Fent servir l’enllaç al final de la pàgina es pot consultar o descarregar el guió de la representació que es va fer per explicar el fet històric del desembarcament del 22 d’agost del 1705 en el context de la Guerra de la Successió i la honorar la figura del General Josep Moragues.
Sinopsi
La representació comença amb el concert de rock dur "Sortim del túnel!", concert que es fa cada any en al·lusió i com a homenatge al túnel de Mongat, primer túnel de la península. A mig concert, es produeix un plegament del context espai-temps i coincideixen en la zona del concert, propera a la platja, el llavors capità Josep de Moragues, el seu sotstinent, en Jaume Basellar, en Jordi i la Laia, dos tècnics de llum i so del concert i en Roc Fúria, el vocalista del conjunt que estava tocant.
Els primers no entenen res del que està passant, però els segons, acostumats a les sèries de ciència-ficció, creuen entendre el que succeeix (com a “Lost”-“Perdidos”, diu la Laia, un dels personatges).
Aprofitant que la Laia porta amb ella l’iPad que fa servir pel control de llums i so, i en Roc el seu smartphone, naveguen per Internet i esbrinen qui són els personatges que han desembarcat a la platja i què pretenien fer. Passat l’ensurt i el “mal rollo” inicials, proposen ajudar als desembarcats a guanyar, explicant-los com serà el seu futur i què els passarà.
Invocada involuntàriament per en Jordi, apareix l’esperit de Magdalena de Giralt, la segona esposa del general Moragues. L'acompanya l'Elisenda, la seva dama de companyia. Elles també saben el que passarà i justifiquen les repetides vegades que el general va tornar a la guerra després de perdre una batalla, explicant el context històric i la repressió que va sofrir el poble català a la Guerra de la Successió.
Invocat, també involuntàriament per la Laia, apareix l'esperit de Feliciano de Bracamonte, Mariscal de Camp al servei de Felip V i enemic del General Josep Moragues.
En Jordi, la Laia, en Roc i en Feliciano de Bracamonte expliquen al general Moragues i el sotstinent Basellar que, malgrat primer tindran èxit i guanyaran, després hi haurà la desfeta de l’11 de setembre del 1714 i la posterior execució o empresonament de tots, i fan veure al general, el inútil de les seves accions.
La pròpia Elisenda, pensant que potser pot canviar un futur que serà molt dramàtic, proposa a la seva senyora intentar-ho. El general Moragues dubta uns moments ... però en Roc Fúria, fent honor al seu nom, l'empeny a no defallir.
Un dels miquelets de la tropa, veterà de moltes guerres, respon a en Roc Fúria en to egoista-pessimista i una dona del públic se li enfronta, defensant la lluita com a únic camí per aconseguir vèncer els poders establerts.
Recuperat l'ànim, el general Moragues, home d’acció, però també amb visió estratègica com era, respon a les crítiques dels tècnics explicant-los, en una arenga també dirigida al públic, que “el futur només depèn de nosaltres”, que "són moltes onades les que trenquen la pedra" i amb la cita, avançada en el temps, de la frase del President Companys “tornarem a sofrir, tornarem a vèncer”, conclou el seu monòleg final, que va seguit del dispar dels fusells d'un regiment de Miquelets.
Finalitzat el monòleg, una projecció digital converteix les parets del Turó en una evocació del Castell de Montjuic, que va ser conquerit pels desembarcats en la seva primera operació de combat. El regiment de Miquelets i un altre d'Hússars reforcen la projecció digital amb el foc de les seves armes.
L’atac acaba amb la conquesta del castell de Montjuic.
Una onada de sang cobreix les parets del castell i es converteix en una senyera.
L'acte acaba amb la interpretació de "Els Segadors" en versió rock dur, per part dels músics del conjunt i la percussió dels tabalers, i l'encesa d'uns focs artificials per part dels diables.
Agraïm a l'Agrupació Artística del Casal de Tiana, el Centre Recreatiu i Cultural de Montgat, el grup de teatre Mímesis i el conjunt musical "Natural Thing" les seves contribucions al guió, els seus actors, regidors, traspunts i figurants.
