Tomaquets

Tomàquet. La reina del'hort a l'estiu...Se sembra a finals d'abril o primer de maig...per evitar gelades.Planter. Convé regar sense tocar fulles i ensofrar dos o tres cops desde que la planta fa uns 30 cm... Observar la planta que no li ataqui el fong oidio...Tractar amb sofre o coure...L'any 2020 algunes es moren en sembrar-les escampades...

Com cultivar

1. A mesura que creixi caldrà podar la tomaquera deixant només un o dos brots.

2. Una altra feina important és lligar la tomaquera a un tutor.

3. Durant el primer mes de cultiu podem sembrar o plantar al costat altres hortalisses de cicle més curt com És el cas del rave o l'enciam les quals collirem abans que la tomaquera.

El tomàquet:

1. Em surten molt bé: els de penjar es mantenen molts dies, cal arrencar la mata i penjarla encara sense madurar... els xerry són pesats d'agafar...

2. Sembro Bodar, de Barbastre i Amanida...

Una mica d'història | Propietats nutricionals | Una mica de botànica

Varietats| Com cultivar | Associacions | Malalties i problemes

Una mica d'història

La tomaquera és una planta de clima càlid, per tant s'ha de cultivar a la primavera i l'estiu. Normalment se sol fer de planter tot i que també podem sembrar-lo directament de llavor. El trasplantament es pot fer quan no hi hagi risc de glaçades, això vol dir el mes de març a les zones costaneres o els mesos d'abril o maig a les zones d'interior. Als dos mesos del trasplantament ja tindrem els primers tomàquets i la planta no deixarà de produir tomàquets durant tot l'estiu fins que arribi el fred o fins que esgoti els nutrients del substrat.

Si volem realitzar planter de tomaquera ens farà falta 60 dies des de la sembra fins que el planter es pot trasplantar. Per fer el planter podem utilitzar un test petit o un pot de iogurt i un lloc a recer del fred i lluminós.

La planta de la tomaquera necessitarà al voltant de 40 cm de separació amb les altres plantes per poder créixer. Tot i això, durant el primer mes de cultiu podem sembrar o plantar al costat altres hortalisses de cicle més curt com És el cas del rave o l'enciam les quals collirem abans que la tomaquera.

A mesura que creixi caldrà podar la tomaquera deixant només un o dos brots. Amb això aconseguim que la planta quedi més airejada i tingui menys possibilitats d'agafar malalties i també que la collita sigui més primerenca.

Una altra feina important és lligar la tomaquera a un tutor. El problema és que la tomaquera pot arribar a una alçada la qual, sumada a l'alçada de la taula, no hi puguem arribar sense l'ajut d'una escala. Una altra alternativa és deixar que la tomaquera pengi de la taula i creixi rastrera o bé lligar-la a la barana del balcó.

L'origen d'aquesta planta el trobem a la zona tropical de Centre i Sudamèrica. Sembla que el seu nom prové del nom asteca "tomatl", "xitomate" i "xitotomate". Els europeus van introduir la planta al vell continent el segle XVI però no va ser fins el segle XVIII que es va cultivar.

De llavors ençà el tomàquet ha esdevingut l'hortalissa més important dels nostres mercats i de les nostres cuines. De promig consumim de l'ordre de 20 kg de tomàquets a l'any ja sigui en fresc o com a conserves.

Cal tenir cura de la tomaquera eliminant els brots i deixant només una o dues guies les quals lligarem a un tutor.

El tomàquet és originari d'amèrica

Propietats nutricionals

El tomàquet és un fruit amb un elevat contingut de vitamines i minerals. Per exemple, per cada cent grams de tomàquet hi ha de l'ordre de 1.700 UI de vitamina A i 21 mg de vitamina C. També conté vitamines del grup B i minerals com el calci, fòsfor i ferro.

És un ingredient essencial de les nostres amanides

Una mica de botànica

El tomàquet pertany a la família de les Solanàcees a l'igual que el pebrot, l'albergínia o la patata. El nom científic de la tomaquera és Lycopersicum lycopersicum (sinònim de Lycopersicum esculentum). És una planta perenne, això vol dir que en el seu ambient natural pot viure uns quants anys. Nosaltres la cultivem com una planta anual doncs les baixes temperatures no permeten que sobrevisqui durant l'hivern.

La planta de la tomaquera té una olor molt característica degut als pèls amb glàndules que cobreixen totes les parts verdes de la planta. La tija creix de forma rastrera degut al pes dels fruits.

Les fulles de la tomaquera són compostes, això vol dir que cada fulla està dividida en fulles més petites anomenades foliols. Cada fulla té de 7 o 9 foliols.

La flor de la tomaquera és hermafrodita

Associacions de cultiu

Varietats

Cal escollir plantes compatibles amb la tomaquera per plantar-les a prop i també per plantar-les abans o després.

La tomaquera és compatible amb l'enciam, ceba, escarola, all i col. Cal evitar associar-la amb altres plantes de la mateixa família de les solanàcees, com l'albergínia, tot i que alguns autors consideren el pebrot i la tomaquera com a compatibles.

Les varietats més utilitzades al nostre país són les següents:

Tomàquet d'amanir: el que s'utilitza per l'amanida, se sol collir una mica verd.

Tomàquet de branca: també anomenat Canari, és el que s'utilitza per sucar, es cull madur i normalment és més petit que el tomàquet d'amanir.

Tomàquet Cherrie: és un tomàquet molt petit que s'utilitza sencer per guarnir amanides. Hi ha varietats de color vermell i altres de color groc.

Tomàquet de penjar: és un tomàquet de mida petita que s'utilitza per sucar i té la característica que es pot conservar tot l'any penjat en un lloc fresc i sec.

Tomàquet Montserrat: també anomenat tomàquet de Rosa, és un tomàquet amb molt espai buit que s'utilitza per farcir.

Tomàquet de Pera: té aquest nom perquè la forma recorda una mica a una pera. És el tomàquet que utilitza la indústria per a fer conserves. És molt carnós i va molt bé per fer salses o gaspatxo

La varietat Montserrat s'usa per farcir

Una feina important és lligar la tomaquera a un tutor.

Malalties i problemes

Els problemes més habituals que podem trobar en la tomaquera són els següents:

Esquerdat del fruit

Necrosi apical

Mosca blanca