Carme BARBA
LA CARME BARBA COROMINAS
VA MORIR el dia 17 de setembre de 2014.
Descansa en pau.
25 d'abril de 2015
La Carme...
La vaig conèixer fa més de 15 anys..., va assistir a una xerrada meva a l’escola d’Estiu de l’AIEC,
pocs dies després, vaig ser jo qui va assistir a una xerrada seva sobre una metodologia amb un
nom molt estrany... WEBQUEST.
Mesos més tard, fent jo un curs TIC com alumne, el professor va organitzar un xat perquè ens puguéssim
assabentar d’una metodologia que venia d’Estats Units... A l’altre costat del xat em vaig trobar amb la Carme...
Hem voltat per Espanya, per Catalunya, xerrades, conferències, cursos, tallers..., estàvem molt a gust fent
formacions plegats. Ens compenetràvem perfectament ! i jo m’enriquia a cada actuació de la seva saviesa,
he aprés molt, molt de tu!
L’últim dia que ens vam trobar, vam passejar per un dels parcs de Terrassa, l’havien operat, estava recuperada,
estava contenta..., vam xerrar, hores i hores, idees de treball, nous projectes, activitats de futur...
El dia que em va trucar per telèfon i em va dir que estava malament, em va demanar perdó,
perdó perquè es moria, perdó perquè no podríem fer tots els projectes que havíem parlat...
A l’associació, WEBQUESTCAT, sempre parlem de la família, som una família, i la Carme,
era i és la nostra Mare!
Carme, sempre estaràs en el nostre cor, descansa en pau.
Sebastià Capella Priu.
LA CARME EMPRÉN EL VOL Ara asseguda al sofà noto com em ve el cansament dels dies difícils Sorpresa perquè no em sento trista. Estic feliç d'haver conegut la Carme, d'haver-la estimat i d'haver-la acompanyat en el seu darrer viatge. Li vaig prometre que el concurs de les Webquest portaria el seu nom, que li faria els dibuixos del seu conte i el publicaríem i que viuria sempre amb nosaltres. Que faríem tot el possible perquè el seu nom fos referent per totes les generacions venideres,
com ho ha estat per nosaltres. Vam parlar de la vida i la mort com dues bones amigues, com havíem fet sempre conversant
de les nostres coses. Vam conversar amb la teva família. Quan et vas cansar ens vas dir:
- Ara ja podeu marxar, ja he escoltat el que volia escoltar. I aquell dia ens vas fer fora. Em sento molt propera a tots vosaltres, grup de Webquest. He sentit com si els llaços fossin més forts.
Ara m'haureu d'ajudar a complir les promeses. Us vull dir-vos un parell de coses més: Ens va fer dues recomanacions: la vida s'ha de viure, perquè és molt
maca. La segona recomanació va ser: escriviu, escriviu tot, perquè això és el que queda. La Carme ha marxat tranquil·la, lúcida i amb les idees clares, com sempre; en mig de la tempesta
de llamps i trons. Gràcies Arnau i Delfí per haver-me deixat un espai. Adéu mestra de mestres. Adéu germaneta de l'ànima. Una abraçada d'osseta. (Així ens deiem cada vegada que ens acomiadavem)
Imma Palahí
Diuen que ningú no és imprescindible. També hem de reconèixer que les persones som úniques, i per aquest motiu, per molt que no siguem imprescindibles, som insubstituïbles.
La dona que va guanyar-se, de molt, l’interès d’incomptables docents, tant de primària com de secundària, va exercir la seva professió amb una dignitat insubornable. Intuïtiva, lluitadora i molt estimada pels seus alumnes. Mai va voler ser l’administradora dels embafadors protocols que dificulten la recerca educativa, ni tampoc va sotmetre’s a les estratègies de les polítiques educatives que malauradament canvien segons el cicle polític que ostenta el poder. Les seves idees educatives poden ser discutibles, la seva integritat no.
Els seus combats (contra la desídia i els interessos personals) sempre es van lliurar en el terreny pedagògic, on regna el diàleg, la imaginació i la generositat.
Carme Barba Corominas va desenvolupar una carrera culturalment vigorosa. Des de ben jove, la seva curiositat la va dur a iniciar un camí creatiu, actiu i de superació personal: va estudiar magisteri; un cop es va aixecar la prohibició, va ensenyar català; va escriure “Nens de Vidre”, una obra, tendra i delicada, guardonada amb el Premi Pere Calders de Literatura Catalana 1997, i va culminar la seva professió introduint innovadores metodologies d’aprenentatge a les aules i a internet. Sempre al servei de l’educació.
No ho va fer sola, certament.
Sebastià Capella i Carme Barba van fundar l’Associació Catalana de Webquest, inspirats en la metodologia creada pel nord-americà Bernie Dodge.
S’ha d’admetre que, tot i el poc reconeixement de l’administració educativa a la seva ingent tasca, des de l’Associació Catalana de Webquest s’ha promogut la recerca educativa: s’han assessorat nombroses tesines, es va aconseguir una menció d’honor del V Premi a la recerca i la innovació Educatives Angeleta Ferrer Sensat, i s’ha format a una bona part dels docents del nostre país. Carme Barba se’n va havent aconseguit que, amb les webquestes, s’hagi forçat un camí d’obertura en les rígides estructures dels estaments educatius.
Dit d’una altra manera, Carme Barba ens ha donat una gran lliçó.
Sonograma Magazine va tenir la fortuna de comptar amb la seva aguda intel·ligència. Com a redactora en cap va ser motor, va construir les línies bàsiques de la publicació i va promoure un espai pedagògic en una revista editada, només, per músics i docents. No va ser fàcil.
Iniciar una revista digital, la primera i única, ara fa set anys, va suposar un enorme esforç i moltes, moltes hores de feina, remant contracorrent, perquè tot estava per fer. També aSonograma Magazine, Carme Barba hi va deixar un missatge nítid: promoure un espai cultural que no estigués subjecte a cap servitud, ni als capricis personals, ni a les directrius de cap lobby.
Carme Barba va morir el passat 17 de setembre a l’edat de 68 anys.
Va ser una dona d’una fortalesa interior, d’una generositat i d’un carisma extraordinari. Tots aquells que hem treballat amb ella i que hem rebut les seves lliçons, sabem que va ser una persona innovadora. Un bon exemple d’això era el coneixement i el domini que tenia de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i de les TAC (Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement). No podem ignorar que va transmetre a milers d’alumnes, mestres i professors, valuoses lliçons de superació personal; ens va ensenyar a aprendre a lluitar contra els estereotips i els prejudicis, i a tenir la valentia de posar en valor els nous anhels creatius, tan necessaris per superar els reptes que la societat té al davant.
És important recordar, en aquests moments, el seu autèntic compromís amb l’educació, la llengua catalana i la cultura.
Carme Barba és, sense cap mena de dubte, insubstituïble.
Carme Miró
Escrit de Ramon Barlam
Has marxat de matinada, sense fer soroll, com no podia ser d’altra manera. Potser has estat tu mateixa qui sense voler m’has desvetllat, per acomiadar-te a cau d’orella. Per dir-me l’últim adéu. Carme, et trobarem a faltar. Molt.
Generosa, sensible, efectiva, directa, activista, crítica… una personalitat única, irrepetible.
Escric aquestes paraules amb la mà tremolosa, les paraules em costen de sortir, però necessitava donar-te les gràcies. Sí Carme, moltes gràcies. Per tot.
Ens vam conèixer a Baeza, ja fa uns quants anys, recordes? Vam passar vetllades extraordinàries amb els nostres amics comuns: el Jordi Adell, el Páez, el Sebas, l’Ernest, la Isabel, la Linda. l’Amador, el Masalles, el Juanfran… Amb els amics de Novadors, Menorca, Lacenet, Espurna… Et dec molt Carme, en primer lloc pel que m’has aportat personalment. Els teus sempre valuosos consells, els convincents arguments, les teves merescudes tibades d’orelles (sempre carinyoses)… Gràcies a tu he conegut i estimat la gent de WebquestCat. La família, com a tu t’agradava referir-t’hi.
M’has ensenyat a fer bones webquest, a entendre les intel·ligències múltiples, i tantes altres coses. Hi ha moments irrepetibles que no s’esborraran mai, com el viatge amb tu i el Sebas a Andalusia amb taxi després de l’overbooking d’Ibèria, el curs de la Ràbida, les sobretaules al Catite. I el Bernie Dodge? Ens vam entossudir a fer-lo venir, i ho vam aconseguir.
L’any passat, a Argentona, per l’Aniversari de Webquestcat ja no les tenies totes. Però tu has lluitat fins el darrer moment. Carme, som molts els que t’estimem. I és per això que pots estar ben segura que entre tots mantindrem ben viu el teu llegat, que no és poc.
Descansa en pau, Carme.
Ramon Barlam
Escrit d'Anna Pérez.
Mai m’han agradat els comiats, tot i que la vida ja fa temps que m’ha ensenyat a viure’ls i acceptar-los. No és, per tant, que no et vulgui dir adéu, és que crec sincerament que sempre estaràs amb nosaltres. A cada webquest, en cada moment que gaudeixi a l’aula amb els meus alumnes o en cada lluita per millorar l’escola.
També en cada post o piulada que faci, perquè sempre has tingut clar que havíem de ser a internet, “si som, existim”, i hem de ser per arribar a la gent. Tampoc oblidaré el que m’has dit fa poc: “Quan veig que piules amb força és que la cosa va bé”, perquè crec que justament el que ens has transmès és vida i força per lluitar. I aquest és el llegat que ens has donat, les immenses ganes de viure i lluitar per una escola innovadora que doni resposta a la realitat actual.
Ets mestra i mestra de mestres, molts som qui t’hem d’agrair que un bon dia ens contagiessis les ganes de dedicar-nos a aquesta feina. Però també som molts qui t’hem d’agrair la teva bondat, generositat, exigència, estimació…. Per algun motiu als membres de webquestcat ens anomenaves “família”, perquè els llaços humans van molt més enllà dels professionals i, alhora, els omplen de contingut: Per aquest motiu ens estimem i estimem allò que fem.
Ens deixes, i no ens deixes, mentre nosaltres estiguem presents tu també hi seràs, i malgrat et trobem a faltar espero que la família de webquestcat tinguem les forces necessàries per tirar endavant.
No puc dir massa res més, només: Fins sempre Carme!. Sempre t’agrairé que un bon dia em convidessis a formar part del teu equip i que m’engresquessis a somniar els teus mateixos somnis. Gràcies de debó.
Anna Pérez
Escrit de Núria Cervera
bloc: http://blog.ravalnet.org/recursosaula/
Avui ha estat el darrer adéu a una mestra, una gran mestra i una gran persona, la Carme Barba, la nostra Carme. La que ens estirava les orelles quan, els membres de la família de Webquestcat, no feiem el que ens tocava, la que ens animava a tirar endavant i, juntament amb el Sebas, pensava, proposava i organitzava jornades, xerrades, llibres, articles…
Ella que sempre parlava de l’ànima que havien de tenir les webquests, era l’ànima del grup.
Se n’ha anat i ho ha fet serenament. Se n’ha anat sabent que mentre ha viscut s’ha donat en cada cosa que ha fet, que ha lluitat per allò que ha cregut i que al seu voltant ha sembrat amistat i forts lligams.
De ben segur que, tal com ho fem ara, la trobarem a faltar en els projectes en els que ens embarcarem (perquè en farem Carme, no ho dubtis pas) i estic segura que amb ella al costat -sempre hi serà i ens serà un referent- tindrem força, entusiasme i ganes per seguir endavant. Una de les darreres coses que ens digué fou: “Vosaltres seguiu”. Ho farem!
Moltes gràcies Carme per tot el que ens has ensenyat, per la força que ens has transmès, per escoltar-nos, animar-nos i estar sempre quan t’hem necessitat.
Núria Cervera
Querido Sebas,
Que notícia triste. Transmita aos parentes de Carme meus profundos sentimentos.
Abraço grande,
Jarbas Novelino
Dear Sebastià,
I'm so sorry to hear that! Carme was a remarkable woman who made a difference. Thanks for letting me know.
::: Bernie Dodge:::