Llocs d'interès

Dins el Parc Natural de Collserola hi ha dues Reserves Naturals Parcials. Dins la Reserva Natural de la Font Groga - Vall de Sant Medir, destaca la mateixa Font Groga, enclavada en una zona verda i humida on els arbres no deixen veure el sol, i que va ser molt popular al segle XIX, ja que es deia que les seves aigües curaven el còlera. La Reserva Natural de la Rierada - Can Balasc segueix el curs de la Rierada o Riera de Vallvidrera, i s'hi pot trobar una bonica cascada coneguda com a Salt d'aigua. És un dels seus afluents, el Torrent de les Tres Serres, on menys es nota la presència de l'home a Collserola.

El Bosc Gran de Can Catà és un bosc mediterrani (de pins i alzines) de 70 hectàrees, on s'hi troben dues fonts independents, la Font Nova de Can Catà i la Font Vella de Can Catà. És privat, però obre el 1r i el 3r diumenge de cada mes, de 10:00 a 20:00 a l'estiu i de 10:00 a 17:00 a l'hivern. L'ermita de Sant Iscle de les Feixes també obre el 3r diumenge de cada mes, d'11:00 a 14:00.

La Font de la Budellera és probablement la més popular i visitada de Collserola. No se sap si el seu nom prové del fet que antigament s'hi netejaven budells d'animals, o bé que les seves aigües curaven el mal de budells. Es troba molt a prop de Vallvidrera i del Revolt de les Monges, on van ésser executades vàries monges i capellans per part de les tropes roges durant la Guerra Civil, i actualment punt negre quant a atropellament de fauna junt amb el Torrent de la Font del Bacallà.

Hi ha, però, altres dues fonts que destaquen per la seva espectacularitat. La Font de la Torre de Santa Margarida, alimentada per una mina, té una estructura típica, amb un curt túnel de volta que penetra a la muntanya, i la seva aigua porta molta calç. La Font d'en Ribes, d'estil modernista, està situada en un indret molt humit i poc acurat, factors que creen un ambient romàntic, tot i que en raja poca aigua. Tampoc falten llocs misteriosos com el Casino de la Rabassada o el Tren de la Mina Grott.

Casino de la Rabassada

El Casino de la Rabassada es va inaugurar el 1911, però va deixar de funcionar com a tal el 1912. Fins el 1929 va seguir funcionant encara com a hotel, restaurant i parc d'atraccions, ja que el 1930 va tancar el restaurant. Durant la Guerra Civil, quan l'edifici estava considerablement deteriorat, es va fer servir per fugir dels bombardejos i després com a quarter de carabiners. Però les instal·lacions van quedar tan malmeses que l'any 1940 es va enderrocar. Avui tan sols queden dempeus restes de parets i columnes, algunes habitacions mig destruïdes, escultures amagades entre la vegetació (fixeu-vos, per exemple, en la misteriosa cara d'un jòquer), entrades i túnels, fosses tancades amb ferro forjat, arcs, fonts, fragments sencers d'escalinates i altres petits racons. I així ha arribat als nostres dies, mantenint el seu misteri, la seva llegenda de luxe i diversió però també el seu costat més obscur. Del parc d'atraccions del Casino de la Rabassada, a més del Cake Walk Building, el Palais du Rire o el Féu de Boules, destacava la gran muntanya russa, anomenada Scenic Railway, que al llarg de dos quilòmetres de recorregut tenia desnivells de més de 25 metres i travessava nombrosos túnels de quatre metres d'amplada per cinc d'alçada, dos dels quals de 57 metres de llargada. Tres dels túnels es conserven força bé, dels quals dos conserven la sortida i l'altre va ser tapiat. Al llarg del temps es van fer servir per fer passar les vagonetes i guardar-les i més tard també com a bodegues i magatzems. A poc més de cinquanta metres d'aquests túnels, i en direcció cap a Barcelona, hi ha un llac que se situava sota la muntanya russa. Diuen les cròniques que el Casino de la Rabassada tenia una petita i discreta habitació, anomenada la Sala dels Suïcidis, on els perdedors hi anaven per acabar dignament i no haver de suportar la vergonya d'haver ensorrat la família en la misèria. El luxe del complex era impressionant. L'hotel, d'estil modernista i neomossàrab, era de primer nivell, i disposava d'oratori públic. Destacava el seu restaurant amb xefs vinguts de París i orquestra, i els seus grandiosos jardins amb vegetació exòtica procedent de diversos llocs del planeta. El cert, però, és que el Casino de la Rabassada és encara un indret ple de misteri.

Tot i que s'hi pot arribar seguint el camí que passa per la Font d'en Ribes i la Font de la Rabassada, la manera més senzilla d'anar-hi és per la carretera de la Rabassada, amb direcció a Sant Cugat del Vallès. Ja dins el terme municipal d'aquesta població trobareu unes runes i, entre altres restes, un tros de paret amb unes finestres d'estil neomosàrab. A partir d'aquí, la vostra habilitat, orientació, bona vista i coratge us permetran o no anar descobrint els petits racons oblidats per la muntanya i pel temps: els túnels, les estatuetes trencades, els petits detalls arquitectònics... Tresors ocults que sembla que la natura vulgui guardar-se per si mateixa, i que descobrir-los és el més semblant a sentir-se com un arqueòleg obrint la tomba d'un gran faraó.

Tren de la Mina Grott