http://sites.google.com/site/elmongreccalaix/

PAUTA CORRECCIÓ SELECTIVITAT.JUNY 2012

a) Situeu l’obra en el context cronològic, històric i cultural corresponent.

[1 punt]

b) Digueu a quin estil pertany l’obra i enumereu cinc característiques formals o conceptuals

de l’arquitectura, l’escultura o la pintura d’aquest estil.

[1 punt]

c) Expliqueu les característiques formals (un sol bloc, diversos blocs, tipus de

relleu…), estructurals (embalum rodó, unifacial, multifacial…), tècniques (talla,

fosa…) i materials (marbre, pedra, bronze, fusta…) d’aquesta obra.

[1 punt]

d) Expliqueu el tema representat. Iconografia. Significat i funció.

[1 punt]

e) Compareu aquesta imatge amb El profeta, de Pau Gargallo. Cronologia. Estil.

Aspectes formals. Significat i funció.

[1 punt]

Obra 2:Hermes amb Dionís infant, de Praxíteles

a)CONTEXT. 350-330 aC [Mitjan segle IV aC]. Unificació de totes les polis gregues i conquesta

de Pèrsia per Alexandre el Gran. En Filosofia: Plató , Aristòtil i Diògenes.

Puntuació: Cronologia [0’30 punts], Context històric i cultural [ 0’70 punts].

b)Cronologia: Grec post clàssic. Característiques:Moment de màxim esplendor de

l’'art grec. En escultura moment de transició entre el classicisme de Fídies i Policlet i

les formes més agosarades de la escultura hel·lenística. Recerca de la bellesa i

l’'expressivitat dels rostres; policromia. Ceràmica de figures vermelles. Inici de

decoració musivària: mosaic de còdols i mosaic de tessel·les. En arquitectura:

aparició de l’ordre corinti.

Puntuació: Estil [0’25 punts] 5 característiques [0’15 punts c/u]

c)Característiques formals i estructurals:Embalum rodó. Unifacialitat. Hermes

presenta l’aspecte característic de les figures de Praxíteles: esvelt, refinat, elegant i

amb una musculatura evident però gens voluminosa. La composició del cos dibuixa

una ondulació que suggereix la de la lletra sigma, d’aquí que hom parli de “sigma

praxiteliana” o “corba praxiteliana”. Visió unifacial. Els rostres d’ambdós

personatges apareixen en tres quarts. Aquesta posició no resulta fortuïta, sinó que

es justifica per la relació que hi ha entre Hermes i el nen i entre aquest i l’objecte

que probablement subjectava Hermes amb el braç dret, perdut.

De cara a donar consistència a la figura de l’adult, aquesta es recolza sobre un

tronc d’arbre parcialment cobert per la capa del déu.

La proporció del cos de Dionís no està perfectament aconseguida encara.

Praxíteles sabia que el cap d’un nen és més gran, en relació al cos, que el d’un

adult. Però no encerta plenament encara en aquesta proporció.

Com la major part de les figures de marbre antigues, l’obra estava policromada.

Els fragments desapareguts fan que manqui certesa sobre diversos elements.

Hermes no duu alguns dels seus atributs: ni el característics barret i sandàlies

alades, però sí que duia possiblement una corona vegetal. En el braç dret pot ser

que sostingués el caduceu, però també podria sostenir un altre objecte, un

instrument vegetal o, com semblaria manifestar l’atractiu que aquest objecte suscita

a Dionís, déu del vi, un gotim de raïm. Material: Marbre de Paros

Puntuació: Característiques [0’80 punts]; Tècnica [0’20 punts]

d) Tema:Hermes, fill de Zeus i Maia, va ser encarregat de protegir Dionís, fill de Zeus i

Sèmele, de la venjança d’Hera, esposa del rei dels déus i eternament enfurismada

per les infidelitats del seu espòs. Hermes dugué d’incògnit al jove mig germà seu a

Tebes, on el rei Atamant i la seva esposa varen criar al futur déu de la joia de viure i

el vi.

Significat: Les divinitats tradicionals gregues eren vistes com entitats inspiradores

d’influències benefactores o perjudicials per als afers humans. La creença amb la

textualitat dels mites anava baixant entre les persones cultes, però els mites

seguien essent representats tant pel seu interès intrínsec com per la seva manifesta

referència metafòrica a l’acció de les potències divines.

Funció: L’obra es va executar com a ofrena per al temple d’Hera (Heraeum) al

santuari de Zeus a Olímpia. A l’antiga Grècia hom considerava aquest santuari un

dels indrets més sagrats i venerables de tot el món. Segons la descripció de

Pausànies (Segle II), l’obra havia estat encarregada per a commemorar la pau

signada entre els d’Elis (polis sota el patronatge de Dionís) i els d’Arcàdia (patronats

per Hermes).

Puntuació: Tema [0’40 punts]. Significat [0’30 punts]; Funció [ 0’30 punts]

e) Cronologia: 350-330 aC /1933/1936. Estil: Grec post clàssic / Cubista. Aspectes

formals:Embalum rodó; corba praxiteliana; unifacialitat...Marbre / Utilització del

buit; formes còncaves i convexes; dinamisme i expressivitat; unifacialitat...Guix

[1933] bronze[1936].Significat i funció:Ofrena per el temple d’Hera al santuari de

Zeus a Olimpia. / Força de la paraula, el magisteri de la veritat com a camí a

seguir.

Puntuació: Cronologia [0’2 punts];Estil [0’2 punts]; Aspectes formals[0’4 punts];

Significat i Funció: [0’2 punts]

NOTA:Les paraules en cursiva fan referència a l’obra El profeta, de Pau Gargallo.