QUE ES LA EDAD DELS METALLS?
EDAT DELS METALLS Comença quan es va inventar la metal·lúrgia. Els homes i les dones van començar a utilitzar els metalls per fabricar armes, eines i adorns, en comptes dutilitzar óssos, pedres... Es van fundar les primeres ciutats. Els seus habitants sorganitzaven sota lautoritat dun cap. Apareixen les primeres professions.
Durant el Paleolític i el Neolític els humans van usar la pedra, els ossos, les astes dels animals i la fusta per fabricar les seves eines i armes. Només al final de la Prehistòria comença a usar els metalls. (5.000 a. C.)
Al principi van usar l'or, la plata i el coure que els modelaven colpejant en fred amb un martell. Posteriorment van aprendre a fondre'ls.Més tard van usar el bronze, barreja de coure i estany, més dur que el coure.
Finalment van començar a treballar el ferro, molt més resistent que els anteriors i més abundant a la natura.
L’edat dels metalls és l'última época de la prehistòria.
COM VIVIEN?
Els poblats estaven situats en llocs elevats; van començar a crèixer i mica en mica es van anar convertint en petites ciutats envoltades de muralles per facilitar la seva defensa. Hi havien batalles per evitar posibles invasions daltres poblats .SOCIEDAD
Evidentment l'Edat de Bronze va ser un període de canvis molt decisius, apareixen element nous, que es relacionen sovint amb migracions o desplaçaments de pobles. Aquests s'instal·larien en punts de passos estratègics, guals de rius i afluents. Aquests territoris van ser colonitzats, apropiant-se de les terres i cultivant. Llavors la civilització va experimentar una total transformació.
Es va realitzar un avanç decisiu en la tècnica del bronze, aquestes transformacions repercuteixen en l'augment de la densitat i en la formació de veritables llogarets. Amb l'augment de la població sorgeix la necessitat de trobar nous llocs d'assentament i noves terres de cultiu, el que va pressionar als poblats ja existents a fortificar els pobles del voltant per evitar possibles invasions. La societat es va militaritzant, en 1200 A.C. Existia un arsenal nou a tot Europa, com espases i fulles de bronze, gamberes, elms i armadures; una classe guerrera ocupa el lloc dels caps trivales del bronze inicial.
El domini del metall determinava el poder i la riquesa i va donar origen a una minoria de privilagiats enfront duna majoria de subordinats. Lavenç del metall més l'aparició de grups amb poder va donar lloc a:
-Ciutats emmurallades i fortificades, per defensar-se.
-Aparició de noves classes socials.
COM VESTIEN?
Vestien robes teixides per les dones, comencen a fer teixits amb l'invenció del teler. Cofeccionaven les seves vestimentes amb teixits de fires vegetals o animals com la llana.
La Jove de Egtved, un adolescent amb espectacular vestidura que es troba en una tomba a Jutland, Dinamarca
Des que la nena va ser trobada en un taüt de roure en un túmul al poble Egtved a Jutland, el 1921, la gent ha especulat sobre qui podria haver estat. Per sobre de tot, va ser la seva roba que estava molt ben conservada la qual va incitar a la imaginació al principi: un jersei de llana amb mànigues de fins a la meitat del braç, una faldilla curta amb cordes que havia donat dues voltes al voltant de la cintura i un cinturó amb una placa rodona gran de bronze, decorat amb símbols solars.
Les dents de la jove mostren que ella tenia entre 16 i 18 anys d'edat quan va morir. Ella jeia sobre una pell de bou i tenia una manta de llana sobre si mateixa. Al taüt també es van trobar les restes d'un nen incinerat, de cinc o sis anys d'edat. El taüt estava fet en fusta de roure buidada. L'estudi dendocronológico (dels anells del roure) el daten a 1.370 a EC.
Les dones utilitzaven en els seus pentinats ornaments d'or, plata i bronze en forma d'espiral.
Con la Edad de Bronce y el descubrimiento del metal, cambió radicalmente la tecnología y con ella, las técnicas de extracción de gemas y de joyería.
Les armes i eines van passar a ser de metall, amb el descobriment del coure i després a l'Edat de Ferro, amb el desenvolupament de la tecnologia d'aquest material, les pedres van ser relegades com a armes o eines i van quedar fonamentalment per a la seva funció de joia i de talismà, mantenint fins avui dia aquestes característiques.
Es desenvolupen les primeres tècniques d'orfebreria, entre les quals hi ha el repussat, el granulat i la filigrana de metalls com l'or o la plata.
Els metalls i pedres precioses més apreciades com a joies van ser sempre les més escasses, la seva possessió conferia valors simbòlics d'estatus social, al seu posseïdor.
Les pedres precioses s'usaven generalment juntament amb l'or o plata en braçalets, arracades, collarets, cèrcols, penjolls, anells, figures de tota mena, i altres objectes, bé com joia o gemma, o amb atribucions espirituals encunyades en el temps per les creences populars.
En las excavaciones arqueológicas de esta época se han encontrado valiosos tesoros, ajuares de joyas de los personajes más poderosos con una multitud de alhajas de oro, plata y bellas piedras preciosas.
QUE MENGAVEN?
Es dedicaven a l'agricultura. Conreaven glas, pinyons, castanyes, blat i ordi. Treballaven noves terres i comercialitzaven els excedents agrícoles.
S'alimentaven també del bestiar que criaven i del que obtenien en els intercanvis del comerç.
INICI DE L'ESCRIPTURA
Per a la correcta convivència de les persones en les ciutats eren necessàries normes i autoritat; daquí que sorgís lescriptura, de la necessitat destablir unes normes o lleis que regulessin aquesta convivència. Aquestes normes van desembocar en lescriptura. Els primers sistemes descriptura feien servir pictogrames o dibuixos que representen i conceptes fàcilment identificables
COM EREN LES EINES ?
Es va realitzar un avanç decisiu en la tècnica del bronze, coneixent-se com abocar en motlles de nucli reservat, batre'l i endurir-lo, sent possible obtenir amb ell una xapa bastant prima, que s'emprava en la confecció de recipients de formes complicades. Fins i tot la ceràmica que s'inspira en aquestes formes destaca per la perfecció de la seva tècnica: sense necessitat de torn, el terrisser aconsegueix obtenir una finor en les superfícies, un poliment i acabat extraordinari.
LA METAL·LÚRGIA. Lofici de la metal·lúrgia sinicia quan sinventen les primeres tècniques per a obtenir metalls. Només era conegut per uns pocs, els metal·lúrgics. Utilitzen els metalls per fer eines, armes, adorns, joies... Edat del Coure: És el primer metall utilitzat, però va resultar ser molt tou i es deformava fàcilment. Era difícil substituir la pedra com a material de treball. Edat del Bronze: Després van començar a utilitzar el Bronze, barreja de Coure i Estany. Es tracta dun material més dur i tallant que el Coure. Poc a poc anirà substituint la pedra com a material de treball. Edat de Ferro: I per últim van començar a utilitzar un metall molt més resistent i fàcil de moldejar que el Coure i el Bronze i molt més abundant a la natura, el Ferro.
Les eines amb ferro, bronze i coure, a part van descobrir l’or i la plata.Van millorar les armes clàssiques com la llança. Primer, feien, amb pedra, la forma de l’eina que volien aconseguir, després ho omplien de bronze, coure o ferro fos fins que es refredes, després trencaven la pedra per aconseguir l’eina de metall.
QUE VAN DESCOBRIR ?
Van descobrir els metalls:Primer van descobrir el coure. Era molt tou i es deformava amb facilitats.
Després van descobrir el bronze: material més dur. Van substitutir la pedra pel bronze
Ferro: metall més resistent i fàcil de moldejar. Van descobrir les trampes, també van esbrinar la manera de conservar la carn. La construcció de cases també era d'aquesta època.
La roda que va permetre transportar mercaderies pesades. La invenció de la roda va fer possible la construcció de carros tirats per animals. Això va facilitar el transport l'intercanvi i el progrés.
La vela, que va permetre que els vaixells es moguessin amb la força del vent això va facilitar navegar amb més facilitât i va fer possible construir vaixells més grans que podien transportar a més persones i mercaderies.
L'arada, que va permetre que es llauressin més terres i amb major rapides.L'arada, arrossegada per animals, va permetre llaurar cultius cada cop més grans.
Van desenvolupar sistemes de rec i utilitzaven adobs d'animals per millorar les collites, gràcies a això les collites eren més abundants i més bones. I continuaven doemsticant animals, caçat i recol.lectan
Les armes i eines fabricades amb metall eren més fortes i resistents que les fabricades amb pedra.
DE QUÈ TREBALLAVEN?
Mentre que l'economia de l'Edat de Bronze mitjà va ser -pel que sembla- predominantment pastoral, sent les ovelles, els porcs i les cabres les espècies domesticades; la del Bronze final és sobretot agrícola. Innovacions com la falç que apareix llavors i la dels vehicles de roda van influir en aquesta nova activitat, un exemple d'això el constitueix l'arada, que va permetre un cultiu intensificat de la terra, per tant un excedent alimentari. Els principals productes agrícoles eren el blat, l'ordi i el lli.
A tot Europa es va veure un augment en la jerarquerización social que s'aprecia en els canvis de ritus funeraris, des de les necròpolis tumulars del Bronze inicial, fins a la cultura dels Camps d'Urnes.
Les relacions entre els pobles de l'actual Espanya i les terres de la mediterrània, van ser molt intenses en el període del bronze final, a causa principalment al comerç del metall, ja que la península Ibèrica era un dels centres miners i metal·lúrgics més importants del món. La vida sedentària iniciada al neolític es consolida durant l'edat de bronze, de manera que a la península Ibèrica abunden restes de poblats.
Comerciants: feien intercanvi de mercaderies
Artesans:Els més destacats d'aquesta època eren els metal·lúirgics
RITUS FUNERARIS
Els difunts s'introduïen dins d'una urna de ceràmica i s'acostumava a enterrar-losfora de les ciutats i poblats. Aquests llocs s'anomenaven necròpolis, i es va començar a practicar la incineració.
Les civilitzacions mediterrànies pertanyents al període entre els anys 4000-2000 AC. Han deixat un gran llegat de tombes que reflecteixen, per la varietat dels objectes funeraris trobats, el sorgiment d'una societat jerarquitzada. Les tombes amb càmeres en aquest període es divideixen en dues categories:
- Els Megàlits de pedra de la zona mediterrània occidental, clar que són característics del Neolític, només que en aquesta època es van tornar a utilitzar, de vegades es presta a confusió ja que s'han trobat peces de ceràmica calciforme.
- Tombes Excavades trobades al sud d'Itàlia, Sicília, Sardenya i Portugal. Que van ser reemplaçant al megàlit per que de vegades era el cas d'una comarca amb poca pedra de qualitat.
L'important és que en tots dos casos, tant dòlmens com sepulcres en coves i en galeries cobertes, són sepultures col·lectives en què es reunia als difunts d'una mateixa col·lectivitat, en companyia d'aixovars i d'ofrenes funeràries.
Els objectes trobats amb més freqüència en els enterraments indiquen, com es deia, el sorgiment d'una elit rica, com ara la troballa de símbols de condició social com les dagues de coure.
Però és a finals del segon mil·lenni quan va ocórrer la gran migració indoeuropea al mediterrani que va donar inici al període dels camps d'Urnes, a occident, al sud d'Alemanya, Vall del Roine, nord d'Itàlia, etc., i es denomina així perquè la inhumació en túmulos en (enterraments sepulcres elevats) obre pas a la incineració.
Les sandàlies d'ivori i els penjolls de collaret de closca d'ou d'estruç, trobades en tombes de la Península Ibèrica, reflecteixen l'auge del comerç amb el Nord d'Àfrica, mentre que a diferents zones de la mediterrània es va estendre la distribució de "paelles" cicládicas, figuretes, plaques d'os amb adorns que assenyala l'augment de la importància dels rituals.
Apareixen, especialment a Xipre decoracions en relleu amb nous estils de figures d'animals i humanes de gran plasticitat. Apareixen sovint caps de toros i serps que serien símbols de la vida i de la mort, respectivament. Dues idees bastant reverenciades pels xipriotes i, com es veu en una representació d'un santuari circular, on se celebra una cerimònia; els ballarins d'aquesta porten serps n les mans i es cobreixen amb màscares de figures de toros.
LART A LEDAT DELS METALLS.
Les grans manifestacions realistes de l'art rupestre donen pas a escasses pintures molt més pobres en dibuix i en color, i va ambpliar en la decoració d'objectes de ceràmica.
Ceràmica Campaniforme: Atuells amb forma de campana trobades en contextos funeraris. Ceràmica Cardial: Rep aquest nom per estar decorada amb impressions de la vora dentada de petxines, dits, punxons, cordons...
CONSTRUCCIONS MEGALÍTIQUES
Megalític significa “gran” i de “pedra”
Dels monuments megalítics hi ha molt poques dades, però es pensa que eren llocs per a fer rituals, i de vegades tumbes col·lectives.
Menhir: Enormes pedres clavades en el sòl
Alineaments: Són menhirs col·locats en fileres
Dólmen: Tombes col·lectives formades per diverses pedres verticals, amb grans lloses horitzontals damunt.
Dolmen de Soto (Trigueros, Huelva Cromlech: Menhir en cercle
MÚSICA
TROMPETES DE BRONCE MOCHE EN PACATNAMÚ, DE 1.4 METROS (100 a.C.)
ALTRES TROMPETES METÀL·LIQUES, BANDONYES, HUAKRAPUCUS, TINYAS, TAMBORS I CARGOLES PRE-INQUES (500 a.C.)
INSTRUMENTS MUSICALS PERUANS (7,000 aC) A DALT ESQUERRA" FLAUTA DE PARACAS (7,000 aC), "DALT DRETA" petites de Caral (3,000 aC), "BAIX ESQUERRA" CAIXA D'SILVADORES (2,700 aC), i "BAIX DRETA" TROMPETA METÀL·LICA Chavín (1,200 aC)