Temps de temps

La meteorologia estudia el temps atmosfèric.

El temps atmosfèric és conjunt de fenòmems que ténen lloc a l' atmosfera en un moment donat.

El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que són característiques d' una regió al llarg de l'any.

https://sites.google.com/site/introduccioalameteorologia/home/Meteo3.png

El clima i el tiempo

PARÀMETRES  METEOROLÒGICS

1. EL VENT

Aire en moviment horitzontal provocat per canvis de pressió atmosfèrica i temperatura. L' aire es desplaça de les zones d' alta pressió a zones de baixa pressió. L' aire calent puja i l' espai que ocupava s' omple amb l' aire fred de la superfície.

Paràmetres que s' enregistren: La direcció i la velocitat.

La direcció amb el PENELL

La velocitat amb l' ANEMÒMETRE

Penell

ESCALA DE BEAUFORT

Front càlid

Quan una massa d’aire calent xoca contra una d’aire fred es produeix un front càlid.L’aire calent es fica damunt de la capa d’aire fred, amb la qual cosa es formen núvols que poden donar lloc a llargs períodes de pluges.

Front fred

L’aire fred avança cap al calent i baixa per sota d’aquest. Això provoca que s’elevi i es formin núvols que produeixen fortes pluges, tempestes i xàfecs.

DIRECCIÓ DEL VENT

                                                              La rosa dels vents

Depenent de l’origen geogràfic, en català es fan servir diferents noms per als vents:

- Tramuntana, el vent del nord.

- Gregal, el del nord-est.

- Llevant, el de l’est.

- Xaloc, el del sud-est.

- Migjorn, el del sud.

- Garbí, (o llebeig) el del sud-oest.

- Ponent, el de l’oest.

- Mestral, (o cerç) el del nord-oest.

2. LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA

El pes de l' aire que constitueix l' atmosfera, exerceix una pressió sobre la superfície que s' anomena pressió atmosfèrica.

La pressió atmosfèrica depèn de la temperatura de l' aire i de l' altitud a la que es troba la massa d' aire.

A més altitud menys pressió i a menys temperatura més pressió

La pressió atmosfèrica es pot mesurar amb diverses unitats : Pascals ( Pa ) , atmosferes (atm ) , mm de Hg i la més utilitzada actualment l' HectoPascal ( HPa ).

La pressió atmosfèrica a nivell del mar és de 1013 HPa, llavors tot el que estigui per sobre de 1013 HPa es considera ALTA PRESSIÓ i tot el que està per sota de 1013 HPa es considera BAIXA PRESSIÓ.

Les zones d' altes pressions s' anomenen Anticiclons (A)i les zones de baixes pressions s' anomenen Depressions o Borrasques (B)

En els anticiclons l' aire circula en el mateix sentit de les agulles del rellotge i en les depressions circula amb sentit contrari a les agulles del rellotge.

Per saber-ne més: Què són els anticiclons i les depressions?

3. HUMITAT DE L' AIRE

La humitat és la quantitat de vapor d' aigua que conté l' aire.

El vapor d'aigua és aigua en estat gasós invisible als nostres ulls.

La presència de vapor d'aigua pot variar de valors del 0% en zones desèrtiques fins al 90% en zones tropicals.

També la presència de vapor d' aigua és major a les parts baixes de la troposfera i va disminuint amb l'altitud.

L' aire calent pot contenir més vapor d'aigua que l' aire fred.

En l' aire calent hi ha més espai intermolecular que pot ocupar l' aigua.

4. FORMACIÓ DE NÚVOLS

Per què es formi un núvol cal que la humitat de l’aire sigui molt alta, és a dir que l’aire arribi a estar saturat de vapor. Això es pot aconseguir de dues maneres: augmentant la quantitat de vapor d’aigua o fent baixar la temperatura.

Quan es refreda l’aire humit augmenta la humitat sense augmentar la quantitat de vapor (ja que l’aire fred no pot contenir tant vapor com l’aire calent) aleshores es formen petites gotetes que suren en l’aire originant els núvols o la boira.

Per formar un núvol necessitem aire humit i un refredament de l'aire. Però encara fa falta una altra cosa: L’aire ha de tenir impureses. El vapor d’aigua no es pot condensar en gotetes si no té on fer-ho.

Prop de terra el vapor es condensa sobre de plantes o objectes en forma de rosada. Però a l’aire calen petits nuclis sobre els quals es produeixi la condensació. Aquests nuclis poden ser partícules de sal procedents del mar, pols, pol·len, etc. S'anomenen nuclis de condensació.

Les gotes produïdes amb la condensació cal que creixin prou per iniciar la caiguda, si en l’interior del núvol xoquen amb altres poden créixer cada vegada més i arribar al terra en forma de pluja.

I si la temperatura al núvol està per sota de zero aleshores es formen cristalls de gel i quan s’uneixen entre si es formen els flocs de neu.

En quines condicions es poden formar núvols

TIPUS DE NÚVOLS : Com es classifiquen els núvols

Els núvols es classifiquen en tres grans grups segons l'alçada:

Alts: Cirrus, cirrostratus, cirrocumulus

Mitjans: Altostratus, altocúmulus, nimbostratus

Baixos: Estratus, cúmulus, estratocumulus

Núvols de tempesta

Els cumulonimbus són els típics núvols de tempesta. Poden donar lloc a xàfecs intensos, llamps i calamarsades.

Els núvols de tempesta es formen quan hi ha una diferència important de temperatura entre l’aire de superfície i el que hi ha més amunt. Si l’aire que hi ha sobre és molt més fred que el de sota es creen corrents verticals molt forts (convecció) que formen els famosos núvols de tempesta o cumulonimbus.

Com que els corrents ascensionals arriben molt amunt (a més de 10 km.) l’aigua es glaça i pot caure calamarsa (boletes de gel) o pedra (més d’un cm. de diàmetre).

El fet que el núvol tingui una part líquida i una altra glaçada i els forts vents al seu interior afavoreix que es carregui elèctricament i que pugui haver-hi descàrregues elèctriques cap el terra: els llamps. Si les descàrregues són dins o entre núvols de tempesta s’anomenen llampecs.

Quan els llamps cauen a terra esclafen tant l’aire que aquest es dilata de cop i es produeix una forta explosió: el tro. (340 m./seg)= En tres segons recorre un km. Contant els segons que tarda entre que veiem el llamp fins que sentim el tro podem saber a quina distància ha caigut.

PEDRA: 

NEU

5. MAPES DEL TEMPS

Els mapes del temps són una de les maneres que tenen els meteoròlegs de representar el temps que fa o que farà.

Anem a veure alguns models de mapes del temps

1. Mapes d' isòbares

2. Mapa de símbols

3. Imatges per satèlit ( METEOSAT) i radar meteorològic

4. Mapa de temperatures i mapa de pluges

6. COM INTERPRETAR LA INFORMACIÓ METEOROLÒGICA 

Què hem de fer per donar una bona informació meteorològica?

Hem d' analitzar els següents paràmetres:

Vent ( direcció i intensitat ).

Pressió atmosfèrica. (Tendència baromètrica)

Temperatura atmosfèrica a nivell de superfície i a altura.(Direcció del vent)

Humitat de l'aire.(Direcció del vent)

Orografia de la zona.

Estació de l' any.

INTERPRETACIÓ DELS MAPES DELS TEMPS

PER ACABAR UN TIMELAPSE DEL NOSTRE PLANETA DES DE L'ISS

Monsoon II (4K) from Mike Olbinski on Vimeo.