DICTATS 1r ESO

1.

D'un bot em vaig posar dret com si m'hagués caigut un llamp. Vaig fregar-me bé els ulls. Vaig mirar bé. I vaig veure un jovenet extraordinari que m'observava amb aire greu. Així doncs, em vaig mirar l'aparició amb els ulls esbatanats de sorpresa. I aquell jovenet no semblava ni perdut ni mort de cansament, ni mort de gana, ni mort de set, ni mort de por. No tenia res que fes pensar en un nen perdut al mig del desert, a milles de cap regió habitada. Quan finalmentvaig poder parlar, li vaig dir:

- Però... què hi fas aquí?

2.

Dins la cuina, en Jordi es va asseure. Tremolava una mica. Oh, com odiava l'àvia! Odiava realment aquella vella bruixa horrorosa. I, de cop i volta, va tenir un enorme impuls de fer-li alguna cosa. Alguna cosa grossíssima, absolutament terrorífica. Un veritable ensurt. Una espècie d'explosió. Volia fulminar l'olor de bruixa que rondava per l'habitació del costat. Només tenia vuit anys, però era un nen valent. Estava disposat a encarregar-se d'aquella vella.

3.

Les dues amigues van tornar a la botiga del número 6 i van descobrir el que passava: la façana de l'establiment estava formada per un recobriment de panells giratoris amb dues posicions. Així, quan es movien cap a la primera posició, formaven la decoració característica d'una botiga de catifes orientals, però si giraven cap a la segona, apareixia l'establiment d'articles de màgia.