Aquest projecte beneficia principalment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i a l’empresa privada encarregada de l’execució de l’obra. També en surt beneficiat l’Ajuntament de Tiana, que pot presentar-se com un govern que promou l’habitatge social sense assumir el control total del projecte ni garantir que aquests pisos siguin destinats als habitants locals. A més, es pagaran mitjançant fons Next Generation, que també es destinaran a pacificar el carrer Matas, un punt d’entrada crucial per als veïns de Can Gaietà i Frares per accedir a les seves llars.
Tot i això, els joves de Tiana són els principals perjudicats. El nombre de pisos reservats per a ells és molt reduït (l’ajuntament fa uns càlculs aproximats, qui ni ell està segur), fet que no resol el problema real de l’accés a l’habitatge per als residents. A més, la gestió d’aquests habitatges recaurà en l’AMB i en l’empresa privada, allunyant la capacitat de decisió del poble. L’increment de població sense millorar les infraestructures, com el transport públic, només empitjorarà la qualitat de vida a Can Gaietà.
Imatge pública i rèdit polític: Presentar la construcció de pisos dotacionals com una solució a la crisi de l’habitatge pot ajudar Junts per Tiana a millorar la seva imatge com a impulsors de projectes socials, especialment de cara a les pròximes eleccions.
Finançament extern: Acords com aquest permeten accedir a recursos financers d’institucions com l’AMB o fons europeus, com els Next Generation, sense que l’Ajuntament hagi de destinar grans recursos propis. Aquests fons, a més, no només es destinaran a la construcció dels pisos, sinó també a pacificar el carrer Matas, una via important per als veïns de la zona, que han de creuar-lo diàriament per accedir a Can Gaietà i Frares.
Relacions amb institucions i empreses privades: Col·laborar amb l’AMB i una empresa privada pot enfortir les relacions polítiques i facilitar projectes futurs amb finançament extern, consolidant el poder de l’Ajuntament.
Interessos privats: El projecte podria implicar beneficis econòmics per a certs grups propers a l’administració, establint relacions empresarials privilegiades.
Desviació d’atenció: L’Ajuntament podria estar utilitzant aquest projecte per desviar l’atenció de promeses incomplertes, com el bosc urbà, i centrar-se en la narrativa de l’habitatge social.
Cessió de responsabilitat: Cedir la gestió del projecte a l’AMB i a l’empresa privada allibera l’Ajuntament de responsabilitats futures, ja que qualsevol problema podria ser atribuït als altres agents implicats.
Consolidació del control polític: Tenir el suport de l’AMB i empreses privades pot reforçar el poder del partit local, donant-los més influència sobre altres àrees municipals.
Capital polític per a futures eleccions: Salvatierra podria utilitzar aquest projecte per projectar-se com un líder compromès amb l’habitatge social, intentant contrarestar les crítiques veïnals.
Beneficis a llarg termini: Aquest projecte pot establir el terreny per a aliances futures amb empreses privades o institucions, oferint beneficis per al partit o per a la seva trajectòria política personal.
El projecte genera molts dubtes sobre la seva transparència i la seva gestió. L’oposició veïnal, la manca de consulta i el secretisme en les negociacions fan pensar que hi ha interessos ocults.
El control del projecte per part de l’AMB i d’una empresa privada, sumat a la manca de garanties per als joves de Tiana, fa sospitar que es prioritzen interessos polítics i econòmics externs, en lloc de respondre a les necessitats reals de la comunitat local.
Els fons Next Generation, que es destinaran també a pacificar el carrer Matas, semblen un intent de maquillar l’impacte negatiu del projecte, desviant l’atenció de les preocupacions reals dels veïns.