Els gegants

A la majoria de tradicions, el gegant surt com una irrupció de quelcom meravellós i terrible encara que amb un cert aspecte d’inferioritat i subordinació. A la Bíblia se cita Goliat, Og, el rei Bassà..., en certa manera també Samsó és un gegant. A la mitologia grega, d’on la major part de les teories han tret l’origen dels nostres gegants, hi ha els titans, els cíclops, els atlans, àdhuc Hèrcules pot ser considerat un gegant. També les altres mitologies occidentals tenen gegants: Bodo, Rübezahl, Gargantua, Kawr, Belenos... La majoria de cultures els consideren una divinitat solar, hi ha nombrosos exemples de gegants construïts de fusta o vímet, els quals eren cremats a les festes solsticials. Els han considerat també com un símbol de la vegetació, del déu immolat, o com una rebel·lió permanent de les forces d’insatisfacció de l’home.

A Terrassa, avui, comptem amb molts gegants. Per començar els Gegants Vells: en Robesa i na Pepona, que van haver d’esperar cent anys per tenir la companyia dels Gegants Nous: en Ramonet i n’Estefania, que van ser batejats el dia 2 de juliol de 1950, i representen els comtes medievals Ramon Borrell i la seva muller Ermessenda de Carcassona. Ell conserva el nom, ella l’ha canviat. També tenim els gegants modernistes: en Magí i la Roseta, que foren creats l'any 2007, i la Carmeta i el Tranqui...

A aquests gegants n’hem d’afegir alguns gegantons. Per exemple don Cirili, o en Perot, o en Pintoret, o en trapella, o, és clar, en Pep Panxut.

Per saber-ne més

I si vols conèixer més detalls del Pep Panxut, llegeix els fitxers Tornaveu 4 i Tornaveu 6.