4.ALTAR DE ZEUS

 http://sites.google.com/site/elmongreccalaix/

PAU SET 2012

a) Cronologia: 180-160 a.C. Context: La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 a.C va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les

seves creacions artístiques

b) Estil: Grec hel·lenístic. Característiques:Tota la cultura i l’art d’Occident estan profundament marcats pel llegat clàssic. Tots els conceptes bàsics de l’art grec: home, natura, raó, harmonia i bellesa conformen els pilars fonamentals de l’evolució de l’art europeu al llarg de la història en tant que són presents en l’art romà i en les reinterpretacions renaixentistes (segles XV - XVI) i neoclàssiques (segle XVIII).

L’estil hel·lenístic te la seva màxima visualització en l’escultura. Entre les seves característiques destaca la dinamització de les composicions trencant els canons de serenitat i equilibri clàssics. Es busca la màxima expressivitat en els rostres dels personatges, mostrant sentiments de sofriment i passió [pathos]. Van proliferar els grups escultòrics i van sorgir el retrat i els temes anecdòtics, dues temàtiques en que l’idealisme deixa pas al gust pel realisme.

c) Espai. Elements de suport i suportats : En origen, l’altar de Zeus constava d’un podi de planta quadrangular de 7 metres d’alçada, sobre el que s’erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana -decorada amb diversos animals fantàstics i mitològics-, que a la façana oest en forma de “U” i deixava al mig una escalinata impressionant, Aquesta escalinata, que a la

part baixa envoltava tot el podi, conduïa a un pati interior tancat. Decoració escultòrica. Les parets exteriors del podi estaven decorades amb un fris continu d’alt relleu de més de 120 metres de llargada, i el pati interior, amb un fris esculpit igualment, de temàtica mitològica. De tot el conjunt només n’ha arribat als nostres dies la façana amb parts del fris exterior amb escenes de

la Gigantomàquia dins la manera expressiva i dinàmica de la estatuària hel·lenística.

d) Funció: Al pati interior un altar pels sacrificis.Tema: Dos frisos. Un interior sota el pòrtic, dedicat al presumpte fundador del llinatge atàlida, Tèlef, fill d’Hèracles, i un altre d’exterior de gairebé 200 metres [en origen] i que representa la Gigantomàquia, es a dir, la lluita dels deus olímpics -l’ordrecontra els gegants -el caos. Significat: L’elecció temàtica te la finalitat d’associar la victòria del poble atàlida [identificat amb els deus] sobre els bàrbars gàlates [identificats amb els gegants]. Zeus, que és agafat com a

model del rei Èumenes II, i Atena, deessa protectora de la ciutat, de la saviesa i de l’estratègia de la guerra, son els personatges que adquireixen un paper més rellevant en aquest fris.

e) Atenent a l’evolució històrica del món grec i alhora a les característiques formals de les seves manifestacions artístiques, es poden distingir els següents períodes:

- Arcaic (a partir del segle VII aC) : formació de les polis, de l’estructura

social i cultural i dels elements bàsics de l’ordre dòric en arquitectura.-

-Clàssic (a partir del segle V aC) ): consolidació d’Atenes i desenvolupament de l’ordre jònic. És el moment de màxima esplendor i es pot subdividir en primer classicisme (s V) i segon classicisme (principis del segle IV)-

-Hel·lenístic (a partir del segle IV aC): desmembrament de l’imperi d’Alexandre formació dels posteriors regnes hel·lenístics i conquesta per part de Roma.