Curs 2020-2021

Clàudia Verdés Giménez

L’obsequi de la comtessa

Ramon Borrell era comte de Barcelona. Vivia amb la seva dona Ermessenda de Carcassona en un immens palau situat al centre de la ciutat de Barcelona. Tenia tot el que desitjava i no es preocupava per les famílies de camperols que vivien en la misèria. Cobrava impostos desproporcionats a la gent del comtat que treballava al camp i que amb prou feines podia alimentar-se.

Un matí assolellat de primavera, el comte va decidir anar a caçar cérvols a la muntanya de Sant Llorenç. Acompanyat de la seva dona i el seu seguici, van agafar el camí cap a Terrassa i després van continuar fins al peu de la muntanya. El trajecte va ser tranquil i plàcid, a la vora del camí hi havia flors de tots colors i se sentia una olor suau i dolça de farigola.

Quan encara no havien aixecat el campament, el comte va decidir sortir sol a veure si trobava algun cérvol. No volia esperar i només el va acompanyar Ermessenda. Van començar a pujar amb cautela i sense fer soroll per no espantar cap animal, però de sobte, al cavall del comte li va relliscar un peu i els dos van començar a rodolar pel pendent.

En arribar a baix el comte estava molt mal ferit i la seva dona no el podia moure. Estaven sols i ningú sentia els crits de la comtessa. Per sort, un home i una dona de Terrassa que estaven buscant llenya a la muntanya van veure’ls i de seguida els van auxiliar.

La parella va ajudar el comte i el van portar a casa seva per curar-li les ferides. Eren molt pobres i vivien en un carreró que donava a la Plaça Major. Tanmateix el poc menjar i medecines que tenien ells i els seus veïns van compartir-los amb els comtes

I se’n van fer càrrec fins que Ramon Borrell es va trobar millor.

Ermessenda va quedar molt impressionada per la generositat d’aquells pobres camperols, que ben just podien mantenir els seus fills. Per això, va voler recompensar-los i va concedir un privilegi al poble, perdonant-los els impostos durant cent anys. Tot i haver-lo ajudant tant, el seu marit no n’estava segur, perquè sempre necessitava diners per fer la guerra als musulmans. Però la comtessa es va mostrar ferma i el va obligar a acceptar la seva decisió.

És per això que els terrassencs van decidir fer-li un gegant a la comtessa... i finalment també van fer-ne un al comte perquè no es posés gelós i canviés d’opinió. Amb els diners que es van estalviar van començar a construir les muralles i la Torre del Palau.