Els soldats catalans a l’operació del desembarcament a la platja de Montgat van estar comandats per en Josep Moragues, cap superior de les milícies populars. Les tropes de l’Aliança van conquerir Barcelona i van rendir el Castell de Montjuïc el 9 de novembre del 1705. L’arxiduc d’Àustria fou proclamat rei de les Espanyes, amb el nom de Carles III. Els Vigatans foren convertits en el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes i en Josep Moragues va ésser nomenat coronel.La contraofensiva borbònica, amb forces franceses i espanyoles encapçalades pel mateix Felip V no es va fer esperar, però Moragues, amb les seves tropes, ajudà a resoldre els setges a Barcelona dels mesos d’abril i maig de 1706 i a fer patir als borbònics una vergonyosa derrota que, fins i tot, provocà la fugida de Felip V cap a França. Els aliats continuaven conquerint territori i el 27 de juny de 1706 Carles III entrà a Madrid. En Josep Moragues va ésser ascendit a general.
El 17 d’abril de 1711 mor l’emperador d’Àustria Josep I, i l’arxiduc Carles fou nomenat emperador d’Àustria amb el nom de Carles VI. Anglaterra, que participava en la guerra pel temor que els Borbons acumulessin massa poder, recelà de que fossin els Àustries qui l’acumulessin, i el 1713 signà, a Utrecht, la pau amb els francesos. Un dels acords d’Utrecht fou la marxa de Barcelona de les tropes de l’arxiduc que començà el març de 1713. Catalunya quedava sola davant el seu destí i l’amenaça filipista. El 23 de juliol de 1713 s’iniciava el setge de la ciutat de Barcelona per part de les tropes filipistes comandades pel duc de Berwich.
En aquest període final, Moragues tornà a la guerra guerrejada i amb els seus homes es dedicà a destorbar els moviments tàctics de les tropes borbòniques. Tant va ser així, que el mateix Berwich li assignà el sobrenom de: el «Diable del Montseny».
Barcelona caigué l’11 de setembre de 1714. Això, representava l’entrada de Felip V i, amb ell la imposició del Decret de Nova Planta, que anorreava les llibertats catalanes.
