Vers, estrofa, poema

VERS, ESTROFA, POEMA

LA MESURA DELS VERSOS

En llengua catalana comptem les síl·labes del vers fins a la darrera tònica.

– En un vers agut la seua mida coincideix amb el nombre real de síl·labes

– En el cas que el vers sigui pla n'hi restarem una

–Caldrà deduir-ne dues del vers esdrúixol (molt poc usat).

LA RIMA

La més habitual és la que es dóna a final de vers encadenant versos consecutius o alternats

Consonant: Consisteix en la repetició de tots els sons a partir de la darrera vocal tònica del vers. Cal fixar-se que la repetició és fonètica, no gràfica, per tant s'hauran de repetir els fonemes, no les grafies.

Assonant: Consisteix en la repetició dels sons vocàlics a partir de la darrera vocal tònica del vers. És un tipus de rima més fàcil de confeccionar i més agraïda de llegir. Comproveu-ho en els versos parells d'aquestes dues estrofes.

TIPUS DE VERSOS SEGONS EL NOMBRE DE SÍL·LABES

Versos d’art menor : bisíl·lab (2), trisíl·lab (3) tetrasíl·lab(4), pentasíl·lab ( 5 ) ,hexasíl·lab (6 ) ,heptasíl·lab (7) octosíl·lab (8)

Versos d’art major: enneasíl·lab ( 9 ), decasíl·lab (10), hendecasíl·lab (11), alexandrí (12)

ESTROFES

L'estrofa és un conjunt de versos que segueixen un patró de mètrica determinat.

Apariat : aa , AA ,aA , Aa

Tercet: aba,ABA

Quarteta: abab, abba, aaaa, -a-a

Quinteta: abaab, ababa, abbab, aabba

Sexteta: ababcc, abbaab, ababab

Octava: ABAB-CDCD ,ABBA-CDDC ABAB-CCDD ABBA-CDCD ,ABAB-CDDC ,ABBA-CCDD

Dècima: rima en dos grups de cinc versos.

Sonet: El composen dos quartets i dos tercets.

Romanç: assonant als parells i lliures els imparells

TIPUS DE POEMES

Estròfic: els versos estan agrupats en estrofes. Per exemple, el sonet (catorze versos hendecasíl·labs agrupats en dos quartets amb l'esquema ABBA ABBA i dos tercets l'esquema del qual pot variar)

No estròfic: els versos no estan agrupats en estrofes. Per exemple, el romanç (sèrie indefinida de versos octosíl·labs amb rima assonant en els parells)