INFORMATIUS O NOTICIARIS.
Les notícies són el seu contingut bàsic. La finalitat és informar sobre
l'actualitat, amb el suport de documents sonors diversos: lectura de
notícies, connexions amb corresponsals, entrevistes en directe i en diferit.
Són un tipus de programes molt adequats per treballar a les classes, on
cada dia succeeixen coses i són una font constant de notícies.
Segons l'hora d'emissió, l'estil i el contingut, els noticiaris varien molt. De
tota manera, tots els radiodiaris tenen l'estructura següent:
– Entrada o careta. Sintonia del noticiari, amb la presentació dels
locutors.
– Capçalera o sumari. Els titulars de les notícies més interessants amb
algun comentari afegit.
– Cos temàtic. Desenvolupament de les notícies esmentades a la
capçalera, normalment seguint el mateix ordre, de més a menys
important. S'acaba repetint els titulars de les notícies més importants.
– Tancament. Cal que sigui impactant i que cridi l'atenció. Per exemple
el comentari d'una notícia curiosa o bé l'aprofundiment d'una notícia de
la capçalera.
– L'entrevista en un noticiari. És molt important. Sol ser curta i pot ser
en directe, a l'estudi, o en diferit -s'ha gravat prèviament i s'emet
íntegra o bé un fragment-. En aquest últim cas es manipula la gravació
de manera que no s'emeten algunes frases que no interessen tant com
d'altres.
Modalitats:
– Flaix informatiu. La notícia fresca, immediata.
– Butlletí horari. Les notícies més importants en pocs minuts cada hora.
– Diari parlat, radiodiari, noticiari. És el servei informatiu més
destacat, encara que el nom estigui en desús. Concentra l'atenció del
públic en determinades franges horàries -primera hora del matí, última
hora de la nit...- i té com a finalitat resumir les notícies més importants
del dia per tal de donar resposta a la necessitat d'estar al dia de
l'audiència. L'actualitat s'explica àmpliament estructurada en seccions,
a semblança de la premsa escrita.
– Avanç informatiu. Espai que anuncia les notícies més destacades del
pròxim servei informatiu.
– Resum. Espai que sintetitza breument les notícies més importants.
– Reportatge. És un treball que normalment parteix d’un notícia
d’actualitat i tracta d’aprofundir sobre els antecedents, les causes i les
conseqüències. Es realitza amb un estil directe, dinàmic. De vegades hi
ha una presència activa del periodista.
Segons la realització que se'n faci, se'n poden distingir dos tipus:
30
1. El reportatge simultani. En directe, paral·lel a l'acció. Cal tenir
preparada una bona documentació i parlar directament amb els
protagonistes.
2. El reportatge en diferit. Permet un muntatge posterior. El reportatge
és un producte en general més elaborat que l'entrevista. Permet
encarar un tema amb més profunditat. Exigeix una bona documentació
sobre el tema, la realització d'entrevistes i un muntatge posterior.
Quan es tracten temes no estrictament vinculats amb l’actualitat, domina
un estil més pausat i es té més cura dels aspectes formals s’anomena
documental.
- Taula rodona i debat. La taula rodona permet la confrontació màxima
d'opinions. Hi ha un moderador. No és recomanable la participació de
més de 3 o 4 invitats. Cada persona exposa d'entrada la seva opinió. El
moderador condueix les intervencions, dóna les paraules que es van
demanant ordenadament i, en acabar el debat, fa un resum dels aspectes
més importants.
El debat és l'enfrontament de posicions contraposades. Hi participen
diverses persones i un moderador. El moderador cal que conegui el tema i
les posicions dels invitats. El moderador cal que controli les tensions que
puguin sorgir i, en acabar el debat, faci un resum breu del que s'ha dit.
– Roda informativa. Uns quants informadors aporten dades sobre una o
més notícies.
Entrevista. Diàleg entre dues persones -o més- conduït per un
entrevistador que mira d'obtenir de l'entrevistat declaracions d'interès
general. Hi ha entrevistes de personatge -marcades per la personalitat de
l'entrevistat-, d'actualitat -el més important és la notícia en si-, etc.
Normes generals per fer una bona entrevista:
1. Documentar-se bé sobre el personatge o el tema.
2. Fer un guió amb l'esquema de les possibles preguntes o dels temes
clau. Després, sobre la marxa, potser no s'aprofitaran totes les preguntes,
pot ser que no es segueixi al peu de la lletra l'esquema previst i calgui
improvisar, però això és inevitable.
3. És convenient establir una bona relació, una bona sintonia amb la
persona entrevistada.
4. Fer preguntes clares i breus. El protagonista és l'entrevistat i no
l'entrevistador.
5. Control del ritme i l'interès de l'entrevista. Acabar-la en el punt de
màxim interès.
6. Repetir, de tant en tant, el nom de l'entrevistat.
7. Tancament breu, amb el nom de la persona entrevistada i el tema de
l'entrevista. També es pot repetir alguna de les coses més interessants
de les que s'hagin dit.
31
Tipus d'entrevistes. L'entrevista pot ser en directe, ja sigui a l'estudi,
per telèfon, al carrer..., o bé en diferit.
Si és en diferit es pot emetre íntegra o bé fer un muntatge i aprofitar els
fragments més interessants.
També es pot comptar amb les intervencions dels oients que escoltin
l'entrevista si es disposa d'un telèfon.
Si la persona entrevistada és un personatge conegut és imprescindible
documentar-se prèviament.
- Magazine. És un programa de durada habitualment llarga que té
continguts diversos -entrevistes, reportatges, concursos, debats,
música...- units per la intervenció d'un presentador-conductor del
programa.
És, en resum, un programa que s'obté sumant petits espais radiofònics
independents. Permet la utilització simultània de diferents gèneres
radiofònics.
- Programa monogràfic. És un programa documentat amb criteris
informatius. De temàtica i forma del tot lliures. No cal que sigui del tot
"científic": pot incloure cançons, jocs, poemes, ...