Cultura de la Pau.
Assetjament i drets humans.
Assetjament i drets humans.
Adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948
PREÀMBUL
Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món,
Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s'ha proclamat com l'aspiració més elevada de tothom l'adveniment d'un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d'expressió i de creença,
Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel_lió contra la tirania i l'opressió,
Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions,
Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d'homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d'una llibertat més àmplia,
Considerant que els Estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals,
Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i llibertats és de la més gran importància per al ple compliment d'aquest compromís.
L'Assemblea General
Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l'ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant I'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció.
Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Article 2
Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.
A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.
Article 3
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.
Article 4
Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5
Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6
Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.
Article 7
Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.
Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.
Article 9
Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.
Article 10
Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.
Article 11
Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.
Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.
Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.
Article 13
Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.
Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n.
Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.
Article 15
Tota persona té dret a una nacionalitat.
Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.
Article 16
Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.
Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.
La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.
Article 17
Tota persona té dret a la propietat, individualment i col_lectiva.
Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.
Article 19
Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.
Article 20
Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.
Article 21
Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits.
Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país.
La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.
Article 23
Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur.
Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.
Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.
Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi.
Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25
Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.
La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.
Article 26
Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.
L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills.
Article 27
Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.
Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.
Article 28
Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.
Article 29
Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.
En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides.
Article 30
Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.
Els drets humans emergents són reivindicacions legítimes de la societat civil dirigides a la formulació de nous o renovats drets humans.
Fa seixanta anys que es va redactar la Declaració Universal dels Drets Humans. Des de llavors, tant les societats nacionals com la societat internacional, han sofert profundes transformacions a mesura que s’intensificava la globalització, apareixent com a resultat noves i urgents necessitats humanes. Els drets humans emergents pretenen traduir aquestes noves necessitats en nous drets.
Observem l’esquema dels DDHH emergents i llegim el seu resum (Monterrey 2007, Institut de Drets Humans de Catalunya).
• Conèixer la importància dels DDHH de tots els éssers humans que habitem al món.
• Refleixonar l’evolució dels DDHH en els últims 70 anys.
• Concebre els DDHH com a universals, indivisibles i interdependents.
Què en penses de la nova declaració DDHH? Quines diferencies trobes amb l’original de 1947? Quina importància tenen els DDHH? Incorporaries algun dret més?
Aquest és l´enllaç per poder editar conjuntament la presentació:
https://docs.google.com/presentation/d/1TQP1ThlZYIntmAbUIAJiQKspOaYNRRP8puFc9I77XuA/edit?usp=sharing
PeaceWomen http://www.peacewomen.org/
Webinars de WILPF sobre dones, pau i seguretat https://www.youtube.com/user/wilpfinternational
WILPF Espanya https://wilpf.es/
Global Network of Women Peacebuilders http://www.gnwp.org/
PRIO Centre on Gender, Peace and Security https://www.prio.org/Projects/Project/?x=1681
Campanya #DónaVeu1325 http://donaveu1325.cat/
Anàlisi de la situació des de la perspectiva dels drets fonamentals
El cas és l’activitat que presenta una situació d’assetjament a les xarxes per motius de distintius religiosos en el vestir, però es pot adaptar a altres situacions. Els i les alumnes han d’analitzar-ho individualment i identificar els possibles drets que es poden veure afectats en el cas a partir de la informació donada en el Document 1.
Tot seguit es fa un breu debat per identificar els drets afectats.
Aquesta activitat estableix una relació de preguntes i dubtes que s’han de plantejar a l’alumnat i que s’han de resoldre amb la informació donada i la cerca d’altra informació per Internet. En grups de 4 es treballen les preguntes proposades i elaboren una fitxa en què identifiquin els diferents subjectes que intervenen en el cas, valorin l’actuació de cadascú i indiquin quin és el dret que consideren afectat.
Quan el grup ja té l’activitat feta, s’ha de posar en comú amb la resta de grups i discutir els aspectes coincidents i els discrepants, amb argumentació i moderat pel professorat.
En finalitzar l’activitat el professorat pot plantejar les següents qüestions:
● Com podem restablir la integritat de la persona que ha patit la vulneració?
● Té reparació el dany causat?
● Hem de castigar, en tot cas, els presumptes agressors?
● Qui ha de determinar, en el seu cas, la pena que correspon?
● Hem d’escoltar els culpables?
● Qui té la potestat per reparar aquestes situacions en els estats democràtics?
El grup d’alumnes, dirigit pel professorat, simula un judici, no tant per donar una resposta jurídica al cas, sinó per saber que el dret pretén donar resposta als problemes socials i es necessiten arguments per poder convèncer.
Proposta de pel·lícula: Philadelphia, dirigida per Jonathan Demme, 1993.
La Guia per a la simulació judicial serveix al professorat per poder conduir la simulació: assignació de rols i preparació dels arguments, que pot acompanyar-se del visionat d’alguna pel·lícula (tot i que, si hi ha possibilitat, també es pot anar a veure un judici real).
S’escenificarà un judici i el professorat assignarà rols: acusat, jutge, advocat defensor, fiscal i un jurat de 6 estudiants que haurà de decidir si l’acusat és culpable o innocent. La resta de la classe pot fer el rol de testimoni inculpatori o exculpatori i podrà argumentar en un sentit i en l’altre, sempre que demani la vènia del jutge o jutgessa per intervenir.
Aquí el professorat ha d’acompanyar l’alumnat perquè pugui diferenciar entre el que són prejudicis i afirmacions sense fonaments i els raonaments lògics en relació amb les proves practicades.
Aquesta activitat es pot fer en tres fases: la primera, assignació de rols en funció de les preferències de l’alumnat perquè preparin els seus arguments; la segona, visualització d’una pel·lícula o, fins i tot, assistència a un judici (si el grup és petit); i la tercera, el judici.
Es tracta de reflexionar sobre tot el que s’ha treballat durant el judici i el cas analitzat.
L’alumnat tornarà a revisar el document de Els dubtes per refer la graella de subjectes /actuació /dret fonamental afectat. Es donarà resposta a diverses qüestions plantejades al document relatiu al dret a la tutela judicial.
5. Un nou cas i/o un Document de Bones Pràctiques
L’aplicació de l’aprenentatge pot culminar amb dues activitats:
a) La realització d’un nou cas, una nova situació o problemàtica en matèria de drets que hauran de resoldre a partir dels aprenentatges adquirits. Caldrà identificar els drets afectats i establir els mecanismes de protecció. El mateix alumnat pot ser l’encarregat de proposar o buscar situacions en què es produeixi una situació d’assetjament o ciberassetjament.
b) La preparació, per part de l’alumnat, d’una proposta de protocol o de bones pràctiques —per aplicar al centre o en un àmbit territorial superior— per poder evitar que casos com aquests es produeixin i, en el cas que no es pugui evitar, saber com han d’actuar a títol personal i com ho han de fer les diverses autoritats. Caldrà que els i les estudiants comprovin si el centre disposa d’un protocol, el revisin prestant especial atenció als diferents subjectes implicats (víctima, agressor i observadors) i estudiïn els mecanismes de protecció de la víctima que es poden activar des del centre.