En un vers també es poden produir els fenòmens de contacte vocàlic següents:
El hiat es produeix quan dues vocals successives es pronuncien en dues síl·labes diferents sense que es produeixi diftong o contracció.
La sinalefa és la unió en una sola síl·laba mètrica de dues vocals en contacte, situades l'una a la fi d'un mot i l'altra al començament del mot següent.
L'elisió és la pèrdua del so d'una de les vocals en contacte.
¿Veus, endins la selva obscura,
una tofa de blancura
bellugant-se entre els avets?
elisió
Ella és, que va atansant-se
ella és, que va posant-se
hiat
sos penjolls i collarets.
Mira-la com ja s’avança.
¿No la veus que ve, que dansa
tota nua, tota blanca,
tota sola entre els avets?
Ja és aquí; i s’adreça al caire
del penyal i es llença al fons:
la corona li va en l’aire
collarets de caire en caire
desgranant-se a rodolons.
I ella canta i salta i grua
sinalefa sinalefa
per damunt la roca crua;
tota blanca, tota nua
tota escuma avall al fons.
Ja és al fons i estira els braços,
i després obre els ulls verds.
(Joan Maragall. La cascada de Lutour (fragment), pàg. 50.
.Com es distingeix la sinalefa de l'elisió?
.Elaboreu un poema de versos anisosíl·labs d'art menor on hi hagi, com a mínim, una elisió i un hiat.