COM TREBALLAR A L'AULA?

DIDÀCTICA I METODOLOGIA SOBRE LA HISTÒRIA

Per treballar a l'aula el tema de l'exili potser realitzar una ruta acompanyada dels testimonis encara vius pot ser un ingredient motivador i competencial important. La història és narració viva quan la podem compartir en primera línia.

1.- Didàctica de la història oral : els testimonis .

Cal però preparar el camp abans de començar. Pensem que resulta important entendre que si la sortida de dos dies o tres dies la realitzen els Departaments de Ciències Experimentals, el Departament de Castellà, el Departament de Català, el Departament de Clàssiques, i el Departament d'HIstòria serà molt millor d'entendre la sortida pels nois i noies. L'exili és un tema transversal que ha de motivar a tots i totes i axì ho volem mostrar. Hi ha implicats 6 professors que durant els dies previs a la sortida proposen els grups de treballs formats per 4 o 5 alumnes en funció dels indrets que es visitaran. Cada grup de nois i noies es tutoritza per un professor i es senyalen els temes: els simbols del lloc en forma d'imatges, poemes, escrits, iconografia, ; les coordenades espai-temps dels llocs, la biografia d'algun testimoni il·lustre del lloc, d'aquesta manera cada alumne prepara una recerca prèvia supervisada pel tutor. Recollir la informació ens permetrà posteriorment fer una transcripció del seu testimoniatge per això resulta important aquesta participació activa in situ dels nois i noies en els diferents indrets que visitem. L'intercanvi posterior resulta molt més viu, ric i profitòs. (veure arxiu adjunt en els materials (1) ) . De la mateixa manera en el viatge a Mauthausen els nois i noies han recollit els testimonis dels deportats en els camps i dels seus familiars.

2.- La història viscuda transversalment : tots som part de la història.

Seguidament el contacte amb els testimonis via email i telefònica va permetre que la sortida dels dies 14 i 15 de desembre fos seguida amb passió i intensitat. Ja a l'arribada a Coll d'Ares amb l'autocar la neu queia amb força i ens esperava el nostre primer testimoni que va acompanyar-nos al llarg dels 12 quilòmetres fins Prats de MOlló per la muntanya amb condicions difícils. Reproduir aquestes circumstàncies va permetre entendre encara millor que podia haver estat per aquells exiliats . Els testimonis en el refugi de Prats va ser molt clars i la fotografia d'Amadeu Gràcia i els seus fills encara va aportar més informació al respecte. Seguidament el camí ens va portar a Sant Llorenç de Cerdans on els diaris del lloc van voler captar la nostra arribada i van donar encara més protagonisme al que estavem fent aquells nois i noies. En unes sales de l'ajuntament ens va rebre l'alcaldessa i amb el seu testimoni vem poder entendre encara millor aquesta participació de França en l'exili republicà. La nit la vàrem passar a Arlès en una escola rural que va deixar-nos l'ajuntament i on el testimoni d'un supervivent de la batalla de l'Ebre va voler donar a l'acte abans d'anar a dormir una emotivitat ben especial. Però també el despertar de la seva història descobrint per primera vegada que tenen una memòria oblidada que és present en les families. Això s'evidencia en com remou dins les families aquests temes i com traspasa fins i tot el centre i el barri. La història arriba fora de les aules.

3.- El reportatge i documental en història : la narració

http://www.youtube.com/user/xalsina1#p/a/u/3/xzr5-9uraY4

http://www.youtube.com/user/xalsina1#p/a/f/1/Y4NTgOad86c

http://www.youtube.com/user/xalsina1#p/a/u/1/tcqVA-NjlFQ

http://www.youtube.com/user/xalsina1#p/a/u/0/z9Sx1v2iZpc

http://www.youtube.com/user/xalsina1#p/a/u/1/xVbTTRTbi3w

4.- La formació prèvia del professorat : els cursos i intercanvis

De la mateixa manera el tema de l'holocaust planteja molts dubtes com aquells que simplement mostren i presenten les manifestacions de l'horror. Nosaltres pensem que no podem didàcticament explicar-ho així i presentem l'holocaust com un fenòmen quotidià ,normal que no resuta extraordinari i que es presenta com una causalitat històrica que fa que els fets que narrem siguin experiencials i no melodramàtics . La lectura dels diaris biogràfics i les pel·lícules que van més enllà del sensacionalisme són per nosaltres referents... Parlem doncs d'uns fets on els persontatges no són extraordinaris amb la tesi de Hannah Arendt sobre la idea de la banalització del mal. Els testimonis de Eichmann representen per nosatres una idea que ens acompanya per presentar a classe i al centre la nostra filosofia sobre l'holocaust i l'exili. Per això el nostre treball en paral·lel amb Casa Sepharad (Yad Vashem) dins una formació inicial a Madrid a dos membres del Departament va permetre apropar-se millor a la idea d'educació de la Shoah. Els genocidis que al recinte del Senat de Madrid es presenten són el del poble gitano, el genocidi ruandès i el genocidi jueu. El contacte amb altres professors que treballen el tema ens permet intercanviar experiències i començar a preparar el tema de l'holocaust.

5.- El cinema com eina didàctica en els grups de diversitat : això no és Holiwood.

Una de les primeres aproximacions comença amb el cinema i el treball de proximitat sobre el tema holocaust precisament amb la pel·lícula " Diarios de la calle". En aquesta primera experiència els nois i noies d'un grup de diversitat i d'aprenentatge lent utilitzen les escenes per reproduir les sensacions i les emocions que els desperten els protagonistes. S'utiltza la idea de fer un diari de classe per explicar precisament que senten i com ho viuen. Però això consegueix treballar per crear una petita filmoteca sobre el tema que sigui experimentada i experimental, o sigui, que ens adonem que no tot el cinema val per educar. D'aquesta manera veiem que certes pel·lícules que poden ser molt emotives i espectaculars no són les més interessants per educar. Busquem doncs un cinema que ajudi a pensar a reflexionar de manera activa i garanteixi que el que veiem és història. Es tracta d'educar la mirada i això ens permet entendre que pel·lícules com "la zona gris" "Europa," "Shopie Scholl" " Sin Destino" "El pianista" ... permeten un treball abans, durant i després sobre la història. Per exemple entrar en l'holocaust amb una pel·lícula com "El hundimiento" ens ha permés entendre que la història construeix molts mites i engrandeix els personatges històrics ... i potser ens cal desmitificar. En tots els casos hi ha un guió de treball i un debat posterior a l'aula.

6.- La vivència directa i en viu dels llocs i dels testimonis : el lloc fa la cosa o construeix la idea.

El viatge a Mauthausen és la culminació d'un treball previ de temps buscant fonts econòmiques de finançament, defensant el projecte dins el claustre de professorat, dedicant hores de treball per intentar ser candidats a visitar el lloc , .... En aquest sentit potser és una part més de les activitats però que implica moltes hores de treball previ i posteriorment. I la autoconstrucció personal posterior en els espais fora del centre no formals evidencia el grau d'interiorització del vist i experimentat. El treball amb institucions socials i amb la ciutadania és una finestra per expressar emocions, sentiments, recordar, intentar entendre i oferir als companys la seva experiència perque no es perdi.

MATERIALS PER TREBALLAR LA HISTÒRIA