ESCOLA D'ESTIU DE BLANES 2025
ESCOLA D'ESTIU DE BLANES 2025
9:00.-. Acollida i presentació de la proposta
9:10.- Conferència i debat: L’escola que tenim. Una mirada cap als reptes de país. Albert Bayot
10:30.- Pausa esmozar
11:00 Tallers simultanis
Matemàtiques manipulatives i jocs matemàtics – Sebastià Capella
El còmic, comprensió i gust per la lectura Alejo Garcia Valdearenas
12:30 Tallers simultanis
Capses d’aprenentatge – Joaquim Fonoll
Projecte Alexia treball emocions Anna Rodón Borràs
14:00 Vermuteig amb “tapes” pedagògiques
Safari fotografic a la natura
Jocs motrius digitals
14:30 Debats amb sabor: una conversa entre plats i paraules
16:00 Fi de la conversa
9:00 Conferència i debat: Educar a l’era de la distracció – Ramon Barlam
10:30 Pausa Esmozar
11:00 Tallers simultanis
Fem una peli: de l’aula a la gran pantalla Sebastià Capella
Astronomia: observem el cel amb el telescopi Pere Novell
12:30 Tallers simultanis
Àlbums il·lustrats Alejo Garcia Valdearenas
El Dol a l’aula – Laura Ferret
14:00 Macedonia de recursos a la fesca: mostra de materials, recursos i experiècnies
14:30 El gust d’experimentar: alimentant el cos i l’esperit
16:00 Conclusions
ESCOLA D'ESTIU 2025 D'ACTE
Mirem les matemàtiques amb uns altres ulls
Juliol, Agost, Didàctica i Curriculum, Primària https://acte.cat/project/matematiques-manipulatives/
FEM UNA PELI!
Juliol, Agost, Didàctica i Curriculum, Primària https://acte.cat/project/fem-una-peli/
CURSOS D'ACTE: https://acte.cat/
ASSEMBLEA ORDINÀRIA 2025
ASSEMBLEA ANUAL 2025
Dissabte 17 de maig de 2025
LLOC: Telemàtica.
1a convocatòria: 10 hores
2a convocatòria: 10,30 hores
ORDRE DEL DIA
1. Lectura de l'acta de l'assemblea de l'any 2024
2. Memòria d'activitats de l'any 2024
3. Balanç econòmic de l'any 2024
4. Pressupost per l'any 2025
5. Ratificació dels membres de junta
6. Torn obert de paraules.
30 de gener de 2025
Imatge enllaçada del web https://www.comenio.ai/blog/webquest
QUÈ ÉS UNA WEBQUEST?
"Una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats."
Definició consensuada a les segones jornades de Webquest (2006)
Creieu que les WebQuest poden ser un recurs actual per les escoles? Per què?
Podeu contestar a la pregunta enviant un correu a scapella@xtec.cat
Moltes gràcies!
8 de gener de 2025
– Voldria que li posessin més deures; si no, es passa el dia amb la tauleta o el mòbil.
– Tants deures no li van bé, no té temps de jugar i d’estar amb les amigues.
Qui te raó?
La majoria d’escoles i instituts posen deures cada dia. A vegades són un element important per a les avaluacions. S’organitzen reforços per ajudar a fer deures, hi ha entitats privades que ofereixen serveis d’ajuda als deures escolars. Pares i mares, germans o germanes més grans també donen un cop de mà les tardes, després d’acabar els horaris escolars, per ajudar a fer unes feines que els han encomanat des de les escoles.
Ho acceptem com un costum normalitzat. ¿És així? Els deures són una continuïtat de l’escola, vol dir continuar fent el que s’ha fet al llarg del dia. ¿És bo per a les criatures? ¿Aprenen més fent deures? ¿Es preparen millor? Diria que els deures escolars serveixen per acontentar pares i mestres. Uns i altres estan més tranquils pensant que les criatures acabaran d’aprendre allò que no saben o que ho practicaran de nou a l’hora de fer els deures a casa. Els familiars, a més, aconsegueixen un temps extra de pau, les estones que els nens o nenes estan treballant.
Podríem pensar altres consideracions: ¿Quantes hores pot treballar al dia un infant o un adolescent? Fent un treball que realment aprofiti. Els nens i les nenes han de tenir temps i hores per jugar i poder fer-ho amb tranquil·litat, per fer el que els agradi sense directrius estrictes, sense control dels adults, han de tenir estones per als jocs lliures, autònoms, inventats, per al joc simbòlic, per fer allò que els adults no els deixen… als adolescents després de sis o set hores de classe a l’institut, no els queda esma per continuar treballant dues o tres hores més a casa seva o a casa dels companys o a la biblioteca del barri. ¿És realment útil fer deures? ¿El cervell dóna per treballar tant?
Potser sense pensar-ho estem fent un maltractament psicològic a infants i adolescents. A les etapes d’Infantil i Primària, el primer objectiu hauria de ser que tinguin temps per jugar, perquè ho necessiten per créixer amb autonomia. Jugant aprenen moltes coses. Els centres escolars tampoc s’han d’angoixar per acabar els currículums prescrits per les administracions, tot ens indica que importa més la qualitat del que s’aprèn que la quantitat de continguts apresos. L’objectiu és aprendre a aprendre, que els farà falta al llarg de la vida. No fan falta més hores sinó aprofitar-ne bé unes poques.
I quan arriben les vacances, un temps que l’alumnat espera generalment amb molta il·lusió, tornen a aparèixer els deures. Moltes vegades es demanen tasques repetitives, repàs de temes estudiats… Pot passar que en tornar a classe no es corregeixin o no es comentin. La canalla haurà perdut hores de joc lliure i haurà avorrit exercicis que no els aporten res de nou.
Potser l’arrel del desgavell que he exposat ve de la concepció de l’èxit escolar; d’allò que famílies i ensenyants esperem. Allò que es considerava èxit escolar quan els adults actuals anàvem a escola: aprendre continguts, memoritzar…. Però avui hauríem de considerar l’èxit escolar d’altres maneres.
Actualment sembla clar que els centres escolars no són tan importants com abans; nens i nenes aprenen moltes coses fora de les aules. Estan aprenent tot el dia, des de molt petits… tenen des que neixen molt recursos per aprendre, a casa amb els pares i altres familiars, als parcs, als llocs de jocs, amb els amics i amigues. Les tecnologies digitals poden representar un paper positiu si les utilitzen amb l’acompanyament dels adults. L’anomenat èxit escolar s’aconsegueix gràcies a tot allò que envolta els infants: el centre escolar i tota la resta de persones (famílies i veïns); a més, les institucions i associacions presents en la vida quotidiana del barri: centres d’esplai, esportius, cívics… Per tant feina escolar a l’escola i altres activitats, que també són educatives, més lliures i variades fora. Moltes persones col·laboren a l’educació; moltes persones en som responsables, dels èxits de les criatures.
Un pedagog italià, Francesco Tonucci, ens diu que els deures augmenten les desigualtats. Perquè hi ha famílies que poden ajudar a fer-los o pagar a una persona que ho faci. Hi ha adults que no poden: el nivell formatiu que han pogut assolir al llarg de la seva vida no els ho permet. L’autoestima de familiars i infants en aquests casos, pot quedar malmesa: “No puc ajudar els meus fills!” O “els meus pares saben molt poc o no saben res!”
A totes les llars no es disposa d’un espai per poder estudiar sense sorolls, no tothom té una habitació individual. Totes les persones no disposen de connexió a internet. L’escola no pot compensar les desigualtat però hauria d’evitar augmentar-les.
Per acabar: als que treballen en escoles o instituts els diria que a l’hora de pensar si es posen o no deures, tinguessin en compte les reflexions que hem escrit. Podria ser que posant-ne, en lloc d’ajudar estiguin perjudicant l’alumnat escolaritzat.
I les famílies haurien d’estar ben tranquil·les: el seu paper d’adults és estar al costat dels seus infants o adolescents, acompanyar-los i ajudar-los en allò que demanin; no fer la tasca que correspon a mestres o professors.
—
Aquest és un article publicat a la Revista de l’Escola Calderon de Barcelona (districte de Nou Barris).
17 de Setembre de 2024
Fa deu anys que va morir la Carme!
El temps ha passat molt de pressa, però el teu record és molt present...
Amb la seva mort va morir una miqueta la Comunitat Catalana de WebQuest, a poc a poc ens hem anat allunyant, fem poques coses com associació...
Les WebQuest també van quedar tocades, mig mortes, van deixar d’estar presents a la majoria de les escoles...
Ara i avui, deu anys de la mort de la Carme, les webquest s’han començat a oblidar com metodologia en les escoles, ara hi ha altres metodologies, altres formes de fer!
Moltes d’aquestes altres metodologies, però, recorden les maneres de fer de les WebQuest...
Estic convençut que les WebQuest estarien ben presents a les escoles si la Carme no hagués mort..., la Carme era la líder de la Comunitat, era la persona que feia rutllar a l’associació, feia rutllar a les webquest, feia rutllar a l’educació!
T’estimem Carme!
Sebastià Capella 22 de desembre de 2024
Posted by admin
Arran dels resultats de les proves PISA s’estan estenent moltes opinions en contra de les metodologies basades en un enfocament competencial, atribuint-li els mals resultats obtinguts. Des de FEEMCAT defensem una educació matemàtica orientada al desenvolupament d’habilitats i processos que, partint dels coneixements, capacitin a l’alumnat per resoldre problemes, a argumentar matemàticament, a establir connexions i saber comunicar les idees, tot posant atenció a l’aspecte afectiu que hauria d’evitar el rebuig que massa alumnes encara senten per la matèria. Les associacions que formen la FEEMCAT (APMCM, ADEMGI, APaMMs, ABEAM i Lleimat) defensem aquesta manera de treballar les matemàtiques, pels motius següents:
La recerca en educació matemàtica conclou que la pràctica purament reproductiva no dota a l’alumnat de les eines suficients per afrontar situacions complexes, que són les que es trobarà l’alumnat en el seu camí. L’adquisició de coneixements (sabers) ha d’estar acompanyada de sentit, partint de la manipulació i la investigació, fomentant el raonament, facilitant les connexions amb els coneixements previs de l’alumnat i teixint estratègies per afrontar els problemes.
La manca d’exigència a l’alumnat no ve donada per la metodologia emprada. El treball competencial és molt més exigent que la simple aplicació de receptes.
La línia que s’està seguint no és una invenció actual, sinó que els grans referents en educació matemàtica de principis de segle XX ja la proposaven, Pere Puig Adam i Emma Castelnuovo, entre molts altres.
Les proves PISA avaluen competències i no només sabers i, per tant, la davallada en els resultats no es pot atribuir al treball de les competències, sinó a la manca d’aquest. Tot i que a Catalunya el Decret 187/2015 ja incloïa el treball per competències, aquest treball demana unes noves estratègies a l’aula que necessiten temps per poder-se arrelar al dia a dia escolar.
Cal més formació en didàctica específica de les matemàtiques tant a la formació inicial (especialització als graus de mestres d’infantil i primària, itinerari de didàctica dins del grau de matemàtiques) com a la permanent (potenciació de les jornades i congressos organitzades des de les diferents associacions, de les formacions del Creamat, etc.). La creació d’una xarxa de referents distribuïts arreu del territori per poder donar suport als docents seria un gran avenç.
El treball que cal fer a les aules, molt més reflexiu i complex, requereix més temps. És per això que defensem la necessitat d’ampliar les hores lectives d’aquesta matèria dins l’horari escolar.
En moments com aquests cal reconèixer el treball i la investigació didàctica que des de fa molts anys s’està fent per part de docents de tot el país en matèria d’ensenyament i divulgació matemàtica, i alhora fer valdre els materials i recursos produïts per part dels grups de treball que depenen de les nostres associacions.