Documentals

El quadern de fang

Al novembre del 2009, un camió va recórrer més de sis mil quilòmetres entre Granada i Sangha (Mali) per transportar-hi cinc tones d'argila. Servirien per representar per última vegada "Pas doble", l'espectacle que el pintor Miquel Barceló i el coreògraf Josef Nadj havien representat per teatres de mig món. Així comença "El quadern de fang", documental dirigit per Isaki Lacuesta. El cineasta el va rodar paral·lelament a "Els passos dobles", premiada amb la Concha d'Or a la millor pel·lícula al Festival de Sant Sebastià el 2011.

"El quadern de fang" és un film sobre la creació artística centrat a Gogolí, un petit poble del País Dogon on Miquel Barceló hi passa temporades des de fa vint anys. Per a l'artista mallorquí, l'Àfrica ha estat una font d'inspiració que ha deixat una forta petjada en la seva obra. Al principi, però, es va adonar que allà no podria pintar-hi mai. El vent arrossegava els llenços, la calor assecava la pintura i els tèrmits s'ho menjaven tot, el paper i les teles. Per això va començar a treballar amb l'argila, provant tècniques mil·lenàries i creant a partir dels colors, les plantes i els noms en dogon. "El que m'agrada de l'argila és que es pot fer i refer infinitament i començar sempre altre cop. I l'argila guarda el record de tot, d'una carícia, d'un cop, una marca...", explica Barceló al documental.

El fil argumental del film és la preparació de l'espectacle fins a l'estrena davant dels veïns del poble. L'argila s'ha de mantenir molla perquè no s'assequi amb el sol; per compondre la banda sonora de l'espectacle, Alain Mahé recull sons de l'ambient, de feines tradicionals de les dones dogon i temes cantats per nens; al poble, es convida tothom a veure la representació...

El dia assenyalat, una multitud s'apropa fins al penya-segat de Bandiagara, a la cova dels lleons on Barceló i el coreògraf Josef Nadj protagonitzen la performance "Pas doble", un joc constant entre tots dos, vestits de negre sobre un fons blanc com dos mestres de cerimònies, i l'argila. Durant l'espectacle apareixen elements típics de l'obra artística del pintor, com el gall, el porc, el brau i el ruc, i referències als elements ancestrals de Mali que l'han inspirada, com les màscares i els balls, relació que s'evidencia gràcies al muntatge del documental. En aquest sentit, "El quadern de fang" és una oportunitat per conèixer els secrets del taller africà de Barceló i el procés de creació de l'artista en constant recerca, transformació i experimentació. Quan entra a la seva casa-taller, les obres que hi havia s'han fet malbé. Els tèrmits n'han destrossat una bona part, però, lluny de lamentar-se'n, en Barceló explora nous camins amb el que en queda. La càmera segueix el seu pols pintant a partir de les restes i converteix l'espectador en testimoni d'un moment màgic, en què l'artista crea noves formes, colors i textures que representen el seu entorn, la terra africana que tant l'ha inspirat al llarg de la vida.