Embedded Files
1,. L'aigua en la natura
La presència d'aigua és una de les característiques de la Terra. L'aigua cobreix al voltant del 71% de la superfície terrestre.
Les aigües es poden dividir en dos grans grups: les aigües marines i les aigües continentals.
Les aigües marines corresponen als mars i els oceans, i representen el 97% del total de les aigües de la Terra. Són aigües salades.
Les aigües continentals són els rius, els llacs, el glaç i les aigües subterrànies. Representen una mica menys del 3% de l'aigua total del planeta. En general, són aigües dolces, és a
dir, que contenen menys sals que les marines.
L'aigua està sempre en circulació: és el que coneixem amb el nom de cicle de l'aigua.
2.- Els rius
Un riu és un corrent continu d'aigua. Les aigües d'un riu flueixen per la llera o llit, que és el que es dibuixa en els mapes.
Els rius es formen per l'acumulació de l'aigua de la pluja i del desglaç de les muntanyes o per l'emergència d'aigües subterrànies a la superfície terrestre. El lloc on es forma un riu és elnaixement o capçalera.
Els rius porten l'aigua fins a la desembocadura. Si un riu desemboca al mar o a un llac, se l'anomenariu principal. Si un riu desemboca en un altre riu, és un afluent.
El territori que ocupa el riu principal i els seus afluents forma la conca hidrogràfica d'aquest riu.
Els rius s'aprofiten de moltes maneres:
S'hi construeixen embassaments i canals per abastar d'aigua la població i les indústries i per regar els camps.
Són vies de comunicació fonamentals. En els rius navegables s'hi construeixen ports fluvials icanals per facilitar-hi el trànsit.
S'hi construeixen preses i centrals que aprofiten la força de les aigües per produir energia elèctrica.
Quan els rius travessen més d'un estat, l'aprofitament es regula per mitjà de tractats internacionals. És el cas, per exemple, del riu Tajo, que és explotat per Espanya i per Portugal.
3.- El curs d'un riu
El curs d'un riu és el recorregut que fa des del naixement fins a la desembocadura. Els cursos fluvials tenen longituds molt diferents. El riu Nil, a l'Àfrica, és el més llarg del món.
Se solen distingir tres trams en el curs d'un riu: el curs alt, el curs mitjà i el curs baix.
El curs alt comprèn els primers quilòmetres de recorregut d'un riu. Sol ser una zona muntanyosa, de pendent pronunciat, per això les aigües hi discorren veloçment. La llera és estreta i poc profunda.
Les aigües tenen tanta força que la seva acció al llarg de milions d'anys és capaç d'erosionar les roques i excavar-hi gorges i congostos profunds. A les zones amb desnivells pronunciats, les aigües del riu hi formen cascades.
El curs mitjà flueix per zones de menys pendent. La vall és més plana i oberta i les aigües són més lentes; per això comencen a formar-s'hi unes ondulacions anomenades meandres.
El curs baix és el tram final del riu. La velocitat de les aigües disminueix perquè el desnivell del terreny és petit i el riu diposita a les vores els materials que porta en suspensió. De vegades, aquests materials omplen superfícies extenses i es formen les planes al·luvials, que són terrenys molt fèrtils.
A la desembocadura dels rius s'hi poden formar amplis estuaris, on s'hi barreja l'aigua dolça del riu i la salada del mar, i deltes, terrenys que sobresurten de la línia de la costa en forma triangular, formats per l'acumulació dels materials que ha transportat el riu.
La direcció d'un riu es determina mirant des de la capçalera cap a la desembocadura. Així s'hi distingeixen el marge esquerre i el marge dret.
4.- el cabal d'un riu
El cabal d'un riu és la quantitat d'aigua que du. El riu més cabalós del món és l'Amazones, a l'Amèrica del Sud.
El cabal dels rius varia amb les estacions. Si el cabal varia poc d'unes èpoques de l'any a les altres, diem que té un cabal regular i, si varia molt, diem que el cabal és irregular. L'estiatge és el cabal mínim o nivell més baix d'un riu i s'acostuma a repetir cada any a la mateixa època.
Els rius que s'alimenten del desglaç de la neu augmenten el cabal a la primavera.
En els rius en què l'aigua procedeix fonamentalment de les pluges, el cabal és més gran en les èpoques de pluja i menor en les èpoques seques. Hi ha lleres que gairebé sempre són seques i només porten aigua quan plou: és el cas dels uadi del desert del Sàhara i de les rieres i elstorrents a Catalunya.
El cabal dels rius pot augmentar sobtadament a resultes de les pluges torrencials i els desglaços, i es poden originar desbordaments i inundacions, de vegades de conseqüències catastròfiques.
5.- les aigües marines
Les aigües marines són les dels oceans i els mars, i constitueixen el 97,5% del total de les aigües mundials.
La característica més destacada d'aquestes aigües és que són salades, ja que contenen un elevat percentatge de sals dissoltes. Però no totes les aigües marines són igual de salades, depèn de la temperatura. Així doncs, les aigües dels mars tancats i càlids tenen més contingut de sal, ja que la calor fa que l'aigua s'evapori més que en els mars més freds i oberts, i que hi quedi la sal. Per exemple, el mar Roig és vuit vegades més salat que el mar Bàltic.
Una altra característica important és que l'aigua marina està en moviment constant, impulsada pels corrents marins, les marees i les onades.
Els corrents marins són desplaçaments de grans masses d'aigua, semblants a rius, que circulen pels oceans. Hi ha corrents càlids i corrents freds. Quan la temperatura del corrent és superior a la de les aigües pròximes diem que és un corrent càlid. Quan el corrent és més fred que les aigües pròximes, diem que és un corrent fred. Els corrents influeixen en el clima de les terres que es veuen afectades per aquestes aigües.
Les marees són pujades i baixades diàries del nivell del mar, provocades per l'atracció de la Lluna i el Sol sobre les aigües. Quan el nivell del mar puja, és la fase de marea alta o plenamar. Quan el nivell del mar baixa, és la fase de marea baixa o baixamar.
Les onades són ondulacions de la superfície del mar produïdes pel vent. Quan observem les onades des de la vora del mar, tenim la sensació que les ones avancen cap a nosaltres. Però realment no es desplacen: pugen i baixen de manera circular i es deformen quan freguen el fons del mar.
Les aigües marines i els éssers humans
Les aigües marines són fonamentals per a la vida dels éssers humans, per diversos motius:
Són font d'aliment. La pesca de peixos i crustacis és una activitat important.
Són font de primeres matèries i energia. D'una banda, el fons marí conté grans quantitats degas i petroli i, de l'altra, la sal que du dissolta l'aigua del mar s'explota en les salines. A més a més, la força de les marees s'utilitza per generar energia a les centrals mareomotrius.
Són un recurs turístic. Les platges atreuen milions de turistes cada any. Això crea un gran nombre de llocs de treball a les zones costaneres.
Són una via de comunicació. En l'actualitat, per mar s'hi transporten sobretot mercaderies, mentre que el transport de passatgers ha perdut importància.
Per totes aquestes raons, les costes són zones molt poblades.
6.- els llacs
Els llacs són masses d'aigua que s'han acumulat de manera permanent terra endins, en zones enfonsades del terreny. S'anomenen llacunes quan tenen una mida petita, i mars interiors si tenen l'aigua salada. El mar Caspi és el llac més gran del món.
De vegades, algunes llacunes s'assequen en períodes de sequera, i s'hi formen aiguamolls.
L'aigua dels llacs pot tenir orígens diversos. Molts llacs es nodreixen de les aigües de lesprecipitacions; per això el volum d'aigua que contenen canvia visiblement entre les diferents estacions. També hi ha llacs que reben les aigües de rius i de corrents subterranis que hi desemboquen. L'aigua d'altres llacs procedeix de les glaceres.
7.- les aigües subterrànies
Les aigües subterrànies són les que discorren o estan acumulades en zones determinades sota la superfície terrestre. Són gairebé el 25% de l'aigua dels continents.
Les aigües subterrànies procedeixen, sobretot, de les precipitacions. Quan plou o neva, una part de l'aigua penetra cap a sota terra. L'aigua s'infiltra cap a l'interior mentre troba terrenys porosos. Però quan arriba a una capa formada per roques impermeables, que no deixen passar l'aigua, s'estanca, i es diposita i forma aqüífers.
Les aigües subterrànies formen autèntics rius i llacs subterranis. De vegades, troben una sortida i formen deus d'aigua freda i, en alguns casos, fonts termals d'aigua calenta.
Cova amb aigües subterrànies
Les persones cavem pous per extreure les aigües subterrànies, però cal fer-ho amb molt de compte, ja que aquestes aigües són molt valuoses: són una important reserva d'aigua potable, alimenten els rius i els llacs i és, en part, gràcies a la seva humitat que creixen les plantes.
8.- Aigües en forma de glaç
La major part de l'aigua dolça de la Terra està retinguda en forma de glaç als casquets polars i a les glaceres.
Les glaceres són masses de glaç formades per l'acumulació de neu durant centenars d'anys, que es desplacen amb més o menys rapidesa. Hi ha glaceres a les zones polars i a les zones més elevades de les muntanyes.
Resum per estudiar el tema
La presència d'aigua és una de les característiques de la Terra. Les aigües terrestres poden ser marines (mars i oceans) o continentals (rius, llacs, glaç i aigües subterrànies).
Els rius són corrents continus d'aigua dolça que es formen per l'acumulació d'aigües que provenen de la pluja, del desglaç o de les aigües subterrànies que brollen a la superfície.
Els rius es formen en el naixement o capçalera i porten les aigües fins a la desembocadura. Els rius que desemboquen en un altre riu els anomenem afluents. El territori que ocupa un riu juntament amb els seus afluents és la conca hidrogràfica.
El curs d'un riu és el recorregut que fa des del naixement fins a la desembocadura. Hi acostumem a distingir tres trams: el curs alt, el curs mitjà i el curs baix.
A les desembocadures dels rius es poden formar estuaris o deltes. El cabal d'un riu és la quantitat d'aigua que porta, variable segons les estacions.
Les aigües marines són salades per causa de l'alt contingut en sal que presenten. Així mateix, es troben en moviment constant, impulsades pels corrents marins i les marees, que són les pujades (plenamar) i les baixades (baixamar) del nivell de l'aigua.
Els llacs són masses d'aigua acumulades de manera permanent terra endins. Les anomenem llacunes quan són de dimensions petites i mars interiors quan contenen aigua salada. De vegades, es poden formar pantans o maresmes.
Les aigües subterrànies són les que circulen o bé estan retingudes en aqüífers. Poden formar autèntics rius o llacs subterranis i, de vegades, brollen a la superfície. La major part de l'aigua dolça de la Terra es troba retinguda en forma de glaç als casquets polars i a les glaceres.
Google Sites
Report abuse