Research Project

ENGLISH. Digital Identities and Cultures in Language Education

This project is supported by the MINECO (Spanish Ministry of Economy and Competitiveness), under the "Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación Orientada a los Retos de la Sociedad", 2014 (modality 1). It is a coordinated project between the Universitat Pompeu Fabra (with the code EDU2014-57677-C2-1-R; 2015-2017) and the Universitat de Lleida (with the code EDU2014-57677-C2-2-R), for the period 2015-2017.

Also, several members of this research take part in two consolidated research teams. At the Universitat Pompeu Fabra, the GR@EL (Research Group in Language Teaching and Learning), has received grants from the AGAUR, the Catalan Agency for the Administration of Universities and Research Grants (2009 SGR 803, resolution 03/07/2009; and 2014 SGR 1042, resolution 16/07/2014); web: http://www.upf.edu/grael/es/ At the Universitat de Lleida, the GIML (Grup d'Investigació en Mediació Lingüística) has been also recognized as a consolidated research group by AGAUR (2009 SGR 680; 2014 SGR 988); web: http://www.giml.udl.cat

Hypothesis

The starting hypothesis lies on the idea that young people develop their digital identities and incorporate current cultural practices, both out of the classroom and in an incidental way. This is presumably because most educational institutions do not include the new cultural, digital ways into neither syllabi nor classroom activities. While all sorts of technologies are used by students to keep track of their peers and favorite topics, the very same technologies and their expressive and creative affordances are shrouded in secrecy by many schools even if the curriculum favors the development of digital and communicative competences. This creates a gap between the students informal and social activities including intrinsic values, norms and cultural products and classroom activities, clung on to paper and analogic literacy.

Corpora and methodology

We intend to document and analyse this dissociation as well as the paradigmatic shift in education attached to it. This is to be done by collecting multimodal corpora of data (personal and academic writing productions, digital life records, and personal profiles), ethnographic in-depth interviews, and online screenshots of documents and other artefacts. The corpora are to be computerised and analysed transversally on the grounds of the theoretical framework of Discourse Analysis, at five layers:

1. Digital identity. We intend to describe the phases and milestones which have an impact on the construction of digital identities. The aim is to suggest practical guidelines to enhance the development of digital identity either in formal education or additional social contexts (mass media, civic organisations, leisure associations).

2. Social networking. We intend to describe and analyse young people's literacy practices in several social networking contexts (leisure, academic, associative), their impact on formal education and how teachers and educational institutions respond to social networking, so as to put forward a catalogue of good practices.

3. Digital content. We intend to identify which online contents (Wikipedia, Wordreference, El rincón del Vago, etc.) are the ones youngsters read the most and how they go about reusing them (remix, copy paste, paraphrasing) for classroom activities, as well as their behaviour and values as to reusing online content for other purposes.

4. Multimodality. We intend to document how informants use pictures, videos, and voice notes for academic purposes in language education, both in and out of the classroom.

5. Digital norms. We intend to analyse non-normative writing productions (simplified writing, netspeak) produced by young people, the contexts of usage (interlocutors, discursive genres, spelling variations) and their functions.

Contributions

This work will contribute to diagnose the current situation in secondary and university education as to how digital identities are constructed and how digital media modify the way in which people approach literacy. Additionally, from this diagnose, we will propose tools (good practices catalogues, pedagogical guidelines, case study documentation, online resources), which will support youngsters in developing language related digital competences in an efficient and orderly fashion.

ESPAÑOL. Identidades y culturas digitales en la educación lingüística

Esta investigación está financiada por el MINECO (Ministerio de Economía y Competitividad), a través del "Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación Orientada a los Retos de la Sociedad", 2014 (Modalidad 1, como proyecto coordinado); tiene una duración de tres años (2015-2017) y es un proyecto coordinado entre dos universidades, la Universitat Pompeu Fabra (con el proyecto código EDU2014-57677-C2-1-R) y la Universitat de Lleida (con el proyecto código EDU2014-57677-C2-2-R). 

Además, los investigadores de este proyecto coordinado forman parte de dos grupos competitivos consolidades de investigación (AGAUR GenCat): el Gr@el (Grup de recerca sobre aprenentatge i ensenyament de llengües; ver: http://www.upf.edu/grael/es/), de la UPF, (2009 SGR 803; 2014 SGR 1042, resolución 16/07/2014) y el GIML Grup d'Investigació en Mediació Lingüística (2009 SGR 680; 2014 SGR 988); vegeu:http://www.giml.udl.cat

Hipótesis

La juventud construye sus identidades digitales y se apropia de las actuales prácticas culturales fuera del ámbito académico y de manera incidental, porque las instituciones educativas no incorporan, en su mayoría, esas nuevas formas culturales digitales en sus programas formativos ni en su actividad de aula. Mientras los alumnos se vuelcan en la red, con sus amigos y con sus temas favoritos, empleando cualquier tecnología a su alcance, muchos centros relegan a la clandestinidad esos medios y sus posibilidades expresivas y creativas, pese a que las competencias digitales y lingüísticas estén presentes en los planes de estudio. Ello provoca la disociación entre la actividad vernácula que desarrolla el estudiante en su vida social, con sus productos culturales, valores y normas, y la tarea escolar del aula, que sigue anclada en el papel y la escritura analógica.

Corpus y métodos

Planteamos documentar y analizar a fondo este conflicto social, así como el cambio de paradigma educativo que supone, a partir de la recolección de varios corpus multimodales (escritos personales y escolares, historias de vida digital, perfiles personales), con técnicas etnográficas de entrevistas en profundidad y capturas de documentos y pantallas en línea. Los corpus se procesarán con herramientas informáticas y se analizarán de manera transversal con el aparato teórico del Análisis del Discurso, en cinco ámbitos:

1. Identidad digital. Describiremos las etapas y los elementos más relevantes en el proceso de construcción de identidades digitales, con la finalidad de ofrecer orientaciones operativas para educar en esta cuestión desde la educación formal y otros ámbitos sociales (medios de comunicación, asociaciones cívicas, centros de ocio).

2. Redes sociales. Describiremos y analizaremos las prácticas de lectura y escritura que desarrollan los jóvenes en las redes sociales en varios contextos (ocio, escolar, asociativo), así como su incidencia en la educación formal y las respuestas y reacciones de docentes y centros a las mismas, para ofrecer un catálogo de buenas prácticas.

3. Contenido digital. Identificaremos los contenidos más habituales (Wikipedia, Wordreference, El rincón del Vago, etc.) que leen los jóvenes en la red y los procedimientos que usan para reutilizarlos (remix, copiar y pegar, paráfrasis) en sus tareas académicas, así como las actitudes y valores que adoptan al respecto.

4. Multimodalidad. Documentaremos el uso que hacen los informantes de fotos, vídeos y notas de voz en las tareas escolares de la educación lingüística, dentro y fuera del aula.

5. Normas digitales. Analizaremos los escritos anormativos (escritura simplificada, netspeak) que realizan los jóvenes alumnos hoy en día, así como sus contextos de uso (interlocutores, género discursivo, variaciones gráficas) y sus funciones.

Contribuciones

Todo ello ha de facilitar, por un lado, un diagnóstico de la situación actual en los centros de educación secundaria y universitarios, que ha de contribuir en gran medida al conocimiento sobre la manera en que se construye la identidad digital y cómo los medios tecnológicos modifican la forma de aproximarse a los procesos de lectura y escritura. Por otra parte, a partir de este diagnóstico, ofreceremos herramientas (buenas prácticas, orientaciones didácticas, documentación de casos, recursos en línea) que ayuden a la juventud a incorporar de manera más eficaz y ordenada las competencias digitales relacionadas con el uso lingüístico.

CATALÀ. Identitats i cultures digitals en l'educació lingüística

Aquesta recerca està finançada pel MINECO (Ministerio de Economía y Competitividad), a través del "Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación Orientada a los Retos de la Sociedad", 2014 (Modalidad 1, como proyecto coordinado); té una durada de tres anys (2015-2017) i és un projecte coordinat entre dues universitats, la Universitat Pompeu Fabra (amb el projecte codi EDU2014-57677-C2-1-R) i la Universitat de Lleida (amb el projecte codi EDU2014-57677-C2-2-R).

A més, els investigadors d'aquest projecte coordinat formen part de dos grups competitius consolidats de recerca (AGAUR GenCat): el Gr@el (Grup de recerca sobre aprenentatge i ensenyament de llengües; vegeu: http://www.upf.edu/grael/es/), de la UPF, (2009 SGR 803; 2014 SGR 1042, resolució 16/07/2014) i el GIML Grup d'Investigació en Mediació Lingüística (2009 SGR 680; 2014 SGR 988); vegeu: http://www.giml.udl.cat

Hipòtesi

La joventut construeix les seves identitats digitals i s'apropia de les actuals pràctiques culturals fora de l'àmbit acadèmic i de manera incidental, perquè les institucions educatives no incorporen, majoritàriament, aquestes noves formes culturals digitals en els seus programes formatius ni en la seva activitat d'aula. Mentre els alumnes es bolquen a la xarxa, amb els amics i amb els seus temes favorits, emprant qualsevol tecnologia al seu abast, molts centres releguen a la clandestinitat aquests mitjans i les seves possibilitats expressives i creatives, malgrat que les competències digitals i lingüístiques estiguin presents en els plans d'estudi. Això provoca la dissociació entre l'activitat vernacla que desenvolupa l'estudiant en la seva vida social, amb els seus productes culturals, valors i normes, i la tasca escolar de l'aula, que segueix ancorada en el paper i l'escriptura analògica.

Corpus i mètodes

Plantegem documentar i analitzar a fons aquest conflicte social, com també el canvi de paradigma educatiu que suposa, a partir de la recol·lecció de diversos corpus multimodals (escrits personals i escolars, històries de vida digital, perfils personals), amb tècniques etnogràfiques d'entrevistes en profunditat i captures de documents i pantalles en línia. Els corpus es processaran amb eines informàtiques i s'analitzaran de manera transversal amb l'aparell teòric de l'Anàlisi del Discurs, en cinc àmbits:

1. Identitat digital. Descriurem les etapes i els elements més rellevants en el procés de construcció d'identitats digitals, amb la finalitat d'oferir orientacions operatives per educar en aquesta qüestió des de l'educació formal i altres àmbits socials (mitjans de comunicació, associacions cíviques, centres d'oci).

2. Xarxes socials. Descriurem i analitzarem les pràctiques de lectura i escriptura que desenvolupen els joves en les xarxes socials en diversos contextos (oci, escolar, associatiu), com també la seva incidència en l'educació formal i les respostes i reaccions de docents i centres a les mateixes, per oferir un catàleg de bones pràctiques.

3. Contingut digital. Identificarem els continguts més habituals (Viquipèdia, Wordreference, El rincón del Vago, etc.) que llegeixen els joves a la xarxa i els procediments que fan servir per reutilitzar (remix, copiar i enganxar, paràfrasi) en les seves tasques acadèmiques, com també les actituds i els valors que adopten al respecte.

4. Multimodalitat. Documentarem l'ús que fan els informants de fotos, vídeos i notes de veu en les tasques escolars de l'educació lingüística, dins i fora de l'aula.

5. Normes digitals. Analitzarem els escrits anormatius (escriptura simplificada, netspeak) que realitzen els joves alumnes avui dia, com també els seus contextos d'ús (interlocutors, gènere discursiu, variacions gràfiques) i les seves funcions.