Fonts importants

Malgrat els seus 512 metres d'altitud la serra de Collserola és plena de deus i fonts, naturals o producte de la mà de l'home, que han proveït d'aigua les poblacions que han envoltat la serra al llarg dels segles. La primera canalització d'aigua de què es té constància és l'antic aqüeducte romà, que sembla que recollia aigua provinent del vessant més al nord de Collserola, prop del riu Besòs. Però no és fins al segle XIII que la ciutat creix prou com perquè les autoritats es plantegin la necessitat de trobar noves fonts proveïdores del líquid vital. Les cròniques relaten com, ja entrat el segle XIV i durant una cacera, un ciutadà va descobrir als salvatges paratges de Collserola una important deu d'aigua d'una qualitat òptima. Poc després el Consell de Cent decidí acabalar l'aigua d'aquest manantial cap a la ciutat, on hi va arribar l'any 1356. No es produïren canvis significatius en els segles posteriors, malgrat l'obertura del canal de la Infanta o els successius desviaments del rec Comtal, construït el segle X, per exemple. Fins ben entrat el segle XX, Collserola ha abastit d'aigua Barcelona i les viles veïnes de Gràcia, Sarrià, Esplugues, Sant Cugat...

És a partir de la segona meitat del segle XIX que dos factors ben diversos porten canvis significatius en l'entorn i les funcions de les fonts de Collserola: el progressiu creixement de la ciutat de Barcelona, que provoca la recerca d'aigua en cabals més abundants i l'abandonament de les de la serra a un ús purament veïnal, i l'explotació lúdica de l'espai natural de Collserola, que en forma de romeries i excursions de caràcter divers portava tot sovint els barcelonins a beure a les fonts de la serra, a les quals la veu popular atorgava propietats curatives i altres benifets.

Però les modes passen, i amb l'arribada dels vehicles els barcelonins van anar optant per gaudir dels seus dies de lleure més lluny de la ciutat. Moltes de les fonts tan freqüentades cent anys enrera han estat abandonades al pas del temps, i algunes han arribat fins i tot a ser considerades desaparegudes. D'altres han estat tancades per ser utilitzades per uns quants particulars o per algun negoci, com és el cas de les fonts properes als menjadors a l'aire lliure.

Actualment hi ha un ampli espectre de fonts i brolladors escampats al llarg de la serra, i cada un constitueix un cas particular i concret, amb unes característiques diferenciadores que poden ser de situació, de paisatge o de qualitat de l'aigua, per exemple. Hi ha fonts on raja aigua amb un alt índex de calç, que propicia l'embús de canyeries. D'altres brollen només en certes èpoques de l'any. La pressió urbana ha causat la pèrdua de potabilitat d'unes quantes. Les més populars s'han convertit en autèntiques institucions. Però totes mantenen l'espai natural que el pas del temps ha anat conformant al seu voltant.

La següent taula localitza les fonts més importants al Mapa i guia excursionista "Serra de Collserola", realitzat a escala 1:20000 per l'editorial Alpina, i permet ordenar-les alfabèticament, segons la seva localització al mapa, per municipi, per sector o per classificació.