Ponència inaugural
Jordi Bertran Luengo (URV): L'humanisme en la gènesi de la nova fórmula escènica dels balls parlats
Jordi Bertran Luengo (URV): L'humanisme en la gènesi de la nova fórmula escènica dels balls parlats
Sobre l'autor
Doctor en Estudis Humanístics (URV) i llicenciat en Filologia Catalana (UB). Des de 1985 ha exercit com a gestor cultural i des de 2016 com a professor de la URV, on ensenya patrimoni al Màster Erasmus Mundus en Transicions i Innovacions en Enoturisme. També ho havia fet com a professor de màsters i postgraus en gestió cultural a UdG, URL i URV. Premi Josep M. Pujol a la millor tesi doctoral d’humanitats 2024 (URV) i Premi Isidre de Rabassó d’Identitat Castellera 2024 (Colla Vella dels Xiquets de Valls). Autor d’un ampli nombre de publicacions sobre la festa, la teatralitat i la gestió cultural, entre elles: Tarragona amb C de castells i de cuina (PiC, 2025), El mestratge de la Sang de Tarragona. Història d’una confraria. 1545-2020 (Cossetània, 2020), Breu història dels castells i la muixeranga als Països Catalans (Pagès, 2019), Manual sobre el foc i la pirotècnia en les festes (Generalitat de Catalunya, 2006), Santa Tecla. Les Festes de Santa Tecla: identitats tarragonines (Arola, 2004), Festes de Catalunya. Una mostra de la diversitat del patrimoni popular (Lunwerg, 2001), o Els colors de Santa Tecla. La festa gran de Tarragona (El Mèdol, 1998). Soci d’Honor dels Castellers de Vilafranca, de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, dels Portadors del Bou de Tarragona i de la Moixiganga de Tarragona. Ha estat casteller de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, i un dels recuperadors del ball de diables i l’àliga de Tarragona. Va conduir la recuperació de les Festes de Santa Tecla de Tarragona entre 1985 i 2009, i ha dirigit el Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú, la Fira Mediterrània de Manresa, les Festes Decennals de Valls de 2011 i 2022 i el projecte del Museu Casteller de Catalunya.
Resum de la ponència
Lluny de considerar-los únicament com a expressions folklòriques, defensem que els balls parlats són també productes culturals profundament vinculats als corrents de pensament de l’edat moderna.
Així, s’hi destaca que l’humanisme, amb la seva aposta per la centralitat de la persona i la capacitat crítica, va influir en la configuració d’aquestes peces. Els balls parlats esdevenen, en aquest sentit, espais on el diàleg, la paraula i la confrontació d’idees prenen protagonisme.
També posem en relleu el concepte de nova fórmula escènica, entenent els balls parlats com una forma híbrida que combina tradició i innovació. En aquest procés, incorporen influències del teatre d’arrel medieval, i desenvolupen una estructura pròpia basada en l’agilitat dramàtica i la interacció amb el públic.
Finalment, es defensa la necessitat d’abordar els balls parlats des d’una doble perspectiva: històrica, per entendre el context humanista que els origina, i textual, per analitzar-ne els mecanismes expressius. Aquesta aproximació permet revalorar-los com una peça clau dins la història del teatre català i com un reflex viu de les tensions i aspiracions de la societat que els va veure néixer.
Paraules clau
Teatralitat, balls parlats, teatre, festa, Santa Tecla