El car i la pena
El car i la pena
(Alcover Moll pàg. 993 del volum 2). La perxa inferior i més gruixuda de les dues que formen l’antena de la vela llatina. Refr. – “Llevar-ho del car, posar-ho a la pena, tot és antena” (or., val.); “Treure-ho des car i posar-ho a sa pena, tot queda a s’antena” (Men.). Es diu parlant de coses que poden sofrir cert canvi sense perdre res ni mudar gaire.
Embeteu
Embeteu d’embêter (del francès), emprenyar o avorrir.
Estibar
v. tr. Apilar, disposar, (mercaderies, especialment la càrrega d’una nau), de manera que ocupin el menor lloc possible.
Enxubada
adj. Dit d’un lloc tancat, d’on l’aire es renova difícilment.
Escota
f. Cap lligat al puny inferior d’una vela que serveix per a caçar-la o amollar-la.
Estails
estai
m. Corda que va del cap d’un arbre de nau a proa o al peu del de més endavant, que impedeix que l’arbre es decanti endarrere.