Curs 2021-2022

Aina Roldán Altimira

LA PLOMA DEL FÈNIX AL PARAIGÜES

Jo sóc la Roseta, una geganta modernista creada l’any 2007, no conec molts altres gegants, però sí que n’he sentit a parlar. Porto un vestit de color blau cel amb el dibuix de la Masia Freixa i porto un paraigües de color blau recolzat a l’espatlla. Segurament us deveu preguntar com és que estic parlant. No estic parlant, són els meus pensaments, però la vida és plena de misteris per descobrir, com aquest que sempre m’acompanya.

Era un dia com qualsevol altre de l’any 1912, l’època modernista, estava passejant tranquil·lament pel parc de Sant Jordi, encara que no feia el millor temps i només feia que empitjorar cap a tempesta.

Al cap d'uns minuts, la tempesta ja s'havia format. El vent bufava tan fort que va prendre el control del meu paraigües i el va enfilar sobre la xemeneia SAPHIL. Així, sense paraigües, vaig tornar a casa xopa.

Al cap d'un mes i alguns dies, la tempesta va tornar a Terrassa, i em vaig refugiar a dins de casa fins el final. Quan ja pensava que no podia anar a pitjor, va empitjorar: vents tan ràpids que no deixaven veure, pluja que no parava de caure, llamps a la superfície, i el cel negre com la nit. Eren les dotze del migdia, però el cel s’havia eclipsat, deixant llamps terrorífics que espantaven tot prenent el protagonisme. Però llavors, el miracle va passar, ningú sap com, però el paraigües va aparèixer penjat de la barana del balconet.

Quan tothom ho va saber, alguns experts van decidir examinar-lo, i van trobar el més inesperat per qualsevol persona: les restes d’una ploma d’au.

Van estar investigant amb només alguns resultats: era un ocell gran, estrany i del color de les flames, vermell i taronja.

La gent va començar a dir que l’animal fantàstic, el fènix, va portar el paraigües aquell dia tan terrorífic, però això era només un mite, encara que no ho és segons l’opinió de la gent.

-Has sentit les notícies? ”El descobriment del fènix” -deia la gent.

Van passar els dies i la gent continuava creient en aquell mite.

Amb el pas del temps, es van anar oblidant d’aquella bogeria fins que va tornar a ser quasi inexistent.

L’any 2006, el misteri va tornar a ser notícia. Deien que era una àguila roja.

però com va arribar fins al balcó?, això continua sent un misteri. Va ser el vent, o algun animal? Qui ho sap.

De totes maneres ho van considerar un miracle.

El que sí que no saben és que aquella ploma infiltrada en el meu paraigües va provocar la meva creació l’any 2007 amb una mica de màgia flamejant.