Embedded Files
La rima és la repetició de sons a partir de la darrera vocal accentuada del vers. Podem distingir:
La rima consonant és la repetició dels fonemes vocàlics i consonàntics des de la darrera vocal tònica fins el final del vers.
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
(Pere Quart. Corrandes d’exili, pàg. 80)
La rima assonant és la repetició dels fonemes vocàlics des de la darrera vocal tònica fins el final del vers.
Perquè es distregui del fred
el dia de la nevada
àngels fan al son d’hivern
un coixí de plomes d’ala.
(Josep Maria López Picó. Evanescència i somrís (fragment), pàg. 33)
La rima també pot ser masculina o femenina.
La rima masculina és la rima dels versos que acaben en una paraula aguda.
La rima femenina és la rima dels versos que acaben en una paraula plana o bé esdrúixola.
· Una vegada llegit el poema, expliqueu si preferiu que els poemes rimin o no. Poseu exemples extrets del poema que heu llegit i doneu la vostra opinió sobre el fet que els poemes que rimen tenen més ritme, o no.
Oh bella font reclosa!
al mig d’un espadat,
la teva gràcia arrosa
l’ondulació del prat.
(Guerau de Liost. A una font inaccessible (fragment), pàg. 40.
Escriviu un poema de rima femenina i assonant.
Page updated
Google Sites
Report abuse