UNITAT 10: Els riscos naturals

1. Identificació dels riscos ambientals d’origen natural

Són fonamentalment quatre:

1) Les grans marees;

2) El desbordament dels rius

3) Les sequeres;

4) Les pluges intenses.

Als que cal afegir els tradicionals com els terratrèmols, els icebergs, huracans, el corrents marins, tsunamis...

1.-Les grans marees

Marea és el canvi periòdic de nivell del mar, produït principalment per les forces de marea que exerceixen el Sol i la Lluna. Quan aquest nivell és màxim s'anomena "marea alta" o plenamar, i quan aquest nivell és mínim s'anomena "marea baixa" o baixamar.

Dues marees altes successives estan separades per un període de temps de dotze hores i mitja, de manera que entre una plenamar i una baixamar passen sis hores i quart. En els mars tancats o petits (com el Mediterrani) les marees són gairebé imperceptibles, però en els oceans i mars oberts, en canvi, hi pot haver diferències d'alguns metres entre la baixamar i la plenamar.

La influència gravitatòria solar pot augmentar o disminuir la intensitat de les marees. Pot originar marees vives si el Sol i la Lluna estan alineats (succeeix dues vegades al mes, en lluna nova i en lluna plena), i marees mortes (quan la Lluna està en quart creixent i en quart minvant).

La pressió atmosfèrica també influeix, fins a 15cm. Aquestes marees es denominen marees meteorològiques.

Tenint en compte que la major part de la humanitat viu a la vora de la mar o de grans masses d’aigua, els països desenvolupats han desenvolupat històricament un seguit de mesures tècniques per guanyar terra a l’aigua d’una banda, és el cas holandès i el sistema de pòlders o grans barreres que permeten dessecar el sòl ja des d’antuvi; i d’altra banda el tradicional mètode de l’escullera artificial (obra feta amb grosses pedres o blocs tirats a l'aigua, per a formar un dic de defensa contra les onades, per a servir de fonament a un moll o per a protegir una obra contra l'acció dels corrents). Valorant doncs això, avui hi ha dos exemples de gestió davant d’aquest comportament natural:

Els efectes de l’huracà Katrina a Filadèlfia (EUA) el 29 d’agost de 2005, els dics mal conservats no van resistir la pressió del fenomen i inundaren la ciutat produint milers de víctimes i nombrosos danys materials.

Els dics que protegeixen Londres de les marees de l’estuari del Tamesi, requereixen un alt cost de manteniment, a més la pressió urbanitzable no descarta en un futur perills importants pels habitants de la city.

Els icebergs són comuns a l'estret de Davis , el de Estret de Dinamarca, i l'Atlàntic nordoest de febrer a agost i s'han observat algun cop fins i tot a les Bermudes i les illes Madeira; els vaixells estan exposats a gelades en la superestructura d'octubre a maig; la boira persistent pot ser un perill de maig a setembre; hi ha huracans de maig a desembre.

2.- El desbordament dels rius

Una inundació és una submersió temporal de terrenys normalment secs, com a conseqüència de l'aportació inusual i més o menys sobtada d'una quantitat d'aigua superior a la que pot drenar la llera del riu. Es parla d’avinguda quan hi un augment inusual del cabal a una llera. La causa és la intensitat de la pluja que desborda el cabal, a través de la pluja torrencial (clima mediterrani) o del plovisqueig (clima atlàntic). Els casos més greus es troben en les zones de clima monsònic.

Els monsons tropicals són els principals causants d'inundacions; això els converteix en un dels fenòmens naturals més importants com a causants de morts humanes (un terç, com els huracans). Les xifres de morts poden oscil·lar entre els centenars i els milers. A Bangla Desh el monsó de l'estiu del 1988 provocà 3 000 morts, a causa de l'alta densitat de població concentrada en un espai fàcilment inundable i sense recursos tècnics per fer-hi front. Actualment la zona que envolta Bombay a l’Índia està en perill degut al canvi de vegetació o desaparició de la mateixa, ja que aquesta actuava de secant de la pluja.

3.- Les sequeres

Quan són persistents causen la desertificació o transformació d'una regió en àrida o desèrtica per causa de l'acció humana. Entre les pràctiques que l'afavoreixen hi ha la sobrepastura, els conreus excessivament continuats o en règim de monocultiu exclusiu, els incendis, etc. Pot agreujar la tendència natural d'un territori a l'aridesa o n'accelera la desertització.

4.-Les pluges intenses

Per saber-ne més: http://protecciobalenya.galeon.com/praga.htm

El tsunami

En japonès ona de port, Kunrei-shiki: Tsunami, és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits en elmar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar. Per al cas més freqüent, els moviments tectònics, els tsunamis són importants a partir maremots de magnitud de més de 6.4 a l'escala de Richter i són vertaderament devastadors a partir de 7.

El major tsunami de la història recent va tenir lloc al sud-est asiàtic el 26 de desembre de 2004 . Va ser engendrat per un sisme quatre mil metres de profunditat submarí de magnitud 9.0 en l'escala de Richter i epicentre vora l'illa de Sumatra i va causar més de 230.000 víctimes a l'instant (sense comptar les desenes de milers de morts causades per les subsegüents epidèmies). Els països més afectats foren Indonèsia (sobretot la província de Banda Aceh de l'illa de Sumatra) i Tailàndia, tot i que els efectes devastadors també van arribar al llarg de bona part de les costes de l'oceà Índic:Bangladesh, Índia, Sri Lanka, Malàisia les Maldives i fins i tot Somàlia, Kenya, Tanzània i les Illes Seychelles a l'est de l'Àfrica.

Aquest sisme produiria una cadena de tsunamis que esborrarien literalment del mapa illes, platges i poblacions, que van quedar submergides en una densa capa de llot i aigua.

Les onades, algunes de les quals van arribar als 5 metres d'alçada, i capaces de desplaçar-se a més de 700 km/h, van trigar dues hores a arribar a les costes de l’Índia, i sis a Somàlia i Kenya. Després de la devastadora acció del mar, es presentava un panorama desolador i, a mesura que la xifra de morts creixia, la comunitat internacional començava a ser conscient de la tragèdia. Així, l'ajuda internacional va arribar ràpidament a les zones afectades amb l'objectiu de buscar als morts i enterrar-los, però sobretot, per atendre aquells que van quedar vius i localitzar els que el mar no ha retornat encara. Finalment, el 6 de gener de 2005 es va celebrar una conferència internacional a Jakarta per a discutir l'ajuda que s'enviaria als països afectats, i cinc dies més tard una reunió de donants a Ginebra per comprometre's.

(Vegeu una animació d’un tsunami –anglès-:

http://www.geophys.washington.edu/tsunami/general/physics/runup.html )

Tsunamis als Països Catalans

Els Països Catalans també han rebut l'impacte de tsunamis. El més recent fou després d'un moviment tectònic prop d'Algèria i va causar alguns desperfectes a alguns vaixells atracats als ports del sud de l'illa de Mallorca.