Des de la comissió organitzadora del III Congrés Internacional de Balls Parlats. Els balls parlats des de la perspectiva de gènere, ens plau comunicar-vos que resta obert el període per presentar comunicacions.
Els balls parlats han constituït a l’àmbit geogràfic del Camp de Tarragona i del Penedès –i també en els territoris adjacents com la Conca de Barberà i el Priorat– un element de cabdal importància en la representació del teatre popular de carrer. Aquest tipus de manifestació festiva, tot i ser característica del centre i del sud de Catalunya, no n'és exclusiva, sinó que en altres àrees geogràfiques peninsulars –com a l'Aragó, al País València i a Euskal Herria–, en zones europees –com el nord de Portugal, bona part del sud de l'estat francès, així com a la Itàlia mediterrània–, i fins i tot en països d’ultramar de colonització ibèrica, aquest tipus de pràctiques populars també hi són presents.
Unes manifestacions artístiques d’àmplia varietat temàtica on el patriarcat històricament ha atribuït a la dona un rol molt concret: ser la responsable de les malifetes, la instigadora del pecat, la víctima i la responsable dels fets més tràgics, de la incredulitat dels convilatans, de les desgràcies ocasionades... és a dir, l’ase dels cops de tots els mals on recau la ira social. Uns fets que evidencien clarament les desigualtats en què vivia mitja part de la població fins ben entrat el segle XX, sinó també en el present.
Amb el rerefons del congrés Els Balls Parlats a la Catalunya Nova (Teatre Popular Català) –Tarragona, 3-5 d’abril de 1990– i el posterior II Congrés Internacional de Balls Parlats. Teatralitat Popular i Tradició –Tarragona, 24-26 de setembre de 2014–, la comissió organitzadora del III Congrés es proposa convertir-lo en un esdeveniment que possibiliti un espai d’encontre, de diàleg, de debat i de reflexió entorn aquest nou enfocament, enfront aquesta nova visió femenina del segle XXI. I no només pròpiament dins l’àmbit del Principat, sinó que, amb visió internacional, amb altres territoris que comparteixen aquest passat –i present– cultural.