitat, per a tindre en compte les consideracions tècniques, urbanístiques i de seguretat.
Cost.
Consum solidari. Acte de consumir que es dona per a contribuir a la creació de llocs de treball, garantint condicions de vida dignes, preservant l'equilibri dels ecosistemes i per a millorar el nivell d'ingressos de tots els que participen de les xarxes solidàries, combatent, d'aquesta manera, l'exclusió social i el mal ambiental.
Segons un informe sobre desenvolupament humà de l'ONU, cada hora moren en el món 1.200 xiquets i xiquetes, la gran majoria per causes relacionades amb la pobresa. Mentrestant, l'ingrés total de les 500 persones més riques del món és superior a l'ingrés dels 416 milions més pobres. Hi ha 2.500 milions de persones, és a dir, el 40% de la població mundial que viuen amb menys de dos dòlars al dia i obtenen tan sols el 5% de l'ingrés mundial. D'altra banda, el 10% de la població més rica acapara el 54% de l'ingrés mundial. Definició
L'ús d'Internet és una eina bàsica en el món globalitzat com estos grans contrastos no semblen lògics en un món en què els avanços tecnològics són tan ràpids, que fins a resulta complicat estar actualitzats. L'existència d'Internet permet tindre comunicació instantània amb llocs allunyats, i l'evolució dels transports i el comerç fa que es tinga la possibilitat de consumir productes procedents de molt diferents racons del món, encara que mai s'haja estat en ells.
Què es pot fer com consumidor? És en aquest món de contrast on es planteja l'opció de triar consumir de manera solidària, minimitzant l'impacte de l'acció de consum i donant un crit d'atenció a quina altra manera de consumir i d'estar en el món és possible.
En els següents apartats analitzarem diferents aspectes relacionats amb bones pràctiques de consum, que no són per a res complicades, només exigeixen una mica de responsabilitat per part del consumidor mitjà. En definitiva, són pràctiques a l'abast de tots que poden provocar un consum més solidari i respectuós amb els més pobres.
En l'economia social, existeixen models d'empreses que permeten la participació societària del consumidor, això és, les cooperatives de consumidors i usuaris. “La cooperació no conserva menys per això el seu funcionament característic, que és al mateix temps idealista i molt pràctic.
La cooperativa de consumidors és una societat de persones l'objectiu de les quals és realitzar activitats empresarials que tinguen per objecte el subministrament de béns o serveis per als seus socis i el seu entorn. A través de la cooperativa, els consumidors i usuaris satisfan les seues necessitats buscant millors condicions de qualitat i preu i amb transparència informativa i econòmica de la gestió.
Els criteris essencials de la cooperativa de consumidors són gestió i el control democràtics, i l'interés per la comunitat, la qual cosa es reflecteix en les seues característiques bàsiques: Adhesió voluntària i oberta als socis. Cada soci té un vot. Transparència en els comptes. Una part dels excedents s'aplica a fons de reserva per a capitalitzar i consolidar l'entitat. Una altra part dels excedents s'aplica al Fons de Formació i Promoció Cooperativa que s'utilitza per a desenvolupar activitats en defensa dels interessos dels consumidors i cap a l'entorn en què operen. Els fons socials són de propietat col·lectiva. La part restant d'excedents es reparteix entre els socis en funció de l'activitat cooperativizada.
El model de cooperativa de consum és un model vàlid per a la ciutadania, ja que ofereix la possibilitat d'accedir als béns i serveis que no ofereix l'estat no el mercat, dissenyant a la seua mesura els productes requerits. No obstant això, el desconeixement de la fórmula cooperativa de consum posa de manifest que s'estan usant altres fórmules jurídiques que no reflecteixen el que realment s'està promovent.
A través d'una cooperativa de consumidors, el soci pot optar a una experiència de gestió col·lectiva del consum, participar i incidir en la seua estratègia d'actuació, seleccionar els productes a comercialitzar i les accions socials a desenvolupar des de la cooperativa. Les cooperatives de consumidors espanyoles han llançat un Manifest per la responsabilitat social i la sostenibilitat amb la finalitat de subratllar les seues aportacions als principis i pràctiques de responsabilitat social com ara la seua obstinació en la millora de la qualitat de vida del consumidor, el seu funcionament democràtic amb protagonisme per als consumidors i els treballadors i la funció social centrada en la representació i defensa dels interessos del consumidor, la informació, formació i campanyes per un consum responsable i sostenible, el compromís de col·laboració amb l'entorn local i la solidaritat global. A més s'expliciten els compromisos de futur de les cooperatives per a avançar en el desenvolupament intern i extern de responsabilitat social. Les cooperatives integrals de consum es caracteritzen pel fet que en els seus òrgans socials estan representats amb veu i vot dos principals grups d'interés: els socis de consum i els socis de treball. L'activitat empresarial típica d'una cooperativa de consum és la distribució minorista de diferents tipus de productes de consum: alimentació, productes d'oci, tèxtils, calçat o articles de decoració, entre altres.
Els avantatges de la creixent globalització dels mercats cada vegada més interdependents no arriben a totes les persones. Segons un informe de Nacions Unides, 2.500 milions de persones a tot el món viuen amb menys de dos dòlars al dia. El seu treball com a llauradors, treballadors o xicotets productors no aconsegueix per a cobrir les necessitats bàsiques com l'alimentació, habitatge digne, salut o educació. Els que no tenen accés directe als mercats i no disposen de la informació sobre aquests, depenen dels intermediaris i no es beneficien del creixent comerç mundial. D'altra banda, les regles actuals del comerç internacional contribueixen a la pobresa de milions de persones, entre altres raons per la restringida obertura dels mercats occidentals per als productes dels països empobrits, la protecció dels mateixos mitjançant subsidis agrícoles i la cerca de beneficis a curt termini.
El café, un dels productes estreles del comerç just. Com a consumidors, aquests problemes no són aliens. Una creixent part dels productes que es consumeixen procedeixen de països on els drets laborals no estan assegurats per a tots: el xocolate de Ghana, el café de Colòmbia, els plàtans de Costa Rica, la samarreta de la Xina, les sabates del Marroc, li jersei de Bangladesh. El consum que es viu diàriament és un exemple de globalització. El problema sorgeix quan els drets laborals, socials i econòmics dels treballadors, llauradors i productors no són respectats i les persones i les seues famílies viuen en condicions precàries. El comerç just és una alternativa viable per a poder exercir com a consumidor responsable en l'adquisició d'una creixent gamma de productes.
Les principals organitzacions de Comerç Just a nivell internacional han consensuat la següent definició. “El Comerç Just és una associació de comerç, basada en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca una major equitat en el comerç internacional. Contribueix a un desenvolupament sostenible oferint millors condicions comercials i assegurant els drets de productors i treballadors marginats, especialment al Sud. Les organitzacions de Comerç Just, secundades pels consumidors, estan implicades activament a fer costat als productors, sensibilitzar i desenvolupar campanyes per a aconseguir canvis en les regles i pràctiques del comerç internacional convencional”. Aquesta definició reflecteix que les persones i organitzacions involucrades en el Comerç Just es relacionen com a socis. No es tracta d'una ajuda unidireccional cap als països empobrits sinó d'una nova manera d'entendre la solidaritat i les relacions comercials, creant possibilitats d'autosuficiència econòmica al Sud.
El Comerç Just es pot també definir a través d'aquests huit criteris:
Salaris i condicions de treball dignes.
Relació comercial a llarg termini.
Els productors destinen part dels seus beneficis a les necessitats bàsica de les seues comunitats.
Absència d'explotació laboral infantil.
Igualtat entre homes i dones.
Funcionament participatiu.
Respecte del medi ambient.
Productes de qualitat.
La composició dels preus finals en el Comerç Just és significativament diferent que en el comerç tradicional.
El Comerç Just va nàixer en els anys 50 com una associació entre importadors sense ànim de lucre, minoristes dels països desenvolupats i xicotets productors de països en vies de desenvolupament. Des d'aquests modestos inicis, ja s'ha convertit en un moviment mundial. En alguns països, les iniciatives de Comerç Just han nascut en el si de grups voluntaris, esglésies o grups solidaris. A nivell internacional, les vendes han crescut més d'un 20 per cent cada any des de l'inici del segle XXI. Els primers dos establiments de Comerç Just a Espanya van ser oberts en 1986.
Les línies principals de productes de Comerç Just són:
Alimentació. Café, cacau, te, sucre, xocolates i altres dolços, sucs, galetes, arròs, cereals, melmelades, mostassa, espècies, vins o plàtans entre altres.
Artesania i mobles. Bijuteria, bosses, instruments musicals, vaixella, decoració, joguets, taules i cadira, entre altres.
Tèxtil. Roba, cobertors, fundes i estovalles, entre altres. Papereria.
Quaderns, llapis i targeters, entre altres.
Molts productes i organitzacions de Comerç Just disposen d'un distintiu que els certifica com a tals. La Coordinadora Estatal de Comerç Just és la que informa sobre les botigues, importadores i iniciatives de Comerç Just en tota Espanya. Fins i tot algunes botigues i organitzacions ofereixen venda de productes per internet. En els últims temps el Comerç Just ha entrat en grans superfícies aconseguint a un públic més ampli. Una botiga o iniciativa de Comerç Just pot oferir molt més que la venda dels seus productes: informació sobre els productors, campanyes i possibilitats diverses de participació o voluntariats, entre altres.
L'economia solidària té com a finalitat proveir, de manera sostenible, les bases materials per al desenvolupament personal, social i ambiental de l'ésser humà. La referència de l'economia solidària és cada individu i, alhora, tota la societat concebuda també com a individu. Per tant, l'eficiència econòmica no es delimita pels beneficis materials d'una iniciativa, sinó que es defineix en funció de la qualitat de vida i de la felicitat dels seus membres i, al mateix temps, de tota la societat com a sistema global. L'economia solidària, com una nova manera de produir, de consumir i de distribuir, es proposa com a alternativa viable i sostenible per a la satisfacció de les necessitats individuals i col·lectives. És un enfocament de l'activitat econòmica que té en compte a les persones, el medi ambient i el desenvolupament sostenible, com a referència prioritària, per damunt d'altres interessos.
L'economia solidària suposa que els que més beneficis obtenen deixaren de tindre-ho tan alts perquè altres persones tinguen una mínima oportunitat de poder progressar econòmicament. L'economia solidària vol promoure un desenvolupament durador integrant les necessitats de les generacions actuals i futures. L'objectiu principal de l'economia solidària és afavorir l'expansió de cada ésser humà. És una via alternativa i prometedora per al conjunt de la societat, ja que està basada en la tolerància, la llibertat, la democràcia, la transparència, la igualtat i l'eixida cap a un món millor i més repartit econòmicament.
Per a l'economia solidària, els moments de crisis poden ser interpretats, sobretot, en clau d'oportunitat per a créixer, per a transformar les polítiques econòmiques i per a explorar alternatives econòmiques que siguen més equitatives per a tots.
Els principals desafiaments de l'economia solidària són:
Transformar la cultura dominant de competitivitat per una cultura de cooperació i ajuda mútua.
Contribuir a una nova conceptualització del mercat, de l'empresa, dels factors productius, i a partir d'ací, realitzar un millor disseny de la creació i distribució de les riqueses.
Canalitzar els dinamismes econòmics per mitjà d'estructures més democràtiques i justes.
Els principals objectius que comporten la pràctica de l'economia solidària són:
Igualtat. Satisfer de manera igualitària els interessos de totes les persones interessades per les activitats de l'empresa o de l'organització. No hi ha cabuda a favoritismes ni a enriquiments personals. Prima els beneficis a la comunitat.
Ocupació. Crear ocupacions estables i afavorir l'accés a persones desfavorides. Assegurar a cada persona condicions de treball dignes per a així estimular el seu desenvolupament personal i la seua presa de responsabilitats.
Medi ambient. Utilitzar mètodes de producció i productes que no siguen perjudicials per a la naturalesa i així col·laborar a minorar els grans problemes actuals de contaminació que cada vegada s'agreugen més.
Cooperació. Afavorir la cooperació en lloc de la competència dins i fora de l'empresa. El treball en equip és el que fa possible que els assoliments siguen majors i que es repercutisca d'una manera més beneficiosa en la comunitat.
Sense un caràcter lucratiu. Les iniciatives solidàries tenen com a fi la promoció humana i social i no l'obtenció de beneficis. Aquells beneficis que s'aconseguisquen no es reparteixen per a benefici particular, sinó que reverteixen en la societat mitjançant suport a projectes socials, a noves iniciatives solidàries o a programes de cooperació.
Realitzar un repartiment més equitatiu de les riqueses.
Compromís amb l'entorn. Les iniciatives solidàries són presents en l'entorn social on es desenvolupa una economia solidària, la qual cosa exigeix la cooperació amb altres organitzacions.
Arran de la crisi que s'està vivint en els últims temps, ha deixat en evidència les desigualtats existents i l'economia insostenible fins i tot a nivell ecològic. Això està portant a l'expansió d'iniciatives econòmiques diferents, això és el que pretén l'economia solidària. Demostrar que existeixen altres maneres de produir, consumir i finançar iniciatives que tinguen com a prioritat regles sostenibles i solidàries.
Existeixen tipus d'empreses la forma jurídica de les quals ja condiciona la seua manera de gestió empresarial més responsable, entitats d'economia solidària. Dins de l'economia solidària existeixen diverses formes d'emprenedoria socialment responsable, i que aposten per:
L'organització i la cultura empresarial democràtiques.
La primacia de la persona per damunt del capital.
La propietat col·lectiva.
El criteri col·lectiu en la distribució de beneficis, quan aquests es reparteixen.
La reinversió de resultats per a reforçar l'objecte social.
La solidaritat amb l'entorn – compromís amb el local.
La cohesió social – integració sociolaboral de col·lectius en risc d'exclusió.
Cada forma d'emprenedoria està marcada per una característica especial:
Formes d'emprenedoria dins de l'Economia Social
Cooperatives Estructura i funcionament democràtics
Societats Laborals El capital és majoritàriament dels treballadors
Mutualitats Previsió social
Empreses d'inserció Integració sociolaboral de persones en exclusió
Centres especials d'ocupació: Formació i ocupació per a persones amb discapacitat
Fundacions Patrimoni al servei de l'interés general
La sobirania alimentària és el dret dels pobles a definir les seues pròpies polítiques d'agricultura i alimentació, a protegir i regular la seua producció i el comerç agrícola interior, per a així aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible. Es planteja no sols com una alternativa per als greus problemes que afecten l'alimentació mundial i a l'agricultura, sinó com una proposta de futur sustentada en principis d'humanitat, com ara els d'autonomia i autodeterminació dels pobles. Des de fa decennis, les organitzacions agrícoles i ecologistes han defensat que l'actual producció d'aliments és més que suficient per a alimentar a totes les persones que habiten en el món. S'insisteix que el que cal canviar són els patrons de producció i consum dels països rics i establir una distribució igualitària dels béns alimentosos. Per a això es necessita que tant les organitzacions públiques com privades i la ciutadania actuen de manera conjunta i es puguen minorar les conseqüències de la fam en el món.
Optar per la sobirania alimentària implica, un gir radical de les polítiques internacionals, ja que la crisi alimentària i la fam continuen augmentant en l'actualitat. Enfront d'aquesta crisi alimentària i el perill de continuar mantenint aquest sistema de producció d'aliments que prioritza els beneficis d'unes poques empreses enfront de la necessitat d'alimentar la població mundial, fa necessària la cerca d'una resposta local i global alhora que permeta transformar aquesta situació. Factor clau és la conscienciació ciutadana. Una possible resposta és la sobirania alimentària, que és el dret de cada poble a decidir què produir, com produir i què consumir. La sobirania alimentària és una proposta que afecta a totes les persones: productors, comerciants i consumidors. És un repte que permeta recuperar una agricultura amb agricultors i una alimentació sana i natural. Aquesta proposta pot permetre deixar de dependre del petroli i del món capitalista. En els pròxims epígrafs continuarem veient què entenem amb sobirania alimentosa i per què és tan important per al consum.
Les principals propostes de la sobirania alimentària són:
Afavorir la producció local d'aliments per a la població local i així facilitar l'accés als productes alimentosos a tota la població.
Afavorir l'accés a la terra, l'aigua i les llavors per part dels xicotets productors i llauradors.
Produir sota criteris ecològics, reduint i si és possible, eliminant l'ús de productes químics i fertilitzants. Així el consumidor final adquirirà el producte amb el sabor i la textura original d'aquest.
Promoure l'agricultura familiar sostenible, com un mitjà de vida necessari per a fomentar la conscienciació en un consum solidari.
Reduir les despeses en el transport d'aliments. Consum responsable i de productes de temporada, evitant així els productes en conserva i que necessiten un manteniment “no natural” per a augmentar el seu període de consum.
Afavorir les cooperatives de productors i les cooperatives de consum, de manera que es legisle afavorint la creació d'aquestes, i s'augmente la informació per a obtindre una major coneixement de la seua existència i dels seus avantatges.
Els intercanvis socials són una forma de barata, encara que no única. Existeixen altres xarxes d'intercanvis basades en el mateix concepte, com per exemple, intercanvi de béns, coneixements i serveis sense intermediació dels diners. Aquest tipus d'actes s'utilitzen fins i tot entre empreses. També reben el nom de xarxes de barata. Cada organització de barata o intercanvi definirà la seua pròpia “moneda social” per a mesurar el valor del que s'intercanvia.
A través d'una xarxa d'intercanvi, es pot adquirir el que es necessita, a canvi d'alguna cosa, sense haver de recórrer als diners. També és una manera de reutilitzar.
Algunes pautes per a fer ús de les xarxes d'intercanvi són:
Contactar amb una xarxa d'intercanvi o club de barata per a rebre informació sobre el que s'intercanvien els seus membres i sobre les condicions de participació.
Avaluar el que s'està buscant i el que es pot oferir i decidir en funció d'això la xarxa que més d'adapte al que es necessita. Pot ser una xarxa amb més o menys relació directa amb altres persones, o més enfocada en l'intercanvi de serveis o de productes, o un projecte que realitza intercanvis puntuals o més estables.
Informar-se sobre possibles quotes que suposa ser membre d'una xarxa d'intercanvis
Una altra oportunitat d'apostar per una societat més responsable i social és l'adhesió a un banc de temps. Són organitzacions de ciutadans que intercanvien serveis per serveis i favors per favors, on els intercanvis no es paguen amb diners, sinó en unitat de temps. L'intercanvi no té perquè realitzar-se entre les mateixes dues persones: el “saldo actiu” en el compte de l'usuari es pot utilitzar per a qualsevol altra oferta en el banc del temps. Els bancs del temps no solament són atractius per a les persones amb poques possibilitats econòmiques, sinó també per a totes aquelles persones que busquen reanimar i enfortir les relacions humanes amb els seus conciutadans, que en certa manera s'han anat perdent amb el benestar de les persones i una societat cada vegada més individualitzada i dominada pels diners.
Una forma especial dels bancs de temps són els bancs escolars organitzats, explotats i mantinguts pels escolars funcionen igual que un banc del temps normal. Els estudiants presten els seus serveis a l'escola o a persones o institucions externes, per la qual cosa se'ls retribueix en “hores” que ells, per part seua, poden utilitzar en serveis oferits per uns altres.
Esment especial mereixen els bancs del temps en línia que es gestionen a través d'un programa informàtic i que tenen un grup d'usuaris que contacten a través d'ell, controlen els seus comptes, veuen les noves ofertes i demandes i reben missatges i notícies.
Participant en un banc del temps, es fomenta la xarxa social entre els ciutadans, i es valoren les habilitats personals i les dels altres. Ser un dels seus membres a vegades permet gaudir de serveis i favors que d'una altra manera poden superar les possibilitats econòmiques.
Algunes pautes per a fer-se membre d'un banc del temps són:
Contactar amb un banc de temps per a informar-se sobre com funcionen i com adherir-se i quins són els drets i deures per pertànyer a un.
Pensar en el que es pot oferir i veure el que ofereixen.
Plantejar la possibilitat d'oferir-se com a “agent del temps”, que són les persones que inicien i mantenen un banc del temps i els responsables de propiciar els intercanvis entre els usuaris.
El consum d'objectes s'ha convertit en un símbol d'estatus en la societat actual. Els valors socials impulsen al consum superflu, al dictat de la moda, en una societat en la qual més s'és com més es té i que no veu cap perill en el consum desmesurat. Consumir més pot significar sentir-se millor i situar-se per damunt dels altres. Comprar és una activitat rutinària de la vida diària per a la majoria de la gent. Però els addictes a les comprar es mostren incapaces de controlar un fort impuls al consum, que domina les seues vides i produeix conseqüències greus.
Consumir més pot significar sentir-se millor i situar-se per damunt dels altres. A partir del segle XX es produeix una acceleració de la història. Naix més gent que mai, les ciutats i les nacions estan més poblades que mai i els canvis, en totes les ordres, se succeeixen amb més presses que mai. Sorgeix, doncs, una nova societat molt diferent de les anteriors, més dinàmica i més complexa. Aquesta societat té a veure amb les noves tecnologies, amb les noves formes de producció, amb les noves relacions socials, però sobretot amb una mentalitat diferent i amb una manera d'entendre la vida diferent. En ella, l'aparició del consum com un fenomen nou i generalitzat té una gran importància. Hui dia es consum més que en qualsevol època, es produeixen més objectes i la pròpia vida de cada està feta d'actes de consum. Consumim contínuament, des que ens alcem fins que ens fiquem al llit. Consumim per a sobreviure, divertir-nos, treballar o relacionar-nos… quasi no es fa una altra cosa que consumir. I l'economia, la cultura i fins a l'art, depenen estretament del consum i de les seues pautes. Per això és pel que la societat actual també se'n diu societat de consum.
Per això mateix, entendre el fenomen del consum en tota la seua extensió és actualment una qüestió vital. En primer lloc, perquè comprenent millor aquest fenomen es poden millorar totes i cadascuna de les facetes de la vida, ja siga en el vestir-se i alimentar-se, a fer esport o a adquirir cultura. En segon lloc, perquè hui dia ningú dubte que si no comprenem mínimament el funcionament dels processos de consum, no es comprendrà a un mateix ni al proïsme. Per tot això és pel que es fa més evident potenciar la realització d'una compra responsable i que faça al consumidor ser conscient del que implica l'acte de compra o consum.
L'addicció a les compres és un impuls incontrolable per a adquirir objectes inútils o superflus. Es caracteritza perquè utilitza la conducta adquisitiva com una manera de fer front a estats d'ansietat i depressius. També es caracteritza per buscar excitació, superar l'avorriment i incrementar l'autoestima. Al trastorn del comprador compulsiu se'n diu oniomanía i consisteix, principalment en una falta de control dels impulsos. Aquest tipus de persones estan obsessionades amb les compres i acaben adquirint objectes que no sempre arribaran a utilitzar, al que li seguirà un sentiment de culpabilitat i a vegades a processos d'endeutament.
No voler veure la realitat que s'està vivint pot portar a trobar refugi en l'acte d'anar a comprar. Els centres comercials són els grans protagonistes en la societat de consum actual. Durant el procés de compra l'addicte experimenta sensacions de gratificació immediates que, encara que són posteriorment reemplaçades per percepcions de dificultats de control conductual i donen lloc a les aparicions de conseqüències negatives, per exemple, econòmiques, familiars i de benestar personal, condueixen finalment a l'aparició d'una forta dependència psíquica. En l'aprenentatge d'aquest patró de compra influeixen variables socioculturals, de modelatge familiar i grupal i factors psicobiológics de predisposició individual. Els principals trets d'aquesta conducta anòmala són que es compra per comprar, que les compres són excessives, que els objectes són innecessaris i que el subjecte és conscient però no pot frenar l'impuls.
Pèrdua de control
Fort dependència psicològica
Pèrdua d'interés per altres activitats gratificants
Interferència greu en la vida quotidiana
L'addicció a les compres no és aliena als valors socials, que impulsen al consum en una societat en la qual es valora el que un és puix que de més té i que no veu cap perill en el consum desmesurat. Les addiccions psicològiques són molt similars a les toxicomanies. Convé ressaltar aquest fet perquè encara existeixen moltes persones que consideren aquestes conductes com un vici. Aquesta idea és un error. El vici és una categoria normal, les addiccions psicològiques, no obstant això, constitueixen un trastorn mental. Per la qual cosa és important tractar a la persona que tinga aquest problema com una persona malalta, que necessita tractar-se per a poder curar-se. La percepció social és diferent en funció dels tipus d'addiccions. Totes són valorades com a negatives, però el grau de desaprovació varia.
En l'extrem de major rebuig social se situa la conducta addictiva considerada com a delicte; en un punt intermedi de desaprovació es valora una addicció considerada com a malaltia; i en l'extrem de menor rebuig se situa l'addicció considerada merament com un mal hàbit. Aquestes diferents percepcions socials tenen diverses implicacions per a la possible necessitat de tractament, el control que s'espera de la persona i la percepció de la gravetat de les conseqüències. Per a poder superar aquest problema addictiu és necessari acudir a un especialista que ajude a donar amb l'arrel del problema, ja que l'addicció a les compres és la part externa d'un problema que s'intueix es troba a l'interior de la persona.
Segons l'últim informe europeu sobre addicció al consum, una tercera part dels ciutadans de la Unió europea tenen problemes d'autocontrol, i entre l'u i el cinc per cent són addictes a les compres. D'altra banda, i encara que alguns mitjans de comunicació s'obstinen a dir que la publicitat està encaminada a augmentar la qualitat de vida del consumidor.
Alguns aspectes a tindre en compte per a detectar si es pateix addicció a les compra són els següents, que enumerem a continuació:
La conducta és plaent i recompensa a la persona.
Hi ha un augment dels pensaments referits a aquesta conducta en els moments en què la persona no està implicada en ella.
La majoria del temps el dedica a pensar en l'acte de la compra.
La conducta tendeix a fer-se cada vegada més freqüent. Una manera de detectar-ho és observar si la persona comprarà en horaris que fins a aqueix moment no utilitzava per a realitzar compres.
El subjecte tendeix a llevar importància a l'interés o a l'enlluernament suscitat en ell per la conducta, això és un mecanisme psicològic de la negació.
S'experimenta un desig intens d'anar a comprar i se sent expectatives molt altes sobre l'alleujament del malestar que es va sentir després de la realització de la compra.
La conducta es manté malgrat les conseqüències negatives creixents.
Hi ha una justificació personal i un intent de convenciment als altres per mitjà d'una distorsió accentuada de la realitat. A mesura que els efectes adversos de la conducta addictiva d'anar a comprar augmenten, la persona comença a prendre consciència de la realitat i realitza intents, habitualment fallits, de controlar l'impuls d'anar a comprar.
El que manté ara l'impuls d'anar a comprar no és ja l'efecte plaent, sinó l'alleujament del malestar. Aquest alleujament és cada vegada de menor intensitat i de més curta duració, per la qual cosa el nombre d'actes de compra va en augment. La persona que pateix addicció a les comprar mostra una capacitat d'aguant cada vegada menor davant les emocions negatives i les frustracions quotidianes. D'aquesta manera, anar a comprar compulsivament es converteix en l'única via per a fer front a l'estrés. Es manifesta irascible i sense control dels seus comportaments de conducta.
És evident que els factors personals influeixen de manera decisiva en la predisposició a l'addicció a les compres són:
Ansietat L'ansietat té un innegable protagonisme en el procés d'addicció a les compres. L'ansietat és un estat emocional o afectiu negatiu persistent i prolongat que es caracteritza per l'experimentació d'una tibant i difusa anticipació d'esdeveniments amenaçadors. L'estat d'ansietat arriba quan la persona se sent amenaçada o en perill. Una característica en les compres compulsives és adquirir productes superflus i inútils i així la persona es pot ‘disfressar’ per a ocultar les seues necessitats, pors i angoixes.
Depressió La depressió serveix de disparador per a algunes persones de la conducta addictiva en les compres, a causa del seu suposat “efecte positiu”. En aquest punt té una importància especial les campanyes publicitàries que centren les vendes dels seus productes en les sensacions positives que es trobarà el consumidor quan l'adquirisca, i on una persona amb tendència depressiva es pot agarrar per a modificar les seues sensacions de malestar.
Impulsivitat L'absència de planificació, la falta de reflexió, la necessitat de recompenses a molt curt termini, han sigut també expressions que han desencadenat impulsos incontrolats en el procés de compra. Una persona amb elevada impulsivitat té una major probabilitat d'involucrar-se en excessos adquisitius que aquelles persones amb baixa impulsivitat. Aquestes tres característiques porten a la persona a no reconéixer-se a si mateixa i mostrar una ‘careta’ davant els altres per a dissimular el problema addictiu.
Altres factors personals de predisposició en l'addicció a les compres són:
Cerca de sensacions. La cerca d'experiències i sensacions variades, noves, complexes i intenses i la disposició d'assumir riscos físics, socials, legals i financers, porta a la persona addictiva a l'acte de comprar. Necessita trobar sensacions noves que no troba en la seua vida diària.
Autoestima. L'autoestima és el valor que un es concedeix a si mateix com a persona. Una feble autovaloració unida a la desconfiança sobre l'habilitat per a assumir reptes i responsabilitats porta a l'individu, a un major risc a involucrar-se en conductes “compensatòries”, que la persona entén que “restaura” aqueixa dimensió personal. Un major coneixement personal, fa que un actua tal com un és, donant lloc a un major amor cap a un mateix.
Actituds cap als diners. Els addictes a les compres mostren una major preocupació amb, La superioritat. Ús dels diners com a mitjà de comparació, com a element que mesura qui està per damunt de qui.
Poder. Intensitat amb la qual els diners reflecteix estatus.
Retenció. Cautela extrema i inseguretat en la despesa. Inadequació. Sensació que no es té diners suficients, sobretot per a comparar-se amb els altres. Els diners, eix vertebrador de la societat actual.
Materialisme. Per a les persones amb major sentit del material, l'adquisició d'objectes constitueix tant una fi en si mateix com una font de satisfacció personal i autorealització vital. Les persones amb conductes addictives en l'acte de la compra concedeixen una major importància a les coses i creuen que aquestes contribueixen en major mesura a l'èxit i a la felicitat.
També existeixen factors sociodemogràfics de predisposició en l'addicció a les compres. L'anàlisi de les característiques sociodemogràfiques permet realitzar una aproximació general al perfil de l'addicte a la compra. En aquest sentit, el gènere, l'edat i la classe social constitueixen exemples, especialment il·lustratius del paper del sociodemogràfic.
Gènere La sobrerepresentació de la dona en aquesta addicció està relacionada amb el major hàbit de compra per part de les dones, més subjectes al dictat de la moda, i amb la major presència de sentiment de soledat i baixa autoestima. Aquest fenomen ha anat canviant al llarg dels últims anys, i en l'actualitat és més fàcil trobar a homes amb una addicció a les compres, sobretot, a les compres amb alt sentit tecnològic. No estar a l'última en tecnologia pot crear estats d'ansietat, en la seua majoria, en el gènere masculí. Una de les principals diferències per gènere en l'addicció al consum és que les dones tendeixen més a buscar sempre a algú a qui acompanyar a comprar i així tindre excusa per a realitzar l'acte de la compra, a més, solen reconéixer que anar de compres els resulta una mica divertit. En canvi, els homes, en general, no busquen companyia per a anar a comprar ni afirmen que els resulta divertit. Els objectes de compra poden ser diferents en funció del sexe. A les dones els fascinen els articles de cosmètiques, la llenceria, la roba de vestir i els complements, com a sabates, guants i ulleres, entre altres. També els regals i les joies, és a dir, tot el que està relacionat amb l'atractiu físic. Encara que hi ha hagut un augment de la preocupació dels homes per la seua imatge, continua sent la dona la que més es preocupa per mostrar-se ‘sempre perfectes’. En la majoria dels casos, els arranjaments mecànics dels cotxes continuen sent elaborats en la seua majoria pel gènere masculí. homes se solen decantar més pel material tecnològic, per exemple els mòbils, ordinadors, tauletes i els accessoris per a l'automòbil. La motivació en un i un altre sexe és la mateixa: augmentar l'autoestima. Les dones estan socialment condicionades, o almenys, ho han estat, a fer derivar l'autoestima en l'aspecte físic. Als homes, per contra, se'ls ha valorat tradicionalment per ser experts en alguna cosa o per posseir riqueses.
Edat En aquest punt, han sigut múltiples les qüestions: L'edat d'inici dels problemes de compra o el temps transcorregut fins que la persona es consciencia del problema. És desitjable que s'adquirisquen pautes correctores al més prompte possible per a garantir el control d'aquest comportament addictiu. L'edat mitjana en la qual se sol·licita ajuda i es comença un tractament. Fa uns anys la majoria dels afectats eren persones entorn dels 30 anys, que han començat a comprar d'aquesta manera entorn dels 18 / 20 anys. En l'actualitat aquesta edat mitjana ha augmentat, ja que la incorporació al món laboral, i per consegüent, l'accés a obtindre uns ingressos, s'ha retardat en edat. El problema es destapa quan es dona una sèrie de circumstàncies com, Impossibilitat de fer front als deutes o problemes familiars.
Classe social La classe social de pertinença de la persona addicta a les compres és un dels factors de risc o de vulnerabilitat d'addicció a les compres. Per exemple,els individus pertanyents a les classe socials més desfavorides perceben una major “distància” respecte als estàndards socials de benestar material, la qual cosa a vegades condueix a una elevada insatisfacció personal i, per consegüent, a una major tendència cap a l'addicció a les compres.
Si s'estudia el context en el qual es produeix l'acte de compra, cal tindre en compte els següents elements:
Els desencadenants ambientals: el perquè. Examinant quins elements estimuladors produeixen un major impacte en l'addicció a les compres, es constata l'atracció que exerceix l'ambient comercial, és a dir, els articles i ofertes i la vistositat dels aparadors, entre altres. Els estímuls de compra, presentats a través de les tècniques de venda, com el màrqueting i la publicitat, influeixen en major mesura en la conducta adquisitiva de les persones addictes a les compres. Referent a això, no resulta estrany que en els llocs en els quals existeix una major concentració comercial, és a dir, en centres urbans o grans magatzems, hi haja un major nombre d'estímuls de compra, i siguen els entorns que resulten més atractius per a les persones amb instints compulsius en el fet de compra. És la publicitat el millor reclam per a aquesta mena de persones.
Canal de compra: l'on. Existeixen diferències entre persones addictes a les compres i no addictes quant als canals de compra no convencionals, per exemple, telecompra, venda per correu i venda directa i els canals de compra convencionals, és a dir, les botigues tradicionals. Es pot comprovar que els individus addictes compren més que els no addictes per catàlegs i per telebotiga. És a dir, les persones addictes a les compres són més vulnerables davant els efectes de la publicitat. No és previsible que els establiments de venda al públic tradicionals perden el seu atractiu per als addictes a les compres, ja que la interacció i atenció que es rep del personal de venda no sols La telecompra i/o telebotiga està augmentant les seues vendes cada vegada més entre els consumidors.
Factor temporal: el quan. S'han examinat per a determinar el factor temporal, aspectes com ara: el temps que transcorre des que s'experimenta els impulsos de compra fins a la materialització d'aquests, la duració, i el moment d'aparició dels episodis de compra i, el curs de l'addicció a la compra. Solen transcórrer entre 1 i 5 hores des de l'aparició de l'impuls fins que es compra. Aquests episodis tenen una duració aproximada de 2 hores, i apareixen en major mesura per les vesprades i s'incrementen en unes certes dates, com en dies nadalencs o de rebaixes. Configuren un patró addictiu que segueix un curs continu.
Les compres:el què. Les persones addictes a les compres tenen preferència per determinats articles, per exemple, roba, sabates i altres complements del vestuari, joies, maquillatges, música, art i antiguitats, col·leccionable i accessoris de l'automòbil. Existeixen evidències que els individus addictes a les compres s'especialitzen en uns certs articles, maneres de comprar i tipus de botiga. La nul·la o escassa utilització de gran part dels productes adquirits condueixen al fet que les persones addictes a les compres utilitzen estratègies com ara la destrucció o ocultació d'objectes i la devolució de les comprar amb la finalitat de mantindre en secret els seus problemes i evitar la crítica d'altres persones.
Funcionalitat de la compra: el per a què. Les motivacions que condueixen als addictes a comprar ha constituït un dels objectius nuclears en la investigació dels addictes a les compres. Referent a això, les principals explicacions s'han articulat entorn de dos aspectes: La conducta de compra permet no sols superar estats depressius, sinó que es converteix també en una experiència que distrau l'avorriment i proporciona sensació de benestar i eufòria. La compra proporciona una oportunitat per a millorar l'autoestima de diverses maneres, per exemple, adquirint aquells productes que projecten una imatge exterior d'acord amb l'ideal de l'addicte o amb el seu estatus social.
La majoria dels coneixements sobre fiances personals s'han adquirit sobre la base dels errors comesos. L'educació financera ha adquirit en els últims temps una importància que abans no tenia, ja que arran de l'última crisi financera mundial, s'ha vist la importància d'estar ben informats i formats financerament parlant. La complexitat dels productes financers, la volatilitat dels mercats i l'endeutament de les famílies han fet que es perceba com a necessari promoure una educació financera dels ciutadans. Fins i tot dins de l'educació formal ja s'imparteix coneixements en temes financers, adaptats a les necessitats de l'alumnat. La Comissió Europea i l'OCDE van decidir impulsar el foment de l'educació financera des de l'edat més primerenca als països de la Unió Europea. La crisi dels mercats financers ha reforçat la desconfiança cap als sistemes i intermediaris financers, fent més important aquesta labor d'educació. L'educació financera té significats diferents segons siga l'entitat que la promoga i els objectius que perseguisca:
Les entitats bancàries
Les associacions de consumidors
Les Organitzacions No Governamentals
L'elaboració de pressupostos, l'ús intel·ligent dels diners, els estalvis i el maneig del deute, els serveis bancaris i les negociacions financeres són temes que es trobes dins dels programes de les ONG que treballen en països en desenvolupament com en programes d'una entitat bancària europea.
Tots els programes intenten respondre a les necessitats del moment vital i a un sector de la població:
Aprenent a estalviar, sobretot en xiquets i joves. Fer-los comprendre el valor dels diners i de l'estalvi. En començar a treballar, sobretot en els joves. Preparar-los per a viure el futur de manera independent.
Quan es comença una vida independent. Ajudar-lo a planificar decisions bàsiques com la compra d'un habitatge. En formar una família. El manteniment de la família.
Quan es prepara la jubilació. En l'actualitat s'insisteix molt que des de molt jove ja cal preparar-se econòmicament per a la jubilació. Sempre es recomana acudir a un especialista de confiança que done assessorament sobre aquest tema.
Segons el Banc d'Espanya, l'educació financera ha de beneficiar als individus en totes les etapes de la vida, independentment del seu nivell de renda. La metodologia utilitzada ha d'estar emmarcada dins de la vida quotidiana de les persones.
El Banc d'Espanya insisteix que amb independència del grup de població al qual la formació es dirigisca, no es tracta d'abordar la matèria des d'una perspectiva acadèmica, sinó d'explicar de manera pràctica aquells aspectes relacionats amb les experiències quotidianes de les persones i de les famílies, facilitant respostes als dubtes que solen plantejar-se i oferint consells i recomanacions. En la creació de bons hàbits financers està el no tornar a cometre els errors que han portat a crisis econòmiques mundials.
El Banc d'Espanya compta amb un portal bastant complet, que el consumidor, sobretot el que té contractat diferents productes bancaris, hauria d'acudir periòdicament perquè ofereix informació completa. Així mateix, té un portal específic sobre el client bancari que és molt complet i un dels referents en matèria d'informació per a saber defensar els nostres drets en cas que siguen vulnerats. Aquest portal es troba en el següent enllaç: www.bde.es/clientebanca/home.htm
L'acte de compra, el fet de consumir, té una repercussió significativa en la sostenibilitat, tant a curt, mitjà i llarg termini. Triar com, on i en què gastar els diners marca la diferència de com se situa el consumidor en el món. Realitzar les compres des de criteris de qualitat i estalvi, produint el menor impacte ambiental negatiu possible. També té en compte altres circumstàncies ètiques i socials, com les relacionades amb el comerç just i les condicions laborals de fabricació i comercialització dels productes.
Practicar un consum mesurat, suposa ajustar el consum a les necessitats reals. Preguntar-se si veritablement es necessita el que es comprarà o consumir, si es pot reutilitzar o reciclar i quin impacte produeix la compra d'aquest producte. Per a reduir l'efecte ambiental negatiu de la compra cal tindre en compte:
Triar objectes de llarga vida i fàcils de reparar. Rebutjar els objectes de “usar i tirar”, ja que resulten perjudicials per a l'entorn. Seleccionar els objectes que es poden reutilitzar, intercanviar o vendre. Als productes emmagatzemats que hem utilitzat només una vegada o que fins i tot mai hàgem usat, se'ls ha de donar una eixida, ja siga perquè altres persones els donen ús o per a tornar a donar-los alguna utilitat.
Preferir, en la mesura que siga possible, productes locals i produïts de manera respectuosa amb el medi ambient, ja que així es pot activar l'economia local i es redueixen les despeses de transport.
Algunes consideracions a tindre en compte abans de realitzar una compra són:
Reflexionar sobre la seua necessitat, la seua validesa, la seua eficàcia…, si veritablement és una cosa necessària o és un impuls per un consum convulsiu.
Pensar sobre els avantatges i inconvenients de l'objecte en qüestió.
Informar-se del que es pretén comprar.
Valorar críticament i comparar preus.
Comprovar si val el que costa o es paga la “marca”.
També informar-se sobre el seu cost real a nivell econòmic, ambiental i social i si ha sigut equitatiu el repartiment dels beneficis amb tots els elements que han intervingut en el procés productiu.
Buscar alternatives que puguen aportar la mateixa funció. Per exemple, mirar en botigues o webs de segona mà, de barata o de lloguer, es poden trobar coses en molt bon estat i que satisfacen les necessitats del que s'està buscant.
Comprar el necessari, sense deixar seduir-se per la presentació o per la publicitat enganyosa.
Llegir la lletra xicoteta de la publicitat. Intentar no deixar-se seduir per la presentació de les coses, pels efectes de la publicitat o per la insistència del venedor.
Decantar-se pels productes saludables.
Apostar pels productes a granel o en envàs grans d'estalvi.
Observar si l'envàs és retornable o reciclable i evitar l'ús de bosses de plàstic, emportant-se el propi carro o bossa reutilitzable.
Comprar productes locals o amb denominació d'origen conegut, per a reduir despeses de transport. Analitzar la qualitat per damunt de la marca.
Considerar el temps que durarà.
Llegir les etiquetes i comprovar la composició i les seues característiques.
Fixar-se en què posseïsca les certificacions ambientals i socials.
Optar per aliments procedent de l'agricultura ecològica.
Procurar apostar pel comerç just quan es tracte de productes que es produïsquen fora d'Espanya.
En comprar roba, optar per fibres naturals com són la llana, la seda, el cotó i el lli. Encara que el cotó és un producte natural, la seua explotació intensiva i l'ús de fertilitzants i plaguicides químics en el seu cultiu, poden constituir un risc tant per a la salut com per al medi ambient. Per això, és millor optar per cotó de cultiu ecològic. Optar per corprendre certificades pel seu respecte al medi ambient o el compliment d'estàndards socials en la seua fabricació. Evitar les fibres sintètiques com són el polièster, niló, lycra, poliamida i tergal. S'obté mitjançant síntesi química. Evitar les fibres artificials com són l'acetat, raió i la viscosa. S'obtenen mitjançant síntesi química a partir de derivats del petroli. Optar per productes de neteja sense substàncies químiques perilloses ja que afecten la salut i al medi ambient. Cal assegurar-se que els productes no contenen clor ni fosfats.
Per a oferir productes de confiança al consumidor, amb origen i qualitat garantits, algunes empreses desenvolupen sistemes de gestió basats en normes que acrediten i certifiquen la qualitat i seguretat dels diferents productes i processos. Existeixen, per exemple, certificacions respecte a la producció, l'aprovisionament, l'emmagatzematge, la distribució o la qualitat del servei.
L'home necessita atendre una sèrie de necessitats com alimentar-se o vestir-se, pel per a satisfer aquestes necessitats fan falta determinats béns que es poden aconseguir a través dels mitjans que ofereix la naturalesa i a través del treball de l'home, que amb la indústria, transforma aqueixos béns en objectes de consum.
A partir de la Revolució Industrial es produeixen enormes quantitats d'objectes diferents. La invenció de la màquina de vapor va millorar els transports i va resoldre així el problema de la distribució de productes. Però aquest excedent de producció elaborat i distribuït pertot arreu, cal vendre'l també massivament Com aconseguir vendre molt en un sistema econòmic on el consumidor pot triar entre diversos productes? D'ací ve la importància de la publicitat.
La publicitat ha aprofundit en la simbologia dels diferents articles per a vendre més, ha estudiat els grups socials i sap com dirigir-se a ells fins a aconseguir normalitzar les seues respostes com a consumidors, i encara que a vegades coste reconéixer-ho, ningú pot escapar de la influència de la publicitat
El model tradicional de consum ha sigut sempre moderat: la demanda, el subministrament i el consum han mantingut un prolongat equilibri, però a conseqüència de la Revolució Industrial aquest model tradicional va ser substituït pel model consumista, caracteritzat per la gran quantitat d'objectes elaborats, ingredients i substàncies sintètiques, així com l'aparició de noves formes de consum. En el moment en què les necessitats fonamentals estaven cobertes per a la majoria de la població en les societats capitalistes desenvolupades, el mercat es comença a convertir en un lloc de seducció.
S'incita contínuament a la compra del nou, estimulant el sentit de l'originalitat, de la cerca del diferent, imposant amb això una valoració dels avantatges i inconvenients del que s'ofereix, comparat amb el que es venia utilitzant.
Per això el model actual d'organització social és pròpiament el d'una societat de consum, cosa que significa que hi ha una sobrevaloració dels béns per damunt de les necessitats reals, això és, els béns es converteixen en objectius en si mateixos. El consum de béns de tota mena s'ha convertit en una autèntica pulsió psicològica i en un formidable negoci. El màrqueting i la publicitat han desplegat una estratègia gegantesca que suposa la utilització total de l'ésser humà.
Aquesta problemàtica és el que ha donat lloc en els últims anys al denominat “Consum Responsable”, que és un consum ètic, ambientalment sostenible i solidari. Aquest concepte representa un canvi d'hàbit en les persones, impulsant noves formes en el consum, que porten a consumir sobre la base de les necessitats reals i a les del planeta, i triant opcions que afavorisquen l'ambient i la igualtat social.
La crisi ambiental està en el centre de la crisi econòmica i social i, en conseqüència, els pròxims canvis que es donen estaran marcats per la manera de relacionar-nos amb l'entorn. D'ací sorgeix la necessitat de concebre la sostenibilitat com un bé comú des de la perspectiva de la dependència real amb la naturalesa i la necessitat de preservar-la. És necessària una economia de la sostenibilitat dels béns comuns. Un bé comú és el que està disponible per a tothom i l'ús del qual per una persona no impedeix que ho utilitze la resta.
Els problemes ecològics inunden els mitjans de comunicació, multitud de campanyes busquen el desenvolupament d'una major “consciència ecològica”. Els temes d'ecologia són presents en l'espai públic, en l'opinió pública, són temes que ocupen i preocupen. El segle XX ha sigut un dels més desastrosos per al medi ambient en la història de la humanitat, no obstant això, paradoxalment, també ha donat origen a la “consciència ecològica”, és a dir, a la nova cultura de la conservació de la naturalesa i la biosfera. 10. En la dècada dels 70 les preocupacions ecològiques o ambientals van començar a cobrar una força fins llavors desconeguda a Occident. El moviment ecologista presenta tres pilars fonamentals: la conservació i regeneració dels recursos naturals, la preservació de la vida silvestre i la reducció de la contaminació i la millora de la vida urbana. Ja en els anys 90, alguns organismes van advertir que si tothom consumira al ritme que s'emportava, es necessitarien dos planetes addicionals per a satisfer aqueix ritme de consum.
Crear bons hàbits de consum, saludable, ecològic, solidari i responsable, són, entre altres, opcions que estan a l'abast de tots i de l'elecció dels quals es pot derivar a un nou rumb cultural en la societat actual.