1) Objectius d’aprenentatge

Al final de la sessió l’alumnat podrà:

1. Identificar i descriure els criteris de classificació d’una empresa i aplicar-los correctament a casos reals o simulats (sector, àmbit geogràfic, dimensió i propietat del capital).

2. Analitzar i comparar com aquests criteris condicionen el funcionament i l’estratègia empresarial (estructura, costos, mercat, grau de competència i objectius).

3. Reconèixer el marc jurídic de l’activitat empresarial i distingir les formes jurídiques treballades (empresari/ària individual, SRL, SA, societat laboral i cooperativa) segons capital, responsabilitat, nombre de socis i fiscalitat.

4. Seleccionar i justificar la forma jurídica més adient en un cas pràctic, valorant necessats de capital, nivell de risc (responsabilitat), estructura de socis i impacte fiscal.

5. Definir i explicar la importància de la localització i la dimensió com a elements clau de la realitat empresarial, relacionant-los amb competitivitat, costos i capacitat operativa.

6. Avaluar i justificar decisions de localització i dimensió a partir de factors determinants (clients, proveïdors, infraestructures, costos, mà d’obra, regulació i competència), comparant alternatives.

7. Diferenciar i aplicar estratègies de creixement intern mitjançant la Matriu d’Ansoff (penetració de mercat, desenvolupament de producte, desenvolupament de mercat i diversificació), valorant risc i coherència amb l’objectiu.

8. Identificar, comparar i justificar estratègies de creixement extern (fusió, absorció, participació, hòlding) i de cooperació (joint venture), analitzant avantatges, inconvenients i riscos d’integració o col·laboració.

1.2 Forma jurídica

Empresa individual (empresari/ària individual)

És una persona física que exerceix l’activitat en nom propi. La diferència clau és la responsabilitat il·limitada: respon dels deutes amb el patrimoni personal. Normalment no exigeix capital mínim i tributa per IRPF; és una fórmula simple i ràpida de constituir, adequada per negocis petits o inici d’activitat.

Societat limitada (SL o SRL)

És una persona jurídica (societat) amb responsabilitat limitada: els socis només responen fins al que han aportat. Requereix capital mínim (habitualment reduït) i tributa per Impost sobre Societats (IS). És molt comuna en pimes perquè combina protecció patrimonial i una gestió relativament flexible.

Societat anònima (SA)

També és una persona jurídica amb responsabilitat limitada, però pensada per a empreses de més dimensió o amb necessitat de captar inversió. El capital està dividit en accions (més fàcil d’entrar i sortir d’inversors) i sol exigir capital mínim més alt. Tributa per IS i comporta una organització i formalitats més exigents que una SL.

Societat cooperativa

És una societat d’economia social on els socis s’organitzen de manera democràtica (habitualment, una persona = un vot). La responsabilitat acostuma a ser limitada i el capital es fixa segons estatuts (no sempre hi ha un mínim uniforme). L’objectiu prioritari és satisfer necessitats dels socis (treball, consum o serveis) més que maximitzar benefici, i tributa habitualment per IS amb règims específics segons normativa.

Diferències clau 

• Responsabilitat: il·limitada (empresa individual) vs limitada (SL, SA, cooperativa).

• Capital i complexitat: baixa i simple (individual) → moderada (SL) → més alta i formal (SA) → variable i participativa (cooperativa).

• Governança: propietari únic (individual), socis segons participacions (SL/SA), democràtica (cooperativa).

• Fiscalitat: IRPF (individual) vs IS (SL, SA i habitualment cooperativa).
  
  

1.3 Localització i dimensió com a elements caracteritzadors de la realitat empresarial

La localització i la dimensió són dues decisions estructurals que defineixen com funciona una empresa i fins a quin punt pot ser competitiva. La localització afecta costos, accessibilitat al mercat, logística i capacitat d’atraure recursos; la dimensió condiciona la capacitat productiva, l’organització interna, l’accés a finançament i les economies d’escala. Ambdues decisions influeixen directament en l’estratègia i en les possibilitats de creixement.

1.3.1 Concepte de localització

La localització empresarial és la decisió sobre on situar l’activitat (punt de venda, planta de producció, magatzem, oficina, etc.). És clau perquè condiciona el cost total, el temps de resposta al client, la qualitat del servei i l’encaix amb el mercat. No és només una decisió “geogràfica”: és una decisió estratègica, perquè pot generar avantatges competitius (proximitat, costos menors, millor distribució).

1.3.2 Factors determinants en la localització empresarial

• Proximitat al mercat (clients): redueix costos de distribució i millora rapidesa i servei, especialment en comerç i serveis.

• Proximitat a proveïdors: important si la matèria primera és pesada, perible o si cal subministrament freqüent.

• Infraestructures i accessibilitat: carreteres, transport, ports, xarxa digital; afecten logística i operativa.

• Costos del sòl i instal·lacions: lloguer/compra, costos energètics i manteniment; impacte directe en costos fixos.

• Disponibilitat i cost de mà d’obra: presència de personal qualificat o especialitzat, i nivell salarial de la zona.

• Entorn competitiu i sinergies: estar a prop de competidors pot ser risc (més rivalitat) o oportunitat (efecte clúster, atraure demanda).

• Factors legals i fiscals: normativa, permisos, impostos locals, polítiques de suport empresarial.

• Factors socials i ambientals: qualitat de vida, acceptació social, sostenibilitat, limitacions mediambientals.

1.3.3 Concepte de dimensió

La dimensió empresarial fa referència a la mida de l’empresa, habitualment mesurada amb indicadors com el nombre de persones treballadores, el volum de negoci (vendes) o l’actiu total. La dimensió és important perquè influeix en:

• la capacitat productiva i d’atendre demanda,

• l’estructura organitzativa (més departaments i jerarquia com més gran),

• les economies d’escala (cost unitari menor amb més volum, fins a un límit),

• l’accés a finançament (més facilitat de captar recursos si hi ha solvència),

• i el nivell de flexibilitat (les petites s’adapten més ràpid; les grans poden ser més rígides però més potents).

Idea clau d’examen: la dimensió no és “millor o pitjor” per si mateixa; depèn del sector, del mercat i de l’estratègia.

1.4 Estratègies de creixement empresarial: intern i extern

El creixement empresarial és l’augment de la dimensió o capacitat d’una empresa (més vendes, més mercat, més producció, més línies de negoci). Pot ser:

• Creixement intern (orgànic): l’empresa creix amb els seus propis recursos i decisions internes.

• Creixement extern (no orgànic): l’empresa creix mitjançant adquisicions, integracions o aliances amb altres empreses.

1.4.1 Creixement intern: Matriu d’Ansoff

La Matriu d’Ansoff combina dos eixos: productes (existents o nous) i mercats (existents o nous). D’aquí surten quatre estratègies, ordenables per nivell de risc (de menor a major):

1. Penetració de mercat (producte existent / mercat existent)
   Objectiu: vendre més del mateix als mateixos clients o mercat. Exemples: promocions, millor servei, més publicitat, augment de distribució. És l’estratègia amb menys risc perquè treballa amb producte i mercat coneguts.

2. Desenvolupament de producte (producte nou / mercat existent)
   Objectiu: oferir productes nous o millorats als clients actuals. Exemples: nova gamma, innovació, complements. Té risc moderat perquè el mercat és conegut però el producte és nou.

3. Desenvolupament de mercat (producte existent / mercat nou)
   Objectiu: vendre el mateix producte en nous segments o noves zones geogràfiques. Exemples: exportació, nous canals, nous públics. Risc moderat perquè el producte és conegut però el mercat és nou.

4. Diversificació (producte nou / mercat nou)
   Objectiu: entrar en nous negocis, amb productes nous per mercats nous. És la de major risc, perquè requereix aprendre sobre producte i mercat alhora, però pot generar grans oportunitats si es gestiona bé.
   
   

1.4.2 Creixement extern: concentració i cooperació

A) Estratègies de concentració (integració empresarial)

Busquen créixer ràpid augmentant mida o control del mercat mitjançant integracions.

• Fusió
  Dues (o més) empreses s’uneixen i formen una nova empresa. L’objectiu sol ser guanyar dimensió, sinergies i quota de mercat.

• Absorció
  Una empresa absorbeix una altra: la comprada desapareix jurídicament i queda integrada en l’empresa absorbent. Permet creixement ràpid i control directe.

• Participació
  Una empresa compra una part del capital d’una altra per influir o controlar-la (segons el percentatge), sense necessitat d’integració total. Pot ser estratègica per entrar en mercats o assegurar proveïment.

• Hòlding
  Estructura en què una societat matriu controla diverses empreses mitjançant participacions en el capital. Permet controlar un grup empresarial, diversificar riscos i centralitzar decisions.

B) Estratègies de cooperació o col·laboració

Permeten créixer sense comprar ni absorbir completament.

• Joint venture
  Acord entre dues o més empreses per crear un projecte o societat conjunta amb un objectiu específic (p. ex. entrar en un nou país, desenvolupar una tecnologia). Cada empresa aporta recursos i comparteix riscos, però manté la seva independència fora del projecte.