i

Irruent

Irruent

[Alcover. Diccionari Català – Valencià – Balear, vol. 6] m. i f. ant. Que irrueix. Pensant la nequítia de aquells irruents. Drets sup. 66. Etim. : pres del llatí irruente, mat. sign.

Irruir

v. intr. O refl. Ant. Envestir; escometre hostilment.