Encetem una nova escola d'estiu i ja en van quaranta-una. I aquest any estem aquí amb la motivació i l'alegria que ens dona el reconeixement a la feina feta. Ens podem sentir orgulloses i orgullosos del nostre granet de sorra dins la FMRPC que recentment ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi.

I tot i els premis nosaltres continuem aquí, al peu del canó; i en aquesta quaranta-unena edició volem reflexionar al voltant de la personalització de l'aprenentatge.

En paraules de César Coll, personalitzar no és altra cosa que donar veu a l'alumne. I això volem fer: posar-lo al centre. Fem-los protagonistes!

L'alumne s'ha d'implicar en el seu procés i prendre decisions sobre què, com i quan aprendre. Cal que l'aprenentatge connecti amb els seus interessos i experiències per a que tingui un valor i un sentit per a ell.

Però l'alumne no és l'únic que ha de prendre decisions. També ho hem de fer els professionals del món de l'educació. I podem començar preguntant-nos: i jo com ho veig? I tu com ho veus? Reflexionar en equip per prendre decisions col·legiades sobre les pràctiques educatives que duem a terme en els nostres centres. Fins a quin punt incorporen interessos, objectius i opcions de l'alumnat?

Podríem pensar que llavors tants caps tants barrets però l'escola és per tots i cadascun d'ells. D'això en parlarem enguany.

També parlarem sobre el necessari procés de transformació dels centres per a que això sigui possible. Cal dissenyar, acompanyar i orientar l'entorn d'aprenentatge, tot tenint en compte un concepte ampli d'entorn ja que l'alumne aprèn dins i fora de l'escola.

Aquests processos de canvi sovint comporten malestar, neguit i perquè no dir-ho?: negativisme en el claustre. Però hem d'estar convençuts que aquest és el camí a recórrer si el que volem són infants que aprenguin a aprendre.

Aquest camí pren encara més sentit dins el marc d'un currículum, amb tota certesa massa extens, que ens demana programar i avaluar des de l'enfocament competencial.

Així doncs tot lliga. Cinc tallers aparentment desvinculats però que tanquen un cercle.

Però enlloc d'un cercle imaginem-ho com una espiral que va creixent i extenent-se per arribar cada cop a més centres i docents.

Sigui com sigui, cercle o espiral, esperem que aquesta Escola d'Estiu que encetem surti rodona i ens aporti moments de reflexió compartida, debat constructiu, relax sota el lledoner i creixement personal.

Endavant!