Documentals
DOCUMENTALS
Fang de Terrissa: La Bisbal i Agost
Documental de 1978, 25 minuts
Realitzat per Lluís Garay i Joan Mallarach
La Bisbal d’Empordà ha estat al llarg del temps un referent d’aquest ofici. La seva terrissa, càntirs, abeuradors, barrals, banya’ls i maridets entre altres peces, configuren l’escenari domèstic i culinari de gran part de la societat catalana.
Com altres centres terrissers: Quart, Breda, Verdú, La Galera i Sant Julià de Vilatorta, la Bisbal és avui testimoni viu d’una producció de terrissa i encara que, no amb l’abundància de 30 anys enrere, intenta mantenir i preservar aquells atuells propis de la llar que afegeixen un plus de qualitat en el seu ús.
Infinitat de peces i productes de terrissa són exposats de forma explícita a banda i banda del carrer principal d’aquesta població. El paisatge que dibuixa aquesta ceràmica està fixada en la ment de turistes i visitants. Parlar de la Ceràmica de la Bisbal és parlar d’una Ceràmica amb denominació d’origen.
Agost, la terrissa de l’horta d’Alacant.
Parlar de la ceràmica d’Agost ,Horta d’Alacant, és parlar d’una ceràmica austera però elegant.
La població d’Agost té una semblança en producció de terrissa a Sant Julià de Vilatorta. Abans de la guerra civil havien conviscut més de 30 obradors amb una gran producció de terrissa popular. Avui són pocs els que estan en actiu. L’abundància i la qualitat de la terra, justificaven la seva existència i comercialització.
Tota la terrissa d’Agost : càntirs, càntirs de carreter, galls coronats i gerres d’aigua entre altres,està feta a torn. La seva producció és sòbria en el seu conjunt, a excepció d’algunes peces, que gaudeixin d’abundant decoració.
El color de la terra és blanc degut a la sal que incorporen a la pasta. Aquest blanc tan característic de la terra i l ’absència de vidriat com a coberta , dóna elegància i personalitat a les peces, distingint-les de la resta de la terrissa valenciana.
Agost ha fet un tipus de terrissa singular. La seva producció ha estat destinada tant per l’abastiment de la població autòctona del país valencià com pel comerç a turistes estivals amb reconeixement i valoració d’aquest l’ofici ancestral.
Aquests documentals són un recorregut històric dins el món de la terrissa popular catalana.
Mar de fang
Documental de 2007, 55 minuts
Realitzat per Luis Ortas y Agustí Torres
Procés creatiu del mural ceràmic que Miquel Barceló va realitzar en una capella de la Catedral de Palma.
Mar de fang és un grandiós mural ceràmic de 300m2 i cinc vitralls, carregats de simbologia, tant en la vessant artística com personal, per a la Catedral de Mallorca. “Serà com posar la catedral sota la mar”, explica l’artista.
Però a més, Mar de Fang és un document excepcional en el que per una vegada podem assistir al moment creatiu, internar-nos en el taller del mestre fins quasi sentir la olor del pigment. Gravat a Vietri Sul Mare (Itàlia), Mar de fang és la història de 20.000 quilos de fang convertint-se en una forma de vida, una estranya forma de vida.
Miquel Barceló Artigues, conegut simplement com a Miquel Barceló (Felanitx, 8 gener de 1957), és un pintor mallorquí de fama internacional.
La seva pintura, sempre dins el marc figuratiu, incorpora nombrosos referents culturals. Barceló té una forta relació amb les coses que l'envolten, de les quals pren idees per crear el seu art.
Entre els seus darrers projectes destaquen l'elaboració d'un mural ceràmic en una capella de la Catedral de Palma (març de 2007) i la cúpula de la Sala dels Drets Humans de l'ONU al Palau de les Nacions Unides de Ginebra (juny de 2008).
