Vestida de nit
Escrit per Ignasi Vargas - Coordinador
SÍLVIA PÉREZ CRUZ
Sílvia Pérez Cruz, té una gran història dins de l'àmbit musical. Sap tocar el saxó i el piano. Ha tocat a diversos grups com Bossa Nova, també ha tocat en grups de funky i Jazz. Entre els 12 i 18, es mou per Hungría, Itàlia, França i Noruega cantant amb una Coral. Als 18 anys es trasllada a Barcelona. L'any 2011, acaba l'etapa d'aprenentatge. Després d'aquesta temporada, treu un disc dedicat al seu pare. Avui en dia, Sílvia Pérez Cruz és una artista de ressò, on viatja per diversos països cantant. A continuació deixem una de les seves cançons més famoses anomenada Vestida de Nit, la qual parla de la meravella que tenim en aquesta costa, la nostàlgia del mar antic, i de com un se sent quan passeja per la sorra humida de sa platja.
Pinto les notes d'una havanera
blava com l'aigua d'un mar antic.
Blanca d'escuma, dolça com l'aire,
gris de gavines, daurada d'imatges,
vestida de nit.
Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m'abracen, sento com callen,
el vent s'emporta tot l'horitzó.
Si pogués fer-me escata
i amargar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d'aquest món d'enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol
Els vells em parlen plens de tendresa,
d'hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.
Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d'un lloc de sol.
Porten tonades enamorades.
Dones i Pàtria, veles i flors.
Si pogués fer-me escata
i amargar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d'aquest món d'enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.
Pinto las notas de una habanera
azul como el agua de un mar antiguo.
Blanca de espuma, dulce como el aire
gris de gaviota, dorada de imágenes
vestida de noche.
Miro el paisaje, busco palabras,
que omplan los versos sin desazón.
Los pinos me abrazan, escucho como callan
el viento se lleva todo el horizón.
Si pudiera hacerme escata
y esconderme en la playa
para escuchar sonidos y tardes del pasado,
de este mundo de añoranza,
amor y calma, perfumado de luna fuego y ron.
Si pudiera subirme a la ola más alta
y adornar las palmeras el recuerdo
esparcir con canela todas las calas
y con conchas hacerles una cuna.
Los viejos me hablanllenos de ternura,
de horas vividas con emoción.
Jóvenes todavía, fuertes y valientes,
príncipes de red, héroes de tormenta,
amigos del buen tiempo.
Los ojos inventan nuevas historias,
barcos que vuelven de un sitio de sol.
Llevan tonadas enamoradas.
Mujeres i Patria, velas y flores.
Si pudiera hacerme escata
y esconderme en la playa
para escuchar sonidos y tardes del pasado,
de este mundo de añoranza,
amor y calma, perfumado de luna fuego y ron.
Si pudiera subirme a la ola más alta
y adornar las palmeras el recuerdo
esparcir con canela todas las calas
y con conchas hacerles una cuna.