LA PARAULA SIGNIFICA "PEDRA ANTIGA" I FA REFERÈNCIA A LA FORMA D'ELABORAR ELS INSTRUMENTS DE PEDRA: COLPEJANT I ARRANCANT RESQUILLS- ASCLES DE SÍLEX.
El Paleolític és el període comprés entre l'aparició de l'home, fa 5 milions d'anys, fins fa uns 10.000 anys.
El més llarg de la història de la humanitat.
Colpegen pedre contra pedra
Com eren les humanes i els humans?
En el paleolític els éssers humans van anar evolucionant fins que va arribar l'homo sàpiens.
Afarensis Australupithecus
Com anaven vestits?
Feien la roba amb la pell d'animals que caçaven en aquella epoca.
• A causa de les glaciacions (Europa, Àsia o Amèrica) calia protegir-se del fred.
• Usaven pells d'animals.
• cosien amb agulles d'os.
• Usaven tendons com a fil.
• Es adornaven amb collarets i es pintaven el cos.
Desde que existe el hombre para reforzar su imagen o destacar de los demás miembros de su clan o tribu, el hombre usaba objetos naturales minerales y animales como ornamento personal.
En el Paleolítico ya se usaron los minerales como sus primeras herramientas y sus primeras armas, pero enseguida, diferenció algunas piedras, bien como talismanes o como simples adornos, es decir como joyas.
Sus alhajas primero fueron huesos, dientes, conchas, caracoles, objetos muy fáciles de
encontrar, pero pronto comenzó a buscar las más escasas piedras preciosas, debajo de la superficie de la tierra o en los lechos de los ríos.Incluso llegó a explotar minas para extraer piedras preciosas, se conocen minas de extracción de gemas con más de 6000 años de antigüedad, como el complejo minero prehistórico de Gava (Cataluña).Después, seleccionó las piedras de mayor dureza, como el pedernal y la obsidiana para fabricar herramientas, por sus características de corte y durabilidad, capaces de cortar otros materiales y separó las piedras preciosas de color o con un brillo especial, para joyas de ornamento o como amuletos.
On vivien?
Els primers homes i dones de la terra per poder refugiar-se'n vivien en coves o en senzilles cabanes fetes amb fang, pedres i branques . Normalment solien decorar les coves amb pintures rupestres quan feia bon temps vivien a l'aire lliure.
Les cavernes que feien servir estaven situades en llocs alts, des d'on podien controlar una vall o un riu. Si el temps millorava podien situar-se a la vall d'un riu on s'asseguraven menjar i aigua per un temps.
Els homes i les dones del paleolític es desplaçaven buscant caça, és per això que tenien una forma de vida nòmada.
Els seus habitatges eren provisionals. Els grups van viure generalment en coves que els protegien del fred i la humitat. Les coves tenien llocs ben definits: lloc per a encendre la foguera, tallers per al treball de pedra, os, fusta, etc., àrees sagrades per a les cerimònies, el culte i la màgia, piletes naturals per a l'aigua.
No hi havia classes socials. Tots eren iguals i tot era de tots. Tampoc hi havia caps ("jefes").
Dividien les feines: La cacera i pesca la feien els homes. Les dones feien la recolecció de fruites i verdures.
Què menjaven?
En el paleolítics menjaven tot el que hi havia de carn o fruits secs. Sembla que van tenir una dieta carronyera. Posteriorment, la van complertar amb fruites silvestres. La fabricació d'utensilis va permetra dedicar-se a la caça.
Quan el menjar s’acabava s’anaven a un altre lloc per seguir menjant. I fabricaven armes per caçar com pedres i pals.
Els prehistòrics s’alimentaven del que caçaven i recolectaven fruits dels arbres.
El que mes caçaven eren els rens, bisons, cérvols, mamuts i peixos.
El que mes recollien era les llavors, baies i blat de moro entre d’altres.
Els homes i les dones del paleolític es desplaçaven buscant caça, és per això que tenien una forma de vida nòmada.
Els seus habitatges eren provisionals, tot i que de vegades hi vivien durant llargs períodes de temps.
vivien sols o agrupats?
S'agrupaven en bandes de 20 a 40 persones, totes unides per llaços de parentiu. No tenien cap divisió social.
Eren societats igualitàries.
8.Com es comunicaven?
Al Paleolític emetien sons guturals. Es comunicaven amb gestos, amb foc o amb senyals; amb la comunicació artística i amb dibuixos.
Decoraven les coves amb pintures animals; utlitzaven plomes, les mans i pels d'animals com a pinzells
9.com eren les eines ?
Les eines són de pedra antiga. Els humans construïen estris picant dues pedres entre elles fins a obtenir-ne un estri més o menys punxegut o tallant. El primer metall que es va utilitzar va ser el coure. Els materials utilitzats eren fusta o pedra, ossos dels animals i les sílex.
Aquestes eines feien la funció d'arma contra la presa. Una de les altres eines que apareixen, és el rascador, per tractar pells. Servia per matar preses més petites.
Que van descobrir ?
Foc ( 600.000 aC ) : utilització del foc per manteniment .
Vestit de pells ( 500.000 a.C. ) Llança de fusta ( 400.000 a.C. )
Útils de pedra ( 400.000 a.C. )
Destrals de mà ( 250.000 a.C. )
Estris de pedra llaurats a partir d'un nucli ( 200.000 aC )
Bifaces ( 200.000 a.C. )
Ganivets , raspadors , raederas , puntes de llança ( 200.000 aC )
L'art del Paleolític
Fa 40.000 anys va néixer l'art. Pintures rupestres
- En parets i sostres.
- Policromes.
- Realistes (s'aprofiten sortints per donar volum).
- Animals solts: bisons, cérvols, cavalls ...
- Pigments de terra, minerals, sang o vegetals.
- Pintaven amb els dits, pinzells o plomes.
- Sembla ser que formaven part d'un ritual propiciatori de la caça.
- Exemples del nord d'Espanya (Altamira) i sud de França (Lascaux).
Culte a la mare terra les Venus
Tenien creences?
Les primeres creences : Adoraven a esperits ia les forces de la naturalesa (llamps, pluja, sol ...).
- Realitzaven ritus:
• Propiciar la caça o els fruits.
• Afavorir la fertilitat.: Enterraven als seus morts.
- Sorgeixen fa 80.000 anys al Neandertal.
- Al difunt se li enterra amb el seu aixovar funerari o objectes personals (eines, adorns, pells ...).
- Practiquen ritus funeraris.