Vers, estrofa, poema
VERS, ESTROFA, POEMA
LA MESURA DELS VERSOS
En llengua catalana comptem les síl·labes del vers fins a la darrera tònica.
– En un vers agut la seua mida coincideix amb el nombre real de síl·labes
– En el cas que el vers sigui pla n'hi restarem una
–Caldrà deduir-ne dues del vers esdrúixol (molt poc usat).
LA RIMA
La més habitual és la que es dóna a final de vers encadenant versos consecutius o alternats
Consonant: Consisteix en la repetició de tots els sons a partir de la darrera vocal tònica del vers. Cal fixar-se que la repetició és fonètica, no gràfica, per tant s'hauran de repetir els fonemes, no les grafies.
Assonant: Consisteix en la repetició dels sons vocàlics a partir de la darrera vocal tònica del vers. És un tipus de rima més fàcil de confeccionar i més agraïda de llegir. Comproveu-ho en els versos parells d'aquestes dues estrofes.
TIPUS DE VERSOS SEGONS EL NOMBRE DE SÍL·LABES
Versos d’art menor : bisíl·lab (2), trisíl·lab (3) tetrasíl·lab(4), pentasíl·lab ( 5 ) ,hexasíl·lab (6 ) ,heptasíl·lab (7) octosíl·lab (8)
Versos d’art major: enneasíl·lab ( 9 ), decasíl·lab (10), hendecasíl·lab (11), alexandrí (12)
ESTROFES
L'estrofa és un conjunt de versos que segueixen un patró de mètrica determinat.
Apariat : aa , AA ,aA , Aa
Tercet: aba,ABA
Quarteta: abab, abba, aaaa, -a-a
Quinteta: abaab, ababa, abbab, aabba
Sexteta: ababcc, abbaab, ababab
Octava: ABAB-CDCD ,ABBA-CDDC ABAB-CCDD ABBA-CDCD ,ABAB-CDDC ,ABBA-CCDD
Dècima: rima en dos grups de cinc versos.
Sonet: El composen dos quartets i dos tercets.
Romanç: assonant als parells i lliures els imparells
TIPUS DE POEMES
Estròfic: els versos estan agrupats en estrofes. Per exemple, el sonet (catorze versos hendecasíl·labs agrupats en dos quartets amb l'esquema ABBA ABBA i dos tercets l'esquema del qual pot variar)
No estròfic: els versos no estan agrupats en estrofes. Per exemple, el romanç (sèrie indefinida de versos octosíl·labs amb rima assonant en els parells)