Bernie Dodge

CINC REGLES PER A DISSENYAR UNA FABULOSA WEBQUEST

autor: Bernie Dodge(*) actualitzat novembre 2008

Si anem a qualsevol cercador trobarem milers d'exemples de WebQuest de diferent qualitat. Algunes han estat dissenyades a corre-cuita, d'altres s'han anat desenvolupant i enriquint a mesura que han estat utilitzades i d'altres ni tan sols poden ser considerades WebQuest.

Analitzant les diferents WebQuest existents s'han establert cinc regles per a la construcció d' una fabulosa WebQuest.

PRIMERA REGLA

1- LOCALITZI LLOCS FABULOSOS

Allò que diferencia una bona WebQuest d'una fabulosa WebQuest és la qualitat dels "llocs web " de la xarxa utilitzats. Segons l' edat dels alumnes i segons l'aprenentatge específic que vulguem obtenir seran unes webs o altres, però sempre voldrem trobar webs que valguin la pena, que siguin interessants, que estiguin actualitzats i que facin referència a recursos que normalment els alumnes no tenen a l' escola.

1.1- CAL DOMINAR UN CERCADOR

Per trobar aquests bon llocs és de gran ajuda dominar completament el funcionament d'un o dos dels més potents cercadors. La tria depèn dels gustos personals però els entesos recomanen actualment Google com el millor.

Generalment fem les cerques teclejant algunes paraules al cercador i després ens obrim pas en una selva de llocs sense interès. És molt millor aprendre les tècniques de cerca avançada i àlgebra booleana així com les característiques específiques dels grans cercadors per trobar més ràpidament allò que ens interessa.

1.2- SONDEGI EN LES PROFUNDITATS DE LA WEB.

Segons l'informe Bergman 2000, actualment existeixen més de 550 mil milions de pàgines, però només mil milions es poden trobar mitjançant els motors de cerca convencionals. Allò que queda al costat fosc amagat de la xarxa inclou: arxius de diaris, articles de revistes, bases de dades, imatges, documents, directoris de patrimonis de museus i altres. Trobar algun d'aquests llocs pot aportar un toc únic i interessant a la nostra WebQuest.

Per exemple: Si volem crear una WebQuest sobre balenes; un relat periodístic sobre unes persones que intenten salvar una balena varada afegiria interès humà i dramatisme a una lliçó que d'altra banda podria ser rutinària. Una cerca en una Base de Dades de Pel·lícules ens portarà a una pàgina que ens mostra com s'han representat les balenes en la cultura popular. Si incloem aquests llocs estem enfortint el lligam entre allò que ensenyen a l'escola i la seva importància en el món de fora de l'escola.

1.3- NO PERDI ALLÒ QUE HA TROBAT

Guardar tot allò que anem trobant de manera que hi puguem accedir en el moment oportú no és una cosa fàcil, ja que sovint utilitzem diferents ordinadors o rebem una adreça interessant per e-mail, etc.

Hi ha a la xarxa llocs on poder guardar els preferits, cal donar-se d'alta en un compte gratuït allà s'hi poden organitzar els preferits per categories i subcategories i trobar-los sempre de manera ràpida.

SEGONA REGLA

    • 2- ORGANITZAR ELS ALUMNES I ELS RECURSOS

Tots els professors al cap d'un cert temps d'ensenyar ja dominen l'organització tant dels nens com dels recursos. L'experiència de no tenir suficients materials a l'aula ensenya a coordinar les activitats per a compartir recursos. Aquesta mateixa habilitat es pot aplicar quan no tenim problemes d' accés a un nombre suficient d' ordinadors. Una excel·lent WebQuest és aquella que preveu que cada ordinador s'estigui utilitzant de manera òptima i que cada alumne estigui fent alguna activitat significativa en cada moment

    • 2.1 L'ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS.

Tant en el moment actual com en un futur més proper no hi haurà ordinadors suficients per a tots els alumnes. La resposta creativa per aquesta situació és organitzar les activitats de manera que qualsevol punt d' accés s'estigui utilitzant adequadament. Les següents són algunes de les possibilitats.

    • a) Un ordinador es pot utilitzar per orientar la discussió i l'exploració de tota la classe i és el professor i no pas els alumnes qui en controla el ritme.
    • b) D' 1 a 10 ordinadors es poden utilitzar com estacions d' aprenentatge per a un grup d' estudiants mentre els altres treballen fora de línia.
    • c) Si els alumnes tenen un accés programat (i sovint limitat) a Internet a l'aula d'informàtica, aleshores una WebQuest ben organitzada ha de compatibilitzar les activitats amb i sense ordinador de manera que quan se'n disposi es pugui rendibilitzar al màxim.
    • d) Si els ordinadors no tenen accés a Internet però estan en xarxa, els alumnes accediran als arxiu web que el professor haurà guardat prèviament en el disc dur d'un dels ordinadors.
    • 2.2 L' ORGANITZACIÓ DE LES PERSONES.

El disseny d'una excel·lent WebQuest inclou també la qüestió de com organitzar el alumnes. Disposar del coneixement previ d'estratègies d'aprenentatge col·laboratiu és molt útil per als dissenyadors de WebQuest. Segons Johnson y Johnson (2000) les característiques d'un ambient d'aprenentatge col·laboratiu inclouen:

    • a) La Interdependència positiva: els alumnes han d'estar convençuts que no podran reeixir si no és conjuntament amb els altres.
    • b) Cal fomentar la interacció (si és possible cara a cara). Si els alumnes es veuen els uns als altres, fent per exemple les posades en comú en rotllana, és un estímul per a esforçar-se a fer un treball autèntic, real.
    • c) Responsabilitat individual i de grup. Cada grup és responsable de completar una tasca i cada individu assumeix la seva responsabilitat de la part que li correspon en el procés.
    • d) Competències interpersonals i de petits grups: La majoria de nens (i molts adults) necessiten que se'ls ensenyi a treballar junts.
    • e) Procés del grup: La conversa sobre com millorar l'eficàcia del grup s'ha d'anar construint de manera expressa durant el procés. L'elaboració d'una WebQuest s'aprèn tant davant de l'ordinador com quan els alumnes mostren, discuteixen o elaboren les conceptualitzacions dels altres. Les orientacions de com treballar junts han de ser un element integral del procés d'una WebQuest.
    • f) Com podem crear una interdependència positiva? Per exemple: si establim responsabilitats individuals diferenciades quan se'ls demana que cerquin diferents pàgines web o quan llegeixen les mateixes pàgines web des de diferents perspectives o punts de vista.
    • g) També es poden repartir les responsabilitats de producció de manera semblant a les tasques reals de la vida adulta (per exemple: el guionista, l'artista gràfic, el productor...).
    • h) El que cal però és evitar crear rols separats que no serveixin per aconseguir la informació que tots els membres de l'equip necessiten per aconseguir arribar a l'objectiu final.

TERCERA REGLA

3.1 MOTIVAR ELS ALUMNES A PENSAR.

Tot ens indica que els adults de demà necessitaran analitzar i sintetitzar informació per tenir èxit en la majoria de professions i per a exercir plenament la seva participació com a ciutadans.

Una WebQuest no és un instrument per a aprendre un llistat dels noms dels rius o dels períodes històrics, però pot proporcionar una base estimulant i complexa per a introduir-hi segments de coneixement que presentats d' una altra manera semblarien estàtics i inerts. En altres èpoques quan el coneixement era més estable, potser era suficient saber utilitzar la informació basada en els fets, però no actualment.

A les aules actuals ja interconnectades, un primer impuls de molts professors és tractar la xarxa com un simple extensió de la biblioteca escolar i assignar als alumnes el mateix tipus de treballs de recerca d' informació, fins i tot encara que se'ls demani un informe final presentat en Power Point, el pensament típic que hi ha implícit en l'activitat és simplement la paràfrasi i el resum. Sovint es desaprofita la utilització de les funcions més avançades del cervell.

    • 3.2 ACONSEGUIR QUE ELS ALUMNES FACIN LES TASQUES.

L'element bàsic d'una bona WebQuest és realitzar una gran tasca . La clau es troba en allò que demanem que els alumnes facin amb la informació. Els darrers sis anys, professors creatius han desenvolupat tasques que van més enllà de la repetició i involucren els seus alumnes en la solució de problemes, en la creativitat, el disseny i el raonament. Una llista d'aquestes tasques i exemples es poden trobar a la pàgina de la Taxonomia de les tasques.

https://sites.google.com/site/webquestestiu2017/tipus-de-tasca

QUARTA REGLA

    • 4.1 UTILITZI EL MITJÀ.

Hi ha professors que si només disposen d'un ordinador compensen aquesta dificultat imprimint les pàgines d' Internet seleccionades, d'aquesta manera els alumnes que no poden fer servir l'ordinador tenen alguna cosa per llegir. Però amb aquestes concessions no s'aprofita completament el mitjà. Una WebQuest que s'ajusti completament al model, no es pot plasmar fàcilment en paper.

    • 4.2 LES PERSONES.

Quines són les característiques úniques d'Internet? Primer hem de tenir en compte que Internet no és només una xarxa d'ordinadors; també és una xarxa de persones. A més de seleccionar pàgines interessants i apropiades per a què llegeixin els estudiants, els podem connectar amb persones expertes i compartir les seves experiències. Hi ha llocs de consulta a experts en molts diversos camps. Algun pare de família també pot per e-mail ajudar-nos sobre un determinat tema i durant un cert temps. Els nens d'altres classes, o escoles poden intercanviar aprenentatges i experiències.

Mitjançant una cerca i una selecció creativa podem enllaçar els alumnes amb altres persones que puguin facilitar-los informació amb un simple e-mail.

    • 4.3 LES CONVERSES.

Una altra propietat característica d'Internet és el fet que ens permet capturar converses i utilitzar-les com a matèria primera per aprendre. El fet d'escriure les nostres idees ajuda a donar-los claredat i ens permet el refinament i la correcció per part dels altres. Podem afegir un fòrum a la nostra WebQuest que permeti que els estudiants exposin les seves opinions i allò que han trobat i convidar els companys d'altres escoles que hi participin.

    • 4.4 IMPRESSIONS SELECTIVES.

La Web s'està convertint cada vegada més en un ambient multimèdia. Aviat s'assemblarà menys a un magazine complicat i més a la televisió. Però tot i que és molt important evitar que els alumnes es distreguin amb recursos massa enlluernadors i sorollosos que no ajuden a la funció educativa, també és important aprofitar, quan convingui els avantatges de la Xarxa en àudio, vídeo i imatges.

Incorporar una imatge digital (com per exemple una escena d'un carrer o una visita en viu d'un aquari) pot afegir molt interès. El lloc com “Earthcam” ens ajudarà a trobar imatges per qualssevol tema.

CINQUENA REGLA

Edificar suports, bastides, falques per aconseguir expectatives elevades.

Una fabulosa WebQuest demana als estudiants que facin coses que no fan normalment. Els alumnes ens poden sorprendre molt positivament si els proporcionem l'ajut que necessiten. Una bastida és una estructura temporal que s'utilitza per ajudar els aprenents a actuar amb una major destresa de la que realment disposen.

Una gran WebQuest construeix una bastida en l'apartat del procés, d'acord amb la necessitat d'anar fent accessibles les fites d'allò que els alumnes poden produir.

Segons Bernie Dodge (2000) en una WebQuest hi ha tres tipus de bastides: De Recepció, de Transformació i de Producció.

BASTIDES DE RECEPCIÓ: La Web ens permet posar els alumnes en contacte amb recursos que probablement no hagin vist abans. Si els alumnes no estan completament preparats per a extreure la informació important i adient d'aquest recurs, tota la resta de la tasca quedarà sense base. Una bastida de recepció proporciona l'orientació per aprendre allò que és significatiu d'un recurs donat i retenir-ne allò que s'ha après (guies d'observació, pautes per fer una entrevista, glossaris, diccionaris en línia, etc.)

BASTIDES DE TRANSFORMACIÓ. Les WebQuest impliquen que els alumnes transformin allò que llegeixen d' una manera nova. Com que no han tingut normalment aquesta experiència en la seva educació anterior, es poden beneficiar de l'ajuda explícita en processos com ara comparar, contrastar, trobar patrons entre un cert nombre d'objectes d'estudi semblants, produir una pluja d' idees, fer un raonament inductiu i prendre decisions.

BASTIDES DE PRODUCCIÓ. Les WebQuest usualment impliquen que els estudiants produeixin coses que mai han estat creades abans. Els aspectes de la producció de la tasca poden ajudar-se amb bastides que proporcionen als estudiants plantilles, guies atractives per a escriure i estructures multimèdia. Si fem una part del treball dels alumnes, els permetem que arribin més lluny del que podrien arribar per ells sols. En un cert termini de temps, cal esperar que els alumnes ja interioritzin les estructures que els proporcionem i puguin treballar de manera autònoma.

CONCLUSIONS

El model de WebQuest continua evolucionant. Amb el temps el nombre de WebQuest de qualitat s'incrementarà. Aquestes regles només pretenen que la següent generació de professors es puguin dedicar a desenvolupar-les des d'un millor punt de partida.

(*)Traducció al català i adaptació: Carme Barba