Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social, és una concreció del plurilingüisme.
La diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en textos formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua materna parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el matern, tanmateix sovint en una forma canviada.
El conflicte lingüístic és un terme de la sociolingüística que expressa el conflicte o la tensió entre grups en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l'antagonisme. La llengua constitueix l'element de cohesió primària i fa patent i visible la confrontació hostil. Totes les actuacions de política lingüística siguin democràtiques o no: (monolingüisme, bilingüisme manteniment de la diglòssia i altres), provoquen accions i reaccions entre els grups afectats. L'evolució d'un conflicte d'aquest tipus pot abocar a la substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé, al contrari a un reconeixement de la situació cultural del grup en desavantatge i la normalització lingüística.