Comenta els següents mapes meteorològics : Pressió atmosfèrica , fronts, pluges, temperatures, direcció del vent, etc . Intenta fer una previsió del temps a Catalunya.

Elabora un informe escrit i una mapa de símbols.

Intenteu també presentar la predicció d'un dels mapes elaborant un vídeo.

1) MAPES

Mapa 1

Mapa 2 i 2'

Mapa 3

Mapa 4

Mapa 5

Mapa 6

2) Utilitzant l'aplicació WINDY intenta fer una predicció del temps que farà demà i tres dies més. Fes un breu informe i un mapa se símbols.

3) ELABORACIÓ D'UN ARTICLE CIENTÍFIC:

Quin temps va fer?

OBJECTIUS

1. Conèixer el servei de consulta de dades climàtiques de la Generalitat de Catalunya.

2. Aplicar el mètode científic hipoteticodeductiu.

3. Tractar estadísticament i gràficament dades numèriques amb l’ús d’un full de càlcul.

4. Redactar un article científic amb els resultats.

MATERIAL

– Ordinador o tauleta amb accés a xarxa

– Processador de text

– Full de càlcul

– Web del Servei Meteorològic de Catalunya

FONAMENTS

El mètode científic hipoteticodeductiu parteix de la formulació d’una hipòtesi motivada per un coneixement previ, que pot ser simplement una intuïció, o basar-se en estudis científics previs (antecedents). Aquesta hipòtesi, que s’ha de redactar de manera clara perquè no porti a equívocs, es pot formular en forma de pregunta o, més habitualment, d’afirmació. La recerca científica conseqüent consisteix en proporcionar arguments sòlids, demostrables i repetibles que permetin reafirmar o desmentir la hipòtesi inicialment formulada. Els passos d’aquesta recerca científica són:

1. Determinació dels objectius generals i concrets de recerca que permetin trobar els arguments necessaris per a validar o rebutjar la hipòtesi. És important que aquests objectius estiguin enumerats i redactats en forma d’oracions simples.

2. Dissenyar la metodologia adequada per tal de trobar una resposta clara als objectius plantejats. La metodologia ha de contemplar tant el sistema d’obtenció de dades (bibliogràfic, experimental, mitjançant enquestes, etc.) com el seu tractament posterior (estadístic, gràfic, etc.). El disseny metodològic ha d’evitar possibles errors d’obtenció de dades i garantir la seva objectivitat. En el cas d’obtenció de dades experimentals, també cal que es controlin totes les variables perquè els resultats puguin ser reproduïbles i interpretats de forma inequívoca.

2. Obtenció i tractament de dades de manera objectiva i amb un control rigorós de les possibles variables que hi intervenen seguint la metodologia prevista. Tractament estadístic de les dades per mitjà de descriptors estadístics i la confecció de gràfics que permetin reconèixer valors de centralitat i de dispersió de dades.

3. Interpretació de les dades a partir dels resultats obtinguts (totes les interpretacions han d’estar convenientment contrastades amb els resultats, de manera que no es pot afirmar res que no pugui ser recolzat per les dades obtingudes).

4. Conclusions de la recerca. Es tracta de la resposta a tots i a cadascun dels objectius plantejats. Com l’expressió “tants caps, tants barrets”, cal que hi hagi una conclusió per a cada objectiu, i el millor és redactar-los amb oracions simples i enumerant-los de la mateixa manera que els objectius. (Mai les conclusions han d’incorporar una opinió personal del treball.) Les conclusions han de permetre validar o rebutjar la hipòtesi inicial.

El mitjà més habitual de difusió d’una investigació és la confecció d’un article científic i la seva publicació en una revista científica. Els continguts més habituals d’un article científic són:

– Títol: ha d’informar de forma concisa i precisa sobre la investigació realitzada.

– Autor/s: els noms i cognoms dels autors es poden ordenar alfabèticament pel cognom o en ordre específic segons la contribució de cadascú a la recerca.

– Resum: de manera breu ha d’explicar tot el contingut de l’article. Habitualment es redacta un resum en anglès i un resum en la llengua de l’article.

– Introducció o antecedents: s’exposen els coneixements previs que motiven la investigació realitzada. És aquí on s’incorpora la hipòtesi inicial. Tota la informació citada ha d’estar convenientment referenciada.

– Objectius: s’enumeren els objectius generals i concrets de la recerca realitzada.

– Metodologia: es descriu de manera detallada i clara la metodologia seguida en l’estudi. Si convé, es fan diversos apartats per tal d’augmentar-ne la claredat.

– Resultats: exposició objectiva dels resultats. Normalment s’incorporen directament els descriptors estadístics i els gràfics i no es publiquen els resultats individuals.

– Discussió o interpretació de resultats: s’exposen els arguments que permeten interpretar les dades obtingudes. Sovint es fa referència a d’altres publicacions científiques (que han d’estar convenientment referenciades) per recolzar les interpretacions i comparar-ne les dades.

– Conclusions: és la resposta als objectius de recerca, una conclusió per a cada objectiu. S’enumeren de la mateixa manera que s’han enumerat els objectius i es redacten per mitjà d’oracions simples.

– Agraïments: és on es fa referència al finançament públic o privat de la investigació (indicant el número identificatiu del projecte) i on s’agraeix la col·laboració de persones o entitats que han permès que es pugui dur a terme la recerca.

– Referències bibliogràfiques: s’indiquen les referències bibliogràfiques de tots els treballs citats al text. S’ordenen per l’autor i per l’any de publicació. Cada tipus de publicació ha de tenir un format específic (veure’n un exemple).

PROTOCOL

1) Entreu a la pàgina del Servei Meteorològic de Catalunya (meteo.cat) i aneu a l’anuari de dades XEMA (Climatologia > Serveis i dades climàtiques > Anuari de dades > Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Des d’aquesta pàgina podeu consultar les dades climàtiques en format pdf enregistrades des de l’any 1997 a cadascuna de les estacions meteorològiques automàtiques. Les variables enregistrades són les següents:

Dades climàtiques mensuals

– Temperatura mitjana mensual

– Temperatura màxima mitjana mensual

– Temperatura mínima mitjana mensual

– Temperatura màxima absoluta mensual

– Temperatura mínima absoluta mensual

– Amplitud tèrmica mitjana mensual

– Amplitud tèrmica màxima mensual

– Nombre de dies de glaçada

– Precipitació mensual

– Precipitació mensual màxima en 24 hores

– Precipitació mensual màxima en 1 hora

– Precipitació mensual màxima en 30 minuts

– Precipitació mensual màxima en 1 minut

– Nombre de dies de precipitació

– Velocitat mitjana del vent mensual

– Direcció dominant del vent

– Mitjana mensual de la ratxa màxima diària del vent

– Ratxa màxima absoluta del vent mensual

– Humitat relativa mitjana mensual

– Mitjana mensual de la humitat relativa màxima diària

– Mitjana mensual de la irradiació solar global diària

– Pressió atmosfèrica mitjana mensual

– Pressió atmosfèrica màxima absoluta mensual

– Pressió atmosfèrica mínima absoluta mensual

– Gruix màxim mensual de neu al terra

Resums meteorològics anuals per estació

– Climograma de precipitació i temperatura

– Gràfic de temperatures màxima i mínima mitjanes

– Gràfic de temperatures màxima i mínima absolutes

– Gràfic de dies de glaçada

– Rosa dels vents

– Rosa de velocitat mitjana del vent per a cada direcció

– Precipitació acumulada

– Temperatura mitjana

– Temperatura màxima mitjana

– Temperatura mínima mitjana

– Temperatura màxima absoluta

– Temperatura mínima absoluta

– Velocitat mitjana del vent a 10 m

– Direcció dominant a 10 m

– Humitat relativa mitjana

– Mitjana de la irradiació solar global diària

a. Enteneu a què es refereixen exactament aquestes dades? Si no és així, pregunteu al professor.

2) El canvi climàtic és ja un fet indiscutible i està a la consciència de tothom, com quan es compara el temps actual amb el temps que feia anys enrere. Segur que heu sentit a pares i a avis parlar de canvis de temperatura més progressius, respectant les quatre estacions, o de pluges més abundants i millor distribuïdes al llarg dels mesos de primavera i de tardor…

a. A partir de la vostra pròpia intuïció, formuleu diverses hipòtesis de canvi climàtic. No us compliqueu la vida i formuleu hipòtesis de comprovació senzilla.

Un exemple podria ser “L’estiu de l’any passat va ser a Catalunya més calorós que l’estiu de l’any anterior”. Un altre exemple podria ser “A Mollerussa cada vegada plou menys”, o “A Mollerussa cada vegada la pluja cau més concentrada en pocs dies”…

3) Escolliu la hipòtesi que més us agradi. Consulteu al professor la seva viabilitat i seguiu els seus consells. Tot seguit, determineu els objectius de recerca que us permetin arribar a demostrar si la vostra hipòtesi és certa o falsa. Redacteu-los amb cura i ensenyeu-los al professor abans de continuar.

4) Dissenyeu la metodologia més adequada per assolir els objectius plantejats. Heu d’indicar les dades del Servei Meteorològic de Catalunya que utilitzareu (any/s, tipus de dades, estacions meteorològiques, etc.), el full de càlcul que emprareu per tractar les dades informàticament i de quina manera tractareu les dades (determinant-ne descriptors estadístics com la mitjana, la desviació, etc., i els gràfics que confeccionareu). Abans d’incorporar les dades al full de càlcul ensenyeu la metodologia escollida al professor i demaneu-li consell en l’ús del full de càlcul.

5) Incorporeu les dades al full de càlcul i seguiu la metodologia prevista per a obtenir els resultats numèrics i gràfics.

6) Expliqueu de manera objectiva els resultats obtinguts per confeccionar l’apartat de resultats del vostre article científic. Seguidament, interpreteu les dades.

7) Redacteu mitjançant un processador de text l’article científic seguint les pautes d’aquesta pràctica (utilitzeu el corrector ortogràfic, utilitzeu oracions senzilles i eviteu enrotllar-vos. En ciència cal ser concís i precís, i anar al gra!). Mostreu el resultat al professor perquè faci les correccions necessàries i, seguidament, pengeu el document en format PDF a la bústia de Sallenet amb el nom de QUIN TEMPS VA FER?