12.LAOCONT I ELS SEUS FILLS

http://sites.google.com/site/elmongreccalaix/         https://sites.google.com/site/elmongrecrp/ (arxius en base a R.P i PAU 2010...) 

PAUTA CORRECCIÓ SELECTIVITAT.JUNY 2012

a) Situeu l’obra en el context cronològic, històric i cultural corresponent. [1 punt]

b) Digueu a quin estil pertany l’obra i enumereu cinc característiques formals o conceptuals

de l’arquitectura, l’escultura o la pintura d’aquest estil.[1 punt]

c) Expliqueu les característiques formals (un sol bloc, diversos blocs, tipus de relleu…), estructurals (embalum rodó, unifacial, multifacial…), tècniques (talla, fosa…) i materials (marbre, pedra, bronze, fusta…) d’aquesta obra. [1 punt]

d) Expliqueu el tema representat. Iconografia. Significat i funció. [1 punt]

e) Enumereu els períodes de l’art grec i esmenteu una obra de cada període.[1 punt]

a). Cronologia:Segle III-II a.C. El grup escultòric de Laocoont i els seus fills fou trobat

l’any 1507 entre les restes de la Domus Àurea a Roma. En funció de diversos

estudis s’ha considerat que la còpia romana en marbre pertany al segle I d.C.

Context: La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC va fragmentar l’imperi

macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on

van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència

política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van

reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques. El grup del

Laocoont sembla que es va produir a l’illa de Rodes que s’independitzà de Pèrsia

en temps d’Alexandre i que no només va aconseguir defensar la seva llibertat sinó

que formarà un petit imperi que abraçarà part de la costa d’Àsia Menor. En aquesta

època de riquesa i esplendor es desenvolupa una brillant escola d’escultura, de la

qual el grup escultòric atribuït a Agesandre i els seus dos fills Polidor i Atenodor,

n’és un màxim exponent.

Puntuació: Cronologia [0’30 punts], històric i cultural [ 0’70 punts]

b). Estil: L’obra pertany a l’estil grec del període hel·lenístic (segles III aC –I

aC).Característiques: L’estil hel·lenístic te la seva màxima visualització en

l’escultura. Entre les seves característiques destaca la dinamització de les

composicions trencant els canons de serenitat i equilibri clàssics.. Es busca la

màxima expressivitat en els rostres dels personatges, mostrant sentiments de

sofriment i passió [pathos]. Van proliferar els grups escultòrics i van sorgir el

retrat i els temes anecdòtics, dues temàtiques en que l’idealisme deixa pas al

gust pel realisme.

Puntuació: Estil [0’25 punts] 5 característiques [0’15 punts c/u]

c). Característiques formals: El grup, presentat de manera frontal essent una

escultura exempta [ embalum rodó], s’organitza a l’entorn de la figura principal

del sacerdot que lluita per alliberar-se de l’atac de les dues serps, mentre els seus

fills, a ambdós costats, sembla que no tinguin prou força per escapar-se’n.

Unifacial

L'’obra s’estructura en la piràmide que dibuixen els caps dels tres personatges

de tal manera que el del Laocoont coincideix amb el vèrtex superior. També

s’observa en la composició una diagonal que creua tot el grup baixant des de la

part superior esquerra. Les diagonals donen unitat a l’'acció dels tres personatges i

alhora manifesten el dinamisme de la composició. Aquest moviment es veu

reforçat per la situació de les dues serps que serveixen de nexe d’unió entre les

tres figures i per la sensació de tensió extrema dels cossos que malden per

alliberar-se’n. Aquests, amb la musculatura molt treballada i ben definida- sobretot

la figura central- expressen la perfecció anatòmica heretada del període clàssic.

Aquesta obsessió porta els autors a representar les figures dels infants amb un cos

musculat de persona adulta, però els dóna unes proporcions més reduïdes.

No obstant això, aquest idealisme formal lluny de la representació més realista es

conjuga amb la gran capacitat de representació de les emocions humanes que

trenca els cànons de serenitat i equilibri. L’expressivitat del grup es manifesta

en la facilitat per copsar el patiment humà (“pathos”) dels personatges, reflectit en

els rostres, especialment en l’expressió del dolor del sacerdot amb el front arrugat i

la boca oberta.

Tècniques i Materials:Aquest grup va ser realitzar en bronze probablement amb

la tècnica de la cera perduda tot i que es conserva la còpia romana que és una

talla en marbre. D’ entre les tipologies escultòriques cal destacar els relleus –

utilitzats en la decoració de frisos i timpans en temples i altars- i les escultures

exemptes, de les quals aquest grup n’és una mostra toti que acusa una certa

frontalitat. El tema central és la figura humana i com totes les obres gregues era

policromada.

Puntuació: Característiques formals [0’80 punts]. Tècniques i Materials [0’20 punts]

NOTA: La resposta sobre el tema es valida encara que s’esmenti una de les dues

versions.

d).Temàtica. Significat i funció

El tema del Laocoont és literari i alhora mitològic.

Segons el mite de la guerra de Troia (en referim, per tant, a La I·líada d’Homer) el

sacerdot troià Laocoont va advertir els seus conciutadans que no es fiessin del

cavall de fusta ( que era ple de soldats grecs ) ofert pels grecs al déu Posidó en

una suposada retirada. De seguida, dues serps enormes van sortir del mar i el van

matar juntament amb els seus dos fills. Els troians ho van interpretar com un càstig

diví i van entrar el cavall a la ciutat, tal com Sinó, un espia grec, els havia suggerit

dient que era un regal de la deessa Atena i, que si no l’acceptaven, Troia seria

destruïda.

Sobre el motiu de la mort de Laocoont hi ha dues versions diferents. Segons la

mitologia grega, Laocoont era un sacerdot d’Apol·lo, i seu càstig na va tenir cap

relació amb la guerra, sinó que va passar perquè es va casar en contra de les

ordres del déu. Però a la versió recollida a l’Eneida pel poeta romà Virgili, va ser

Atena la qui, partidària de la victòria grega, va enviar les serps per convèncer els

troians de la veracitat de la història que els explica Sinó. En tots els casos, els

escultors interpreten del tema, el moment en què les serps ataquen el sacerdot

Laocoont i els seus fills i aquests lluiten desesperadament per a desfer-se’n.

El grup escultòric va ser trobar el 1506 entre les ruïnes del Palau de Neró a Roma i

en el seu moment sembla que l’artista del Renaixement, Miquel Àngel, hi era

present acompanyant l’arquitecte de papa Juli II, Giuliano da Sangallo. La

impressió que els va causar va ser extraordinària fins al punt que l’artista florentí hi

va saber veure la “terribilità” que ell mateix traslladarà a les seves escultures.

Funció: Sembla, per tant, que l’obra de l’escola de Rodes ja estava destinada a

Roma, pensada per a decorar cases importants, en aquest cas,el palau de

l’emperador.

L’atribució i la datació, després de la troballa al segle XVI, no es van produir fins al

1957 quan un grup d’estudiosos varen poder atribuir l’autoria d’aquesta obra als

escultors esmentats de l’escola de Rodes (Agesandre i els seus fills) gràcies al

descobriment de diversos grups de figures de marbre que representaven

esdeveniments de l’Odissea d’Homer en una cova que havia estat la sala de

banquets d’estiu de l’emperador Tiberi a Sperlonga, prop de Nàpols. Els noms

d’aquests tres escultors estaven gravats en un dels grups, l’estil del qual és molt

semblant al del Laocoont. A partir de dades fidedignes, aquestes còpies romanes

en marbre trobades a Sperlonga s’han datat al segle I dC, que és també la data

atribuïda al Laocoont de manera unànime pels arqueòlegs. Actualment el grup

escultòric es troba al Musei Vaticani a Roma.

Puntuació: Tema: [0’80 punts punts]; Funció [0’20 punts]. POT ESTAR RESUMIT.

e) .Seguint la classificació dels períodes de l’art grec, podem distingir tres etapes en

l’evolució de l’escultura grega:

1. Període arcaic ( segles VII i VI aC). Podem destacar d’aquest període:

- La Dama d’Auxerre

- Cleobis i Bitó .

- L’Efebus de Crítios.

2. Període clàssic (segles V i IV aC).

Cap al segle IV es configura una etapa anomenada postclàssica

Podem destacar d’aquest període tres obres molt significatives:

- El Diadumen de Policlet.

- El Discòbol de Miró

- L’Hermes amb Dionís nen de Praxiteles

3. Període Hel·lenístic (segles IV –I aC). Podem destacar d’aquest període tres

obres significatives:

- La Victòria de Samotracia

- El Toro Farnese d’Apol·loni i Taurisc de Tralles

- El nen de l’'espina

Puntuació: Si anomena tres períodes [0’50 punts]Si s’anomenen tres obres indicant

el seu període [0’50 punts].