Amb motiu del 25 de novembre, vam dur a terme una activitat especial per commemorar el Dia Internacional de la No Violència contra les Dones. L'objectiu d'aquest repte va ser reivindicar els drets de les dones a viure lliures de violència. Per tal d'aconseguir-ho, vam organitzar una performance titulada "Missa Feminista Reivindicativa" en honor a les germanes Patria, Minerva i María Teresa Mirabal, assassinades brutalment pel dictador dominicà Rafael Leónidas Trujillo el 25 de novembre de 1960 a la República Dominicana.

La lluita incansable de les germanes Mirabal contra l'opressió del règim trujillista va tenir un impacte tan gran que va traspassar fronteres. El seu sacrifici va ser tan significatiu que, dues dècades després del seu assassinat, el 25 de novembre va ser declarat "Dia Internacional Contra la Violència cap a les Dones" en la Primera Trobada Feminista de Llatinoamèrica i del Carib, celebrada a Bogotà, Colòmbia, el juliol de 1981. Posteriorment, el 17 de desembre de 1999, l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va designar oficialment aquesta data com el "Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona", per mantenir viu el record de les germanes Mirabal i els seus brutals assassinats.

El dictador Trujillo pretenia silenciar les germanes Mirabal, però les seves veus van ressonar més fort que mai, inspirant generacions de dones a continuar la lluita feminista a tot el món. La seva essència segueix viva i el seu llegat perdura a través del temps. Les tres papallones Mirabal van travessar fronteres per exigir igualtat, equitat i la fi de la violència contra les dones. La frase de Minerva Mirabal, "Si me matan, sacaré mis brazos de la tumba y seré más fuerte", es va convertir en el nostre lema i va inspirar el Sermó-Manifest que vam presentar durant la nostra "Missa en Memòria de les Germanes Mirabal".

Com vam representar el nostre repte 25N?

Per donar visibilitat a la lluita feminista i reivindicar el 25 de novembre, vam decidir escenificar una "Missa Feminista i Reivindicativa en Memòria de les Germanes Mirabal" a la sala d'actes de l'Institut Severo Ochoa. Tant alumnes com professors van assistir a dues presentacions, amb una pausa de 20 minuts entre cada una, i una durada de 30 minuts per actuació.

La nostra missa va començar amb el lema "Esta misa no va de muerte sino, de vida" com a fil conductor de l'acte, amb cants gregorians de fons que creaven una atmosfera solemne. La nostra companya Ruth Panelli va recitar un poema que va emocionar profundament a tots els presents. Amb aquesta performance, volíem destacar la importància de la vida per sobre de la mort, i transmetre que, malgrat els desafiaments, la nostra lluita per la igualtat i els drets de les dones no s'aturarà mai.

L'acte va culminar amb una evocació poderosa: "Invocamos a los espíritus de todas las luchadoras, guerreras, brujas, combativas y rebeldes. Demos gracias por el legado que nos han dejado y poder resurgirlas hoy, como renacen las mariposas." "Yo invoco a las hermanas Mirabal, yo invoco a las hermanas Mirabal, yo invoco a las hermanas Mirabal."

En aquell moment, les tres germanes, Patria, Minerva i María Teresa, van sortir dels seus taüts simbòlics, mentre papallones voletejaven al seu voltant, representant la seva ressurecció i el poder transformador de la seva lluita. Per concloure la missa, i reforçar el missatge que la nostra cerimònia "No va de muerte sino, de vida", les tres germanes ressuscitades, juntament amb la sacerdotessa, La Mariana, La Fabi i La Gaby, companyes del cicle que interpretaven el paper de "Lloronas", van repartir papallones entre els assistents com a símbol de vida i de la lluita feminista. Tot això va estar acompanyat de la cançó "La llorona" de la cantant mexicana Chavela Vargas, que va donar un toc emotiu i inspirador a l'acte.