En aquesta activitat veurem el capítol “La tòfina: el secret del bosc” del programa “Quèquicom” de Canal 33.
L'Àngel i la Fina són dos tofonaires de Centelles que fa quaranta anys que es dediquen a buscar els fruits d'aquest fong. Tenen una arma secreta: la seva gossa Nica, ensinistrada perquè trobi tòfones negres, els diamants del bosc. Al mercat es paga entre els 500 i els 1.200 euros el quilo. Tot i que els tofonaires són esquius i mai no revelen els seus trucs, a la Georgina Pujol li ensenyen a trobar-ne i collir-la quan està madura. Per extreure-la de sota terra, cal vigilar de prop la gossa que no se la mengi abans d'arribar-hi, i usar un estri punxegut: el cercatòfones.
Des d'un punt de vista biològic, les tòfones s'inclouen en el gènere Tuber, un fong de la classe dels ascomicets. Entre les diferents espècies del gènere, unes 40, només quatre tenen sortida comercial. La "Tuber melanosporum", la tòfona negra o del Perigord, n'és una. A Catalunya també es conrea i viu associada a les arrels d'alzines, roures i avellaners. En Marcos Morcillo és biòleg i té una empresa que investiga nous mètodes per sembrar tòfona. Amb ell veiem com i on es planten, i els avantatges que té el seu cultiu. Al nostre país, les plantacions són joves, però ja hi ha conreades unes 500 hectàrees.
Per reproduir-se, la tòfona té una eina potent: una olor intensa i salvatge que atrau diversos animals. Les bèsties, com el porc senglar, se les mengen i quan les excreten, dispersen les espores. A Lucta, una empresa que fabrica fragàncies i additius per a l'alimentació animal, han aïllat uns components volàtils de la tòfona negra. Allà posen a prova la capacitat olfactiva de la Georgina, que prova d'identificar-los a cegues. I el resultat és que no tots els seus components són tan seductors, quan s'oloren per separat...
I amb en Nando Jubany, xef de Can Jubany, buscarem un altre tipus de tòfones més gustoses. I veurem si realment hi ha diferències entre les silvestres i les conreades.