Preguntes

1. Què té a veure amb el concepte de “bilingüisme” el proverbi xinès que diu: Si poses junts un xai i un llop, el llop es menjarà el xai”?

2. Vet aquí un fenomen de contacte de llengües que va tenir lloc en el nostre territori. Amb quin nom el designaríeu?

“Quan els romans van desembarcar a Empúries, el 218 aC, o sigui ara fa 2200 anys, van trobar en els territoris del que després serien Catalunya i el País Valencià un seguit de tribus ibèriques o bé molt condicionades per la cultura ibèrica: laietans, ceretans, andosins, ausetans, lacetans, cossetans, ilergets, ilercavons, edetans... Totes aquestes tribus parlaven, segons sembla, una única llengua, l’ibèric, poc coneguda i sembla que rebia gran influència del basc, sobretot al nord, cap al Pirineu.

            La llengua llatina dels conquistadors romans va anar penetrant de manera seguida i ferma en tot el territori de la península. De primer, a les zones de la costa mediterrània, de més fàcil accés i on hi havia ciutats, després cap a l’interior, essent les zones muntanyoses, tan abundants al país, les últimes on va arribar la civilització romana i la llengua llatina. En això les vies romanes hi ajudaven molt; per exemple la via Augusta, que anava contigua al mar i que era molt transitada.

            Al cap d’un temps, ja no eren solament els mercaders i els soldats els qui posaven els indígenes, d’una manera més o menys ocasional, en contacte amb el llatí; els mateixos veterans que es llicenciaven restaven com a colons al país i contribuïen amb la seva influència a romanitzar-lo. Així, doncs, la civilització romana i la llengua llatina anaven posant arrels fondes per tot arreu.”                                                                                        

Lluís López del Castillo

                                                                                  El català a través dels temps

3. Per què diem que cada llengua conté una visió del món diferent?

4. Quin fenomen de contacte de llengües s’explica en el text següent?

            “El català, com totes les llengües romàniques, va néixer com a conseqüència de l’evolució del llatí vulgar local. Aquesta evolució respon a un procés natural, que en aquest cas tenia de referent el llatí clàssic –el llatí ensenyat a les escoles–, que romangué inamovible, almenys com a model gramatical. L’evolució constant de la parla col·loquial o vulgar incrementà progressivament la diferència entre aquest nivell d’ús corrent i el model esmentat durant el Baix Imperi Romà i encara més després de la caiguda de l’Imperi d’Occident, de manera que molt aviat, i com a conseqüència d’una veritable revolució lingüística, fonètica i morfosintàctica, el llatí, de fet, desaparegué com a llengua viva i donà pas a les diferents llengües romàniques. Aquestes, però, al començament no s’aplicaren en la documentació, puix que el llatí, après a les escoles, episcopals o monàtiques, continuà essent lúnica llengua escrita, com ho era també en els territoris de parla germànica de l’Imperi Carolingi.” 

                                                                       Josep Moran i Joan Anton Rabella

Primers textos de la llengua catalana 

5. Per què podem dir que el text següent és un exemple de minorització lingüística?

            “El decret de Nova Planta imposa al país un sistema institucional, amb un capità general com a autoritat suprema. La divisió en vegueries que té el país és substituïda per dotze corregiments; s’aplica el cadastre i segueixen altres impostos que pesen sobre el país i en dificulten el redreçament econòmic. La llengua castellana, introduïda des dels temps dels Àustria en determinades esferes, avança molt més perquè s’estableix que a la Reial Audiència i a les escoles de primeres lletres no sigui permès el català. L’organització política que ha fet gran Catalunya per mitjà de les seves institucions és anorreada i es posen tots els mitjans per convertir el país en una simple província”. 

Josep Maria Cadena

505 fets bàsics de Catalunya

6. El text següent té alguna cosa a veure amb la normalització lingüística? Raoneu la vostra resposta.

            “El 16 de gener de 1984, després d’un període de proves, TV-3 comença les seves emissions. L’existència d’una televisió catalana, amb programació normal al llarg d’una franja horària plenament competitiva amb la xarxa estatal, és un fet d’una gran importància sociològica.”

  Josep Maria Cadena

505 fets bàsics de Catalunya

7. Creieu que la diversitat lingüística planteja algun problema, i de ser així, com el resoldríeu?

8. La convivència depèn de deixar de parlar català?