Data de publicació: 20/09/2014 09:33:44
Mai m’han agradat els comiats, tot i que la vida ja fa temps que m’ha ensenyat a viure’ls i acceptar-los. No és, per tant, que no et vulgui dir adéu, és que crec sincerament que sempre estaràs amb nosaltres. A cada webquest, en cada moment que gaudeixi a l’aula amb els meus alumnes o en cada lluita per millorar l’escola.
També en cada post o piulada que faci, perquè sempre has tingut clar que havíem de ser a internet, “si som, existim”, i hem de ser per arribar a la gent. Tampoc oblidaré el que m’has dit fa poc: “Quan veig que piules amb força és que la cosa va bé”, perquè crec que justament el que ens has transmès és vida i força per lluitar. I aquest és el llegat que ens has donat, les immenses ganes de viure i lluitar per una escola innovadora que doni resposta a la realitat actual.
Ets mestra i mestra de mestres, molts som qui t’hem d’agrair que un bon dia ens contagiessis les ganes de dedicar-nos a aquesta feina. Però també som molts qui t’hem d’agrair la teva bondat, generositat, exigència, estimació…. Per algun motiu als membres de webquestcat ens anomenaves “família”, perquè els llaços humans van molt més enllà dels professionals i, alhora, els omplen de contingut: Per aquest motiu ens estimem i estimem allò que fem.
Ens deixes, i no ens deixes, mentre nosaltres estiguem presents tu també hi seràs, i malgrat et trobem a faltar espero que la família de webquestcat tinguem les forces necessàries per tirar endavant.
No puc dir massa res més, només: Fins sempre Carme!. Sempre t’agrairé que un bon dia em convidessis a formar part del teu equip i que m’engresquessis a somniar els teus mateixos somnis. Gràcies de debó.
Anna Pérez