Funcionament del Consell General dels Joves
1a etapa: Elaboració de les proposicions de llei
Durant aquesta primera etapa del Consell General dels Joves (CGJ), les classes de 3r o 4t curs de segona ensenyança (en funció del centre) dels tres sistemes educatius d'Andorra han de presentar dues proposicions de llei. Una d'elles serà de tema lliure i l'altra, en canvi, haurà de proposar temes relacionats amb Europa.
Per poder dur a terme aquest encàrrec, els docents hauran de treballar prèviament amb els seus alumnes els conceptes de democràcia i parlamentarisme i hauran d'analitzar les funcions, l'estructura i el funcionament del parlament andorrà: el Consell General. Per fer-ho, us poden resultar d'utilitat tant el lloc web del Consell General com el tríptic introductori que trobareu adjunt (en format pdf) al final d'aquesta pàgina.
Un cop superada aquesta introducció teòrica, és l'hora de començar a treballar les proposicions de llei de la classe. D'entrada, caldrà un treball de reflexió -individual i col·lectiu- sobre quins són els temes més importants a regular, quines són les idees de què més ens podríem beneficiar, etc. En aquest punt, cal tenir en compte, d'altra banda, tres limitacions: han de ser idees que puguin portar-se a la pràctica mitjançant una llei (i, doncs, des del Consell General); han de ser idees que no estiguin ja regulades de la manera com vosaltres defenseu per cap llei en vigor; i finalment, han de ser idees no contingudes en cap proposició de llei aprovada en edicions anteriors pel Consell General dels Joves.
Després d'aquesta tria del tema de la proposició, és el moment de la documentació, l'anàlisi i la reflexió. D'entrada, caldrà cercar informació sobre el tema triat, familiaritzar-s'hi, investigar com s'ha regulat en d'altres Estats, analitzar-ne els possibles efectes positius i negatius i decidir, finalment, de quina manera volem regular aquella matèria a Andorra (quins temes inclourà la proposició de llei i quins no, a què obligarà el text -o què prohibirà-, de quina manera, etc.).
Finalment, un cop reflexionada, documentada, analitzada i estructurada la idea inicial, és l'hora de redactar-la. Cada proposició de llei haurà de contenir una exposició de motius (on es presenta la llei i s'argumenta la seva necessitat) i un màxim de tres articles (on es regula la idea proposada). Quan redacteu la proposició de llei, us poden resultar d'utilitat aquests consells.
Aquesta primera etapa es tanca amb dues eleccions. Totes dues eleccions, no cal dir-ho, s'han de regir per criteris democràtics.
D'una banda, l'elecció de les dues proposicions de llei que presentarà cada classe (aquesta tria es pot fer en dos moments diferents: o bé al final del procés -cada alumne presenta una proposició ja redactada i la classe en tria dues - o bé a l'inici -els alumnes proposen idees, la classe en tria dues i després tot el grup classe treballa i redacta les dues proposicions elegides).
D'una altra, l'elecció dels representants -i el(s) suplent(s)- de cada centre segons la taula següent:
Finalment, durant tota aquesta primera etapa us pot resultar d'utilitat (per familiaritzar-se amb el format i el redactat) la consulta de proposicions de llei aprovades anteriorment en el sí del CGJ o de lleis aprovades pel Consell General (consultables tant al web del Bopa com al del CG). També pot resultar interessant la consulta d'aquests textos jurídics de referència.
Paral·lelament a tota la feina d'elaboració de les proposicioons de llei, els alumnes poden participar, durant aquesta primera etapa, en el concurs de cartells del CGJ. Trobareu tota la informació relativa a aquest concurs aquí.
2a etapa: Selecció de les lleis per part dels jurats
Un cop tancada la primera etapa, els alumnes de tots els centres educatius d'Andorra hauran elaborat, en total, una seixantena de proposicions de llei. Aquesta xifra, evidentment, resulta inabastable pel Consell General dels Joves. És per aquest motiu que dos jurats s'encarregaran de fer una selecció final d'un 10% de les proposicions presentades.
En primer lloc es reuneix el primer jurat, format per docents d'Història, Geografia i Institucions d'Andorra dels sistemes educatius francès i espanyol i docents de Ciències Socials del sistema educatiu andorrà i del Col·legi dels Pirineus de segona ensenyança i un inspector acadèmic. Aquest primer jurat seleccionarà vint-i-quatre proposicions de llei respectant un equilibri entre les proposicions de tema lliure i les relacionades amb el tema obligatori.
En segon lloc un segon jurat format pels alumnes participants de cada centre voten, entre les propostes triades pel primer jurat, les que més els interessin. La Proposició de Llei de tema comú i la Proposició de Llei de tema lliure que rebin més vots, seràn seleccionades automàticament pel tercer Jurat.
Finalment es reuneix el tercer jurat, format pels consellers de la Comissió Legislativa d'Educació, Recerca, Cultura i Esports.
La selecció de les proposicions de llei es basen en els següents criteris.
3a etapa: Anàlisi i millora de les sis proposicions de llei finals
Una vegada han estat seleccionades les sis proposicions de llei que seran discutides pel Consell General dels Joves, arriba el moment d'analitzar-les a fons i polir-les per decidir, finalment, el sentit del nostre vot (volem o no volem que siguin aprovades?). Aquesta tercera etapa compta amb dos escenaris de treball principals: les classes i les comissions del CGJ.
D'entrada, un cop es coneguin quines són les sis proposicions de llei que es discutiran en el sí del CGJ, aquestes han de ser analitzades a classe. L'objectiu és avaluar si ens agraden o no aquestes lleis, si hi afegiríem modificacions o no (i quines), si hi votaríem a favor o no un cop acceptades o no les modificacions proposades per la classe, etc. Al cap i a la fi, es tracta de guiar el representant de la classe (o els del centre) en la comissió a què haurà d'assistir posteriorment pactant una posició comuna de tot el grup-classe en relació a les esmenes que es volen introduir en les sis lleis finalistes.
En una segona fase d'aquesta tercera etapa, els 28 representants del Consell General dels Joves es divideixen en tres comissions del CGJ, cadascuna de les quals analitzarà a fons i treballarà dues de les sis proposicions de llei finals. El treball que es fa en comissió constitueix una part molt important del procediment legislatiu perquè és en comissió on s’estudien de manera aprofundida i detallada les proposicions de llei. Els representants tenen dret a presentar esmenes (modificacions) orals a les proposicions de llei, esmenes que seran aprovades si així ho accepta la majoria dels representants de la comissió. Per entendre millor el funcionament del treball en comissió, podeu consultar el programa detallat del treball en comissió i el reglament de funcionament del CGJ.
Finalment, un cop celebrades les comissions, el representant fa un retorn d'informació a la classe explicant què s'hi ha debatut. Cada classe, a més, un cop disposi del redactat definitiu de les sis proposicions de llei que es debatran al ple del CGJ (consultables aquí) n'ha de fer una anàlisi final i decidir el sentit del seu vot. Per a cadascuna de les lleis, doncs, el grup classe ha de decidir si hi votaran a favor, en contra o si s'abstindran perquè així el representant pugui anotar aquest vot, que haurà de respectar el dia del ple del Consell General dels Joves.
4a etapa: Consell General dels Joves
Acabat el treball en comissió, amb la versió definitiva de les sis proposicions de llei finals ja publicada, el vot de tots els centres participants ja decidit, i els 28 consellers joves ja elegits, arriba l'hora de la veritat, l'hora de la sessió plenària del Consell General dels Joves (consulteu-ne aquí el programa).
En el decurs de la sessió plenària, els 28 consellers joves debaten al voltant de les sis proposicions de llei. Un cop enllestit el debat, els 28 representants voten (a favor, en contra o abstenció) les proposicions de llei que s’han treballat en comissió tenint en compte el contingut final de la proposició de llei i la voluntat de les persones que representen. Quedaran aprovades les proposicions de llei votades a favor per una majoria simple del CGJ.
El funcionament d'aquesta sessió plenària està regulat pel reglament de funcionament del CGJ. Paquet Pedagògic CGJ 2024