Autor

Va néixer a l’Aranyó, comarca de la Segarra, el 1918 i va morir a Barcelona el 1990. Va estudiar el batxillerat a Tàrrega i no continuà els estudis a causa de la Guerra Civil, en la qual participà com a soldat d'artilleria. 

Casat, s'instal·là definitivament a Barcelona el 1943 i es dedicà a feines diverses per a guanyar-se la vida. Conreà tots els gèneres literaris: poesia (Ésser en el món, 1949) i teatre (Darrera versió per ara, 1963; Situació bis, 1964; Pell vella al fons del pou, 1976; Aquesta nit tanquem, 1978; D'ara a demà, 1982, etc), que han estat classificades dins el teatre de l'absurd. Els grans temes que dominen aquestes peces són la problemàtica de la llibertat i de la comunicació entre els homes. La seva obra més important és, però, la narrativa: contes i, sobretot, novel·les. 

A causa primordialment de la censura, moltes de les seves obres van ser publicades al cap d'anys d'haver estat escrites; per exemple, Cendra per Martina (1965), Balanç fins a la matinada (1963), Avui es parla de mi (1966), Mister Chase, podeu sortir (1955), L'inspector arriba tard (1960), Una selva com la teva (1960), Nou pams de terra (1971), Les finestres s'obren de nit (1957), Introducció a l'ombra (1972), Cops de bec a Passadena (1972), La mà contra l'horitzó (1961), Entrada en blanc (1968), Pas de ratlla (1972), Un amor fora ciutat (1970), Solució de continuïtat (1968), Si són roses floriran (1971), Viure a la intempèrie (1973) o M'enterro en els fonaments (1967). Altres obres seves són Joc Brut (1965), Totes les bèsties de càrrega (1967), Mossegar-se la cua (1968), Mecanoscrit del segon origen (1974), Acte de violència (1975), Detall d'una acció rutinària (1975), S'alcen veus del soterrani (1976), Pols nova de runes velles (1977) i Cartes a Jones Street (1978). 

La seva obra, i sobretot la narrativa, es troba equidistant dels dos corrents que van marcar la narrativa mundial de la postguerra: l'existencialisme i el conductisme. És l’escriptor català més prolífic de la literatura catalana contemporània.