Consum Meme

Busque, compare i si troba una mica millor, compre-ho». Molts lectors recordaran aquell mític anunci publicitari en el qual un tipus venia un detergent. En aquells dies, any 1986, la publicitat encara tractava de demostrar que el que oferia era –per qüestions objectives i pràctiques– d'entre allò que necessitàvem, la millor mercaderia possible.

Però som animals desitjants. I el desig és un conglomerat d'impulsos inconscients, de pulsions que concerneixen elements de naturalesa intangible –la felicitat, la placidesa, l'èxit, l'alé sexual… – i no s'assacia mai. D'aquí ve que, des de la segona meitat del XX, comprar començara a resultar un acte simbòlic. No sols adquiríem un automòbil, sinó que l'utilitari que compràvem tenia alguns extres segons el model triat: ens convertia en aventurers, en éssers independents, lliures, salvatges o ben responsables, seriosos, compromesos…

En l'actualitat, aquesta tendència s'ha emportat a l'extrem. És el que el filòsof i sociòleg francés Gilles Lipovetsky, gran coneixedor de la societat postmoderna, va denominar mercat de sensibilitats. Ja no es tracta d'una economia de productes, sinó d'hiperconsum emocional: no sols consumim allò que satisfà les nostres necessitats bàsiques, sinó desitjos vinculats a l'oci i el plaer.

Empreses de tota mena (des de cosmètiques a culturals, passant per les dedicades a l'alimentació, el tèxtil o els viatges) malden per mobilitzar les nostres emocions en presentar-nos el seu producte. Màrqueting de les experiències, es diu. Però l'experiència ha deixat de ser «una pràctica prolongada que proporciona amb el temps coneixement o habilitat per a fer alguna cosa i que contribueix a configurar la personalitat», segons el RAE, per a convertir-se en pur consum acumulatiu. En un sistema en el qual tenim possibilitats quasi infinites d'elecció entre les mercaderies, les marques aposten per la transacció emocional

Una osca en la culata de les nostres credencials. Cromos intercanviables, però eteris. Cal viure l'experiència de veure tal pel·lícula, portar uns vaquers determinats, una ombra d'ulls concreta, menjar en un restaurant imprescindible… Això de menys és que una màquina d'afaitar apure bé; això de més, és que en afaitar-nos ens sentirem més dinàmics i disposats a encarar el dia, més atractius i fins més joves.

Segons Lipovetvsy, el consum és més fort en la mesura en què les nostres insatisfaccions, pors i buits personals ho són. Es converteix en pal·liatiu anímic. Comprar alguna cosa en un mal dia, per uns instants, fa que aqueixa compra semble compensar una jornada difícil, angoixant. Però el desig convertit en ànsia consumista és insaciable, per la qual cosa pot arruïnar-nos (en sentit literal i metafòric).

Emocions al millor postor

L'intel·lectual francés parla també de capitalisme estètic quan el producte se'ns presenta envoltat d'un halo de bellesa que intensifica la dimensió emocional que posa en joc. En un sistema en el qual tenim possibilitats quasi infinites d'elecció entre les mercaderies, les marques aposten per la transacció emocional. Els neuròlegs, psicòlegs i filòsofs asseguren que prenem decisions sustentades, en última instància, per emocions, encara que després les confirmem amb arguments racionals. I les emocions, més subtils, més volàtils, s'encarnen en valors, conductes, expectatives. Així, el disseny no és només una qüestió dels objectes, sinó que ocupa els sentits dels possibles compradors.

És això, en si mateix, una amenaça? Per a l'intel·lectual, no. Al seu judici, la modernitat va guanyar la batalla de la quantitat, aqueix estat del benestar del qual gaudeix la majoria dels occidentals, i la hipermodernitat; és a dir, aqueixa pasterada de subjectivitats contemporànies que viuen, pateixen i tracten de cuidar-se a ritme accelerat ha de guanyar la batalla de l'estilització del món. Es tracta d'aprofitar aqueixa oportunitat convertint l'útil en bell.

Tot apel·la a l'emoció. Des de les intervencions polítiques (ja no es tracta tant de mesures efectives que tendisquen al bé comú sinó de pràctiques patriòtiques o no, per exemple) a les exposicions (com perdre'ns la mostra de Warhol si el mer fet d'anar veure-la ja ens converteix en rebels, en diferents, en únics?). El consum no basta, cal sentir(lo).

No és casual que el Premi Nobel d'Economia de 2017 fora concedit a Richard Thaler per la seua contribució a l'economia del comportament, és a dir, a l'anàlisi de com prenem les decisions enfront de com hauríem de prendre-les. D'aquesta manera, si comprenem com actuem, serà molt més fàcil crear models econòmics més efectius. L'economia del comportament sap que des del vot que inserim en una urna fins al peix que triem en el mercat està dirigit per una emoció.

Hi ha sis emocions bàsiques: alegria, tristesa, sorpresa, fàstic, por i ira. Després s'afigen unes altres que matisen i compliquen les primeres: gelosia, enveja, vergonya, ansietat, frustració…

La vida és emoció, sentiment. Si Descartes va apuntar l'eix que va condicionar l'arribada de la modernitat, el seu arxiconegut «pense, per tant existisc», per al neurocientífic portugués Antonio Damasio la qüestió de hui és «sent, per tant existisc».

Marquèting responsable i consum meme

La definició vigent de màrqueting, proposta per l'American Màrqueting Association en 2007, proposa una concepció del terme basada en l'activitat de les institucions i els processos de creació, comunicació, decisió i possibilitats d'intercanvi que ofereixen valor per als usuaris o clients, per als companys, i per a la societat en general.

Segons aquesta enunciació, el valor és l'element clau que ha de prevaldre en les relacions de màrqueting, però ara amb un element nou, la societat en general, que constitueix sens dubte el component diferencial dels processos de màrqueting actuals, de manera que ja no és suficient que la relació establida siga beneficiosa per a les parts que intervenen en ella i per a les persones o institucions amb les quals s'estableix algun tipus de contacte, sinó que l'enfocament modern procurarà que aqueix procés beneficie a la societat en el seu conjunt.

Aquesta manera d'observar el marquèting ens obliga a reflexionar sobre el consum meme, com un nou fenomen que menysprea de nou les externalitats.

El marqueting responsable és aquell que dona rellevància de mantindre vincles estables entre qui ofereix i qui consume va donar lloc a la denominació del màrqueting de relacions. Aqueixes relacions són més importants que els preus baixos, les promocions cridaneres i fins i tot la tecnologia avançada.

Els usuaris i altres persones influeixen en els canvis que es produeixen en els productes i en els serveis, a través de la seua participació en la relació. Els canvis en l'ambient de mercat poden alterar ràpidament els preus i les tecnologies, però les relacions sòlides poden durar tota una vida.

El que ocorre, per tant, és que hem passat d'un màrqueting de transaccions aïllades a un de relacions, la qual cosa no implica que ens enfrontem a dos conceptes oposats, sinó a dues perspectives temporals diferents: els intercanvis relacionals a llarg termini que impliquen necessàriament transaccions puntuals repetides. Per això, les relacions comencen a ser veritablement fructíferes quan es prolonguen en el temps i intenten fugir d'un simple intercanvi fortuït. A mesura que aquestes es desenvolupen i mantenen en el temps, els vincles entre les parts s'estrenyen, augmenta la confiança i ambdues tenen major predisposició a ajudar-se mútuament. De fet, el màrqueting de relacions implica l'establiment de vincles estables i duradors amb els usuaris en la cerca de la seua satisfacció i lleialtat. Això provoca que disminuïsquen els costos i el temps de les transaccions i, fins i tot, que les relacions arriben a establir-se com a rutina.

La filosofia del canvi

És en la dècada dels noranta del segle XX quan el màrqueting de relacions rep una major i creixent atenció a conseqüència del reconeixement de les situacions canviants dels mercats. La seua importància repercuteix tant en els mercats industrials com en els de consum, i tant a nivell del consumidor final com de les relacions en el canal de distribució.

El que es constata, doncs, és que existeix una diferència notable entre el màrqueting de transaccions aïllades i el de relacions. En l'últim, l'intercanvi relacional es produeix quan compradors i venedors desenvolupen accions a llarg termini, donant major importància a la compatibilitat i als valors, de manera que l'intercanvi es considera des d'una perspectiva relacional, enfront de l'intercanvi transaccional.

Màrqueting interactiu i màrqueting viral: configuració de xarxes en l'era digital

L'ús de la xarxa afavoreix una relació personalitzada i individualitzada amb un gran nombre d'usuaris, la qual cosa permet la implantació del denominat màrqueting un a un , basat en la idea que l'idoni consisteix a tractar d'una manera diferent als diferents usuaris. Una de les tècniques emergents en aquest context és el denominat màrqueting viral, consistent en la difusió ràpida i massiva d'un missatge a través de la xarxa.

El màrqueting viral intenta explotar les xarxes socials preexistents per a produir increments exponencials en coneixement de la marca mitjançant processos d'autoreplicació viral anàlegs a l'expansió d'un virus informàtic.

L'estudi comparatiu realitzat per Boase i Wellman diferència entre virus biològics, informàtics i de màrqueting , i aporta dades rellevants per a entendre els mecanismes que tenen en comú i els que els distingeixen. Tots aquests virus depenen de xarxes per a difondre's, i l'estructura de la xarxa afecta a la seua distribució de manera similar, de manera que el contacte freqüent incrementa la possibilitat de contraure'l, però a diferència dels dos primers, normalment els virus de màrqueting s'acullen de grat perquè proporcionen informació o una oportunitat d'estar al corrent de les modes o de sentir-nos socialment integrats.

Així doncs, el màrqueting viral és el tipus de virus més jove, a pesar que es fonamenta en la tècnica mil·lenària del «boca a orella» o del boca a boca.

Però a més, l'element cultural del màrqueting viral és diferencial respecte a l'intercanvi viral biològic i informàtic, ja que només en l'àmbit del màrqueting la replicació del virus tindrà lloc si coincideix amb la construcció cultural d'alguna cosa que val la pena compartir amb uns altres . D'aquesta manera, Internet s'està usant per a practicar estratègies de màrqueting relacional i crear comunitats virtuals entorn d'una marca o un producte en les quals es busca la participació del visitant en el procés de comunicació. Per això, les estratègies basades en el màrqueting viral persegueixen convertir a l'usuari en fidel navegant del portal corporatiu o del lloc web. Un coneixement major sobre el perfil o les característiques individuals de l'usuari, el coneixement del qual permetrà aplicar un màrqueting personalitzat o one-to-one.

Aquestes possibiilitats de fer influència viral només estaven a disposició dels ofertants i les grans empreses fins que van aplegar les noves tecnologies i el fenomen es va convertir en bidireccional. Per una banda les empreses intenten viralitzar els seus productes però per altra la gestió de les xarxes preestablertes d'acollida ha quedat en mans d'un model descentralitzat que encara no comprenem del tot: els consumidors també exerceixen influència en una direcció imprevisible com ara amb les ressenyes o amb el fenòmen influèncer.

La societat en el seu conjunt ha fet un gran esforç regulatori de la seqüència direccional que va de les empreses als consumidors però ara necessitem una base racional de comportament dins del segment social de base per a produir una influència crítica, sana i responsable en les accions de consum.

Quin és el poder dels famosos i influencers en la nostra decisió de compra?

L'auge d'internet i les xarxes socials ha portat l'augment del nivell de confiança que moltes persones tenen en gent a la qual admiren en la xarxa. Per això, hui dia, a pocs ens sorprén el poderós vincle que existeix entre els famosos i influencers i la decisió de compra de molts consumidors. En 2022, el 19% dels consumidors espanyols assegura haver comprat influït per la recomanació d'un famós o influencer, segons dades de la macroenquesta Statista Global Consumer Survey. Aquest percentatge ascendeix fins al 44% al Brasil, el país d'Amèrica Llatina amb la major quantitat d'influencers d'Instagram, segons dades de 2020. En canvi, fa tres anys, aquests percentatges eren menors en tots dos països —el 15% a Espanya i el 36% al Brasil—.

Quin eś el poder dels desconeguts en la nostra decisió de consum? Com saber si els altres estan expressant la seua opinió de manera neutral i sense interessos amagats?

Com aconseguir una racionalitat més gran de les accions de consum en un món cada vegada més emocional i sotmés a impactes constants?

Este és el repte que ens ha de permetre abordar el consum meme, el consum d'altra frivolitat, inconscients i sense tindre en compte la perspectiva de l'escassetat i les externalitats.

Diem consum meme a aquell consum que es produix sense pensar, quasi de manera inconscient, amb una absoluta mancança de reflexió respecte a les conseqüències sobre la vida pròpia, sobre el present i el futur, sobre els efectes socials per als altres i sobre les externalitats ambientals.

Viralitat

Quan parlem de consum meme estem parlant de consum per viralitat. Per tant haurem d'examinar breument quins són els elements de la viralitat i en què consisteix eixe contagi insconcient i gregari que no detectem per via racional. Perquè un producte, una idea, un acudit, un servei, una sèrie o un lloc siguen "virals" s'han de donar una sèrie de circumstàncies que poden ser casuals o causals.

Així els elements bàsics de la viralitat serien:

Novetat. Les coses noves tenen més tendència a la viralitat que les coses antigues. Tot i que les coses recents poden mantindre una alta viralitat i de fet detectar les tendències ajuda a fer surfing de viralitat.
Brevetat. Això sí per a tindre viralitat s'ha de ser breu. És impossible que un contingut dens o abstracte de llarga durada obtinga viralitat. Ha de ser simple, breu i directe.
Emoció. Ha de despertar una emoció bàsica. Per això el consum meme pot ser tan perillos perquè suposa una permanent crida a l'acció entrant per la porta de darrere del cervell. Dominar les emocions i hiperactivar-les pot ser un greu problema per al conjunt social.
Palanca. La viralitat no té igualtat d'oportunitats sinó que requerix molt habitualment una palanca viralitzadora que ja té una colla de seguidors o una massa crítica suficient per a actuar d'impuls.
Concreció. L'abstracció no és viral. La concreció sí que ho pot arribar a ser.
Comprensió. Ha de ser comprensible per a una majoria social. Entendre i (re)interpretar el context actual amb una nova perspectiva sol tindre èxit com a element de viralització. Una nova perspectiva, una mirada on no mira ningú...
Proximitat. El context de proximitat pot referir-se a diverses parts de la identitat. El context determina la proximitat. A una edat un viral pot anar sobre una peli de Marvel i a una altra generació pot ser viral un meme de Putin. La qüesitó del context i la interpretació del ritme i del moment d'entrada en el surfing temàtic del mercat de l'atenció és determinant.
Ancoratges. Significa entendre el ritme i el context. Saber com i quan entrar en l'ona. Encaixar amb allò que es considera sentir general o sentit comú reinterpretat. Trobar un nou lloc comú o descobrir un abandonat.
Canal adequat. El canal és fonamental en la viralitat. Cada territori digital és diferent. La seua població és diferent. Tenen una composició socioeconòmica diferent, una edat diferent. Encertar l'estil de cada canal com ara TikTok (música, text i meme corporal) o a Twitter (text, nyespla, ironia, comportament tribal)..

Viure dins d'un gran mem: scroll infinit.

Inclou publicitat, frivolitat, trascendència, política, humor. Tot això frivolitza totes les decisions. Passem de prendre decisions informades i responsables a decisions frívoles i compulsives.

El consum meme és aquell consum que fem per influència, conté més elements emocionals que racionals, de vegades no sabem ni que el fem perquè el consum ha deixat de ser aquell concepte clàssic de producte i pagament. De vegades el consum meme ens fa consumir per viralitat. El concepte de moda ha traspassat fronteres i també s'ha fet més important. Les modes són cada vegada més curtes i cada vegada més intenses. Això afavorix l'obsolescència de massa productes. No es tracta només de la roba sinó també de les xarxes socials que queden obsoletes o de paraules que queden desfassades.

Les comunitats que es creen al voltant d'un videojoc poden aplegar a ser tan crítiques que poden acabar per obligar a retirar-lo. El consum meme també conté esta part positiva on la viralitat genera comunitats fluides que no se sostenen en el temps però són suficientment fortes per a enderrocar una empresa o una iniciativa.

La viralitat com a ferramenta o com fenomen rau a la clau de tot. La viralitat és contagi. Un contagi inconscient que no passa per la raó. El consum meme s'ha de decodificar i deconstruir per a controlar-lo. La hiperdisponibilitat i diversitat de materials que construeixen l'arquitectura del consum meme és tran gran que només podem fer una primera aproximació per a consciencia i divulgar què és alló més important que hem de fer: parar i pensar.

El consum meme i l'impuls de la comparació.

En anglés s'utilitza la frase “Keeping up with the Joneses”, per a denominar un dels errors més freqüents en la gestió de les finances personals. Significa, més o menys, voler seguir el ritme de la família Jones, uns hipotètics amics o veïns. Si el veí compra un cotxe nou, jo he de comprar un almenys igual de bo. Si els fills del meu amic estudien en un col·legi privat, els meus no seran menys, etc., etc.

Aquesta obsessió de comparar-se amb els altres en termes de símbols externs de riquesa és el que porta a moltes persones i famílies a viure més enllà de les seues possibilitats, acabant amb un endeutament excessiu i inestabilitat financera, si no en la ruïna. I té més a veure amb la psicologia que amb els coneixements financers.

Comparar-se amb els altres és una tendència humana que tenim tots, en menor o major grau. El problema és que distorsiona els valors personals fent confondre un estil de vida desitjat amb poder impressionar a uns altres.

El més important és fer comprendre que, siga ho siga el nostre estil de vida desitjat, gastar més del que permet el pressupost (ingressos menys despeses = estalvie), només ens allunya més d'aquest. Afonar-se en deute o gastar els estalvis per a un consum ostentós mai augmenta la nostra riquesa; sempre la disminueix.

Cal afegir que les xarxes socials tendeixen a augmentar l'afany de comparar-se i intentar impressionar als altres. Si abans només véiem el que tenien els veïns, Facebook, Instagram, Pinterest i altres converteixen a tothom en “Jones”. Els amics publiquen fotos de les seues vacances, festes, cases noves i menjars meravellosos (i no els seus moments avorrits o difícils).

No pretendrem ensenyar a reprimir les emocions. Però és important que prenguem consciència de la influència que tenen les emocions sobre les decisions de compra

Passes enveja amb les xarxes socials?

FOMO són les sigles per a fear of missing out en anglés o por de perdre's alguna cosa. Es tracta d'un trastorn d'ansietat provocat per la informació que ens arriba del que fan els altres que funciona com a ressort per a les nostres inseguretats i pors latents. No és res nou, però sí que ho és la intensitat amb la qual s'ha propagat en un món permanentment connectat per les xarxes socials, on ja no és possible refugiar-se en el tradicional antídot d'anar cadascun al seu i mantindre's en una feliç ignorància del que ens estem perdent .

L'efecte Instagram en el turisme

a tecnologia ha creat un entorn on observem a uns altres a través de les xarxes socials visitant llocs meravellosos i això ens inspira per a imaginar i contractar les nostres pròpies experiències. La gent no sols puja selfies dels seus peus a la platja, sinó d'aquelles experiències que consideren especials i que als altres els poden semblar especials. Les xarxes socials tenen un efecte motivador i inspirador per al destí que triem, l'allotjament o les activitats turístiques que desitgem tindre. Aquest efecte Instagram ja forma part de la presa de decisions en la contractació i compra de productes turístics. La tecnologia facilita i accelera, cada vegada més, el procés de compra i ara amb uns pocs clics podem saber quant ens costarà i on acudir per a reservar eixes vacances de somni que veiem circular en els fils de les nostres xarxes.

La indústria turística és conscient de l'impacte d'aqueixes imatges en el comportament del client que viatja i està desenvolupant estratègies sofisticades per a comprendre-ho i explotar-lo. Instruments d'escolta en les xarxes socials, dades de localització del client, comentaris en portals de valoracions, mètrica de cerques, analítica del comportament en la xarxa són, entre altres, elements que s'estan estudiant per a detectar els canvis en els gustos i comportaments del viatger.

Alinear-se amb eixos comportaments i gustos del client creant productes adequats és una clau per a l'èxit d'un negoci turístic que siga capaç de complir amb les expectatives actuals del viatger. Per exemples, crear experiències fotogèniques cuidant els elements visuals del producte o servei que oferim.

Un hotel de Sydney ha arribat tan lluny com per a re-dissenyar tot el seu espai en funció dels gustos dels usuaris d'Instagram. La decoració està plena de racons fotografiables inclosa una zona per a selfies en la recepció.

acicom reclama transparència en les ressenyes

Una de les praxi més habitual del consum meme és el consum social a partir del consum fet per altres persones. Les opinions d'usuaris previs són molt importants per a un animal social com l'ésser humà. Experiències prèvies en hotels, serveis personals, llibres o restaurants condicionaran les nostres decisions. Per això és molt important

2021

El 93% de les compres que es fan en línia estan avalades per les opinions d'altres clients anteriors. Aquestes valoracions són una gran ajuda per a les persones a l'hora de triar un producte o local on sopar. En portals com Amazon o Aliexpress és habitual donar una ullada al que pensen la resta de compradors abans de pagar un article. El mateix ocorre amb els restaurants o locals. L'usuari confia que totes aquestes ressenyes són reals. No obstant això, no sempre és així.

Hi ha un suculent negoci que s'amaga darrere de les opinions d'Internet: productes regalats o diners. Aquestes pràctiques estarien falsejant la realitat dels productes o restaurants, per exemple.

Com es pot saber si és real o falsa?

Les valoracions en diferents portals especialitzats poden ser falses si sempre van acompanyades per moltíssimes fotografies i, a més, de bastant qualitat. Es pot començar a sospitar perquè ningú no dedicarà massa temps a posar una opinió amb fotos excel·lents a canvi de res. Si hi ha alguna publicació d'aquest tipus pot ser falsa.
Si el producte o restaurant és nou és improbable que tinga moltíssimes opinions. En aquest sentit, si hi ha un desproporció podria arribar a significar que moltes d'elles han sigut posades per posar. Especialment si són massa positives.
Les opinions que estiguen massa ben escrites, amb tot luxe de detalls i molt positives també són candidates a ser falses. El que escriu la ressenya podria haver rebut algun tipus de pagament o regal.
S'ha d'estar atent als perfils que escriuen les ressenyes. Si mai ha fet cap o sempre són en la mateixa pàgina és sospitós. Aquest tipus de perfils solen tindre la imatge per defecte i no posar dades personals.

Per a evitar aquest tipus de situacions el millor és llegir les ressenyes en llocs on es verifiquen els perfils. D'aquesta manera, es disminueixen molt les possibilitats de trobar-se amb una opinió que siga falsa o interessada.

El marqueting meme: entre amics.

Les xarxes socials són cada vegada més una de les parts més importants en un negoci, i és que els consumidors confien en elles i serveixen per a connectar amb els internautes sobretot si apostes forta i no et comportes de la mateixa manera que la resta de l'univers social.

Les empreses lluiten per crear una via de comunicació a través de les xarxes socials que siga més informal, més pròxima. És a dir, que l'usuari crega que és una relació d'amic a amic. Això baixa les defenses del consumidor perquè no es para a pensar. És la recomanació d'un amic.

Això és així perquè l'interés dels consumidors ha canviat, ara busquen empreses molt més especialitzades, que siguen expertes en el seu camp i que ho demostren. Però que també criden l'atenció. El mercat de l'atenció és més competitiu que mai i intentar obtindre uns segons d'atenció pot ser vital per a qualsevol empresa.

Ja no serveix oferir un producte sense més, ara cal crear una història al voltant del producte perquè qui el compre crega que té, a les seues mans, una cosa exclusiva i única. I per a aconseguir això s'han utilitzat els memes, que són divertits, entretinguts i virals.

Per això, l'ús de memes estrictes (impactes comunicatius exclusivament emotius i bàsics que poden tindre o no relació amb el producte) aconsegueixen unes xifres d'engagement molt més altes que altres continguts i tipus de missatges, la qual cosa explica que totes les marques s'hagen llançat al món meme. L'engagement és el mesurador que explica l'èxit de la teua campanya i que ajuda al fet que el posicionament de l'empresa cresca. El meme publicitari esdevé una de les claus més important del marqueting viral perquè anula la racionalitat per complet i permet accedir al consumidor per la porta de darrere.

Consum ràpid entre els usuaris

Els memes a més encaixen molt bé en el perfil de consumidor ràpid, que salta de contingut en contingut. Alguns experts ja ho han batejat com a Generació Hit, gent que va de contingut en contingut sense detindre's molt temps en cada informació i que no aprofundeix en el que està veient.

L'humor contextual és ja una estratègia de marqueting. Els memes apareixen en eixos moments puntuals que sorgeixen del no-res i que es fan virals en qüestió d'hores i se sumen a aqueix moment viral en el qual tothom parla d'alguna cosa per a aconseguir gran difusió. Representa una mena de surfing viral. Qualsevol cosa val amb la finalitat de captar atenció en un moment on molta gent hi està mirant.

El món de la publicitat i el meme

En l'àmbit de la publicitat els anuncis visuals han sigut sempre un gran aparador d'idees i creativitat que han generat tot tipus de missatges intel·ligents. Sobre això han canviat molt pocs matisos, només que ara els suports tradicionals s'han canviat per les plataformes digitals, i ara l'audiència té la capacitat per a rebutjar aqueixes idees, o impulsar-les i fer-les virals mitjançant l'ús d'aquests suports digitals.

Les notícies o els moments més destacats s'han convertit en el nou idioma per als memes de marqueting viral, són els utilitzats pels internautes. Però no tot tipus d'actualitat serveix ni enganxa. Només aquelles notícies que han tingut gran impacte en la societat i que s'han convertit en virals són les que són factibles per a la creació de memes, només són eixes les que aconsegueixen tindre una vida paral·lela en internet a través d'aquesta eina que mescla humor i imatge per a crear una idea entre cada tipus d'internauta.

En definitiva, el poder resideix en els usuaris, ells són els que accepten o rebutgen qualsevol tipus de continguts. Però els usuaris no són una massa sense forma. Els usuaris tenen una estructura i una arquitectura de la viralitat on hi ha palanques virals, dinamitzadors virals, domini del temps i un conjunt de tècniques que algunes persones dominen i fan que un contingut-producte aplegue a ser viral.

la influència és massa influent i en finances això és molt perillós.

Els influèncers són venedors d'un estil de vida i de la seua intimitat. Les xarxes socials han permés que qualsevol que tinga eixe tipus de talent i potencialitat puga accedir a un mercat mundial de la influència. La influència sempre ha sigut part del consum. Som influïts per amics, familia, actors i actrius, realesa i revistes del cor.... Ara bé, mai com ara, la pressió de la influència havia sigut tan visible i sensible com ara. Fonamentalment des d'Acicom pensem que hi ha un consum meme molt ḿes perillós si el fenómen influèncer entra en el món de les finances com ho ha fet. La promesa de vendre esperança de futur és un regal massa llèpol per a una generació que està embambollada i impermeable a les experiències de vida de les altres generacions. Sense perspectiva i sense prospectiva és molt complicat abordar aquesta situació.

“Vols aprendre a generar ingressos i tindre una vida extraordinària?”. Anuncis com aquest poblen Instagram,i persones més o menys famoses reparteixen consells com si foren caramels. “Ací s'holdeja, en el mercat de les cripto s'entra plorat de casa”. La frase ressona fort en un altre vídeo viral que utilitza el suposat verb holdejar (de l'anglés to hold), que en l'alambinat llenguatge dels qui aposten per les criptomonedes significa alguna cosa així com: mantingues el cap fred i no vengues encara que el mercat s'estiga desplomant.

Qualsevol amb coneixements financers pot proposar fer una inversió determinada, encara que les normes MiFID II exigeixen una qualificació i experiència mínima als assessors financers que s'acredita amb certificacions com les que emet l'EFPA. Discutir la possibilitat de comprar o vendre accions d'una empresa no es considera un abús de mercat. Però moltes vegades es donen consells enverinats que corren veloços per les xarxes i que poden tindre repercussió en els preus, com va ocórrer el gener passat en l'atac de forers als EUA conegut com el cas Reddit.

Complir la normativa: els límits de l'assessorament.

La CNMV va publicar fa algunes setmanes una comunicació de l'Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA per les seues sigles en anglés), el regulador de la UE, en la qual recorda que qui proposa invertir en instruments financers comunitaris (accions o bons), i dirigeix la recomanació a un públic ampli, ha de complir unes certes normes. Unes línies roges recollides en un reglament de 2016 que defineix que la difusió d'informació falsa o enganyosa a través d'internet inclosos llocs de xarxes socials o blogs no atribuïbles, ha de considerar-se abús de mercat, igual que quan es comet a través de canals de comunicació més tradicionals.

Recomanar i després comprar o vendre.

El més comú és aprofitar l'accés, ocasional o regular, als mitjans de comunicació digitals per a donar consells als altres sobre on gastar els estalvis després d'haver pres posicions sobre l'instrument que es recomana i, a continuació, liquidar la posició mentre les accions pugen. O al contrari, forçar-les a la baixa si un té una posició curta. És un engany si no es revela al públic el conflicte d'interessos d'una manera adequada i efectiva.

es persones que elaboren o difonguen recomanacions d'inversió han d'actuar amb diligència deguda per a garantir la presentació objectiva de la informació. I això afecta analistes independents, empreses de serveis d'inversió, entitats de crèdit o persones l'activitat principal de les quals és fer recomanacions d'inversió. També inclou als denominats experts o persones que diuen posseir coneixements financers.

La manera de presentació de recomanacions pot ser variada: a través d'una clàssica nota escrita, una presentació, un vídeo, un àudio o de les xarxes socials. El regulador explica que s'ha de comunicar la identitat de l'expert de manera clara i visible, i en l'anàlisi, distingir els fets de les interpretacions i indicar les fonts d'informació, quines són les projeccions, la data i l'hora de l'elaboració de l'anàlisi.

També hi ha obligacions addicionals a considerar, com explicar la metodologia amb la qual s'ha arribat a determinades conclusions, aclarir els significats de la valoració o incloure una llista de recomanacions emeses anteriorment.

La CNMV actua contra les pràctiques d'abús de mercat (ús d'informació privilegiada i manipulació de mercat) però no publica dades desagregades sobre expedients oberts per recomanacions d'inversió ni les sancions imposades a persones físiques per fer recomanacions enganyoses. En 2019, per exemple, va imposar una multa a un particular de 15.000 euros per difondre consells en 2016 sense identificar-se degudament.

Què són les monedes meme?

En 2021, el mercat de les monedes meme va experimentar un creixement exponencial, especialment, les monedes meme de temàtica canina. Al novembre de 2021, una de les "races" més populars és Dogecoin (DOGE), juntament amb el seu rival Shiba Inu (SHIB).

Les monedes meme són criptomonedas inspirades en memes. Comparades amb les principals criptomonedes, com Bitcoin (BTC) i Ether (ETH), tendeixen a ser molt volàtils. Probablement es deu al fet que les monedes meme són tokens impulsats en gran manera per la comunitat. El seu preu es veu habitualment influenciat pel sentiment de les xarxes socials i les comunitats en línia. Això sovint genera altes expectatives, però també FOMO i risc financer. Si bé és cert que alguns traders es van enriquir amb les monedes meme, molts van perdre diners deguts a la volatilitat del mercat.

La primera moneda meme que es va crear va ser Dogecoin (DOGE). Es va llançar en 2013 com una paròdia inspirada en el popular meme Doge d'un gos Shiba Inu japonés.

Una altra característica de les monedes meme és que sovint presenten un subministrament enorme o il·limitat.

Per què les monedes meme són tan populars?

Encara que és difícil definir raons específiques, alguns diuen que durant la pandèmia del COVID-19 el mercat de criptomonedes va reflectir un creixement pel fet que els inversors minoristes van buscar protegir-se contra la inflació. Les monedes meme també van florir enmig d'aquesta febre, creixent tant en capitalització de mercat com en varietat.

Tot va començar després de la saga de les "accions meme" de GameStop (GME) i AMC Entertainment (AMC) a la fi de 2020, quan la comunitat Reddit va unflar el preu d'aquestes accions fins a 100 vegades més en uns pocs mesos. Al gener de 2021, un grup de Reddit va fer broma sobre la possibilitat d'impulsar el preu de DOGE per a crear un equivalent cripto de GME. La tendència es va imposar i, juntament amb la influència dels tuits del CEO de Tesla, Elon Musk, el preu de DOGE es va disparar. Dogecoin va aconseguir un nou màxim històric de 0.73 USD, amb un increment de més d'un 2,000% en cinc dies.

Això indica fins a quin grau la distorsió dels mercats financers es pot aconseguir amb una comunitat organitzada en línia i sense un gran poder econòmic. I de vegades només per diversió o per nostàlgia com va ser el cas.

No obstant això, al maig de 2021, Elon Musk va fer broma sobre DOGE públicament en la televisió, i molts consideren que aqueixa va ser la causa de la subsegüent caiguda de preu.

Un altre motiu pel qual els inversors minoristes troben atractives les monedes meme és que habitualment només costen uns pocs centaus o fins i tot una fracció de centau. Tècnicament, el seu baix preu no significa gran cosa, atés que aquestes monedes tenen una enorme quantitat de subministrament. Encara així, posseir milions de tokens de determinada moneda meme genera una sensació diferent que tindre una fracció d'ETH o BTC.

A part de ser impulsada per la possibilitat d'obtindre grans guanys, la febre de les monedes meme a més està influenciada per les seues respectives comunitats. Com hem comentat, les monedes meme s'inspiren en memes populars d'internet i el seu propòsit és divertir; sovint, es consideren "acudits interns" d'una comunitat. Comprar monedes meme, en un cert sentit, és una mostra de suport a les seues respectives comunitats.

Riscos potencials d'invertir en monedes meme

Fer trading i invertir en elles comporta un elevat risc financer. En primer lloc, la tokenomía de les monedes meme pot ser preocupant. Posem a Bitcoin com a exemple. Té el seu blockchain, un whitepaper ben redactat, un ecosistema consolidat i una naturalesa deflacionaria. A més, observem una major adopció institucional de Bitcoin en els últims anys. Comparades amb BTC, la majoria de les monedes meme són inflacionàries i no tenen un subministrament màxim. El seu ecosistema, casos d'ús i fonaments sovint són definits per les bromes col·lectives de la comunitat. Tan sols unes poques monedes meme han sigut creades a partir de la tecnologia de les principals criptomonedas. Per exemple, la tecnologia de DOGE deriva de Litecoin (LTC), mentre que SHIB es va crear en la blockchain Ethereum.

Un altre risc potencial és que les monedes meme estan impulsades en gran manera per comunitats i són més especulatives que les criptomonedes amb majors capitalitzacions de mercat. Aquesta volatilitat condueix constantment a inesperats cicles d'inflació i venda. El cicle de vida de les monedes meme és generalment curt. Els seus preus poden elevar-se milers de vegades per efecte de la promoció de celebritats o el FOMO, o afonar-se inesperadament quan la comunitat decideix passar a la següent moneda meme.

A mesura que el mercat de les monedes meme continua creixent, tingues en compte que pot haver-hi projectes que s'aprofiten de les expectatives generades per a estafar a traders. Per exemple, Squid Game (SQUID), una moneda meme inspirada en la popular sèrie de Netflix, es va revaloritzar més d'un 86,000% en només una setmana. No obstant això, l'equip de desenvolupament del projecte va aplicar sobtadament un rug pull(retir de liquiditat) emportant-se tots els fons, la qual cosa va causar que el preu es desplomara en un 99%. El pitjor és que als holders no se'ls permetia vendre els seus tokens SQUID. Per tant, sempre has d'anar amb compte i dur a terme la teua pròpia investigació (DYOR, Do Your Own Research) abans de fer trading o invertir en monedes meme.

Page updated

Google Sites

Report abuse